ateus.org – Ateus de Catalunya (original) (raw)

El passat 21 de novembre de 2024 ens vàrem reunir unes quinze persones per honorar la figura de Gonzalo Puente Ojea, en el marc del centenari del seu naixement.
Podeu accedir al vídeo de la xerrada i veure’n un resum.

Resum de la xerrada d’en Joan Carles Marset

La xerrada se centra en la figura de Gonzalo Puente Ojea, un dels principals teòrics del laicisme a Espanya durant la segona meitat del segle XX i principis del segle XXI. Malgrat la seva rellevància, Puente Ojea és un autor relativament desconegut pel gran públic, en part per la complexitat de la seva obra i en part pel silenciament que ha patit per part de la influència catòlica.

La xerrada comença amb una breu biografia de Puente Ojea, nascut a Cuba el 1924 en una família catòlica. Després de la mort del seu pare, la família es trasllada a Vigo, on passa la seva infància i joventut. Posteriorment, es traslladen a Madrid, on estudia dret i entra en contacte amb cercles intel·lectuals afins al règim franquista. Malgrat aquesta formació inicial, Puente Ojea experimenta una evolució ideològica que el porta a qüestionar les seves creences catòliques.

A través d’un anàlisi sistemàtic dels textos fundacionals del cristianisme, Puente Ojea arriba a la conclusió que la religió catòlica no reflecteix els ensenyaments originals de Jesús de Nazaret i que el cristianisme és una interpretació adulterada d’una realitat històrica. Segons Puente Ojea, el cristianisme primitiu es transforma radicalment, creant un personatge “Crist de la fe” sense base històrica que converteix Jesús en el fundador d’una religió totalitària. Aquesta nova religió s’articularà al voltant de l’Església Catòlica, que legitima el poder civil mentre predica l’amor al proïsme.

Puente Ojea identifica diverses característiques de l’Església Catòlica que condicionen la seva relació amb el món:

Davant d’aquestes característiques, Puente Ojea es pregunta com queda el concepte de llibertat de consciència en relació amb l’Església. Conclou que per a l’Església, la llibertat queda subordinada a la veritat divina i no accepta cap altra forma de veritat fora de la seva doctrina. Aquesta idea es resumeix en la sentència “extra ecclesiam nulla salus” (fora de l’església no hi ha salvació).

Puente Ojea analitza els documents del Concili Vaticà II, celebrat als anys 60, i conclou que no representen un canvi real, sinó una operació cosmètica per adaptar la doctrina catòlica als nous temps. En lloc de la llibertat de consciència, l’Església introdueix el concepte de “llibertat religiosa”, que exclou els no creients.

Puente Ojea rebutja aquesta concepció mutilada de la llibertat i reivindica una consciència lliure basada en l’autonomia personal i la lleialtat a si mateixa. Defensa que la tolerància religiosa no és més que una estratègia de l’Església per simular adaptació als nous temps.

Finalment, la xerrada aborda el concepte de laicisme, definit com un principi d’organització política que garanteix la llibertat de consciència individual, la igualtat de drets i la separació entre l’Església i l’Estat. Puente Ojea troba els fonaments del laicisme en l’obra del pensador protestant suís Alexander Vinet, qui defensa la consciència individual com a fonament del lliure anàlisi.

La xerrada conclou amb la visió de Puente Ojea sobre la Transició espanyola, que considera una oportunitat perduda per establir una democràcia laica. Critica els pactes entre les forces polítiques democràtiques i els sectors franquistes, que van permetre mantenir els privilegis de l’Església Catòlica. Defineix l’Estat espanyol com un règim de “criptoconfessionalisme”, on es protegeixen les confessions religioses, però es premia de forma específica a l’Església Catòlica.

La xerrada acaba amb una anàlisi de les lleis que regulen l’estatus de la religió a Espanya, centrant-se en la Constitució, els acords amb la Santa Seu i la llei de llibertat religiosa.

La religió, ¿pot ser una EXCUSA o una EINA DE PRESSIÓ quan ens referim a l’àmbit públic d’un país que s’ha declarat laic?

A Ateus de Catalunya, seguint amb la nostra vocació per les tertúlies, vàrem debatre (dins el respecte i les bones maneres), per què la laïcitat i la interculturalitat son sovint instrumentalitzades políticament, amb mesures que afecten (positivament o negativament) a totes les opcions religioses i conviccions, i a les relacions entre elles.

El passat dijous, 17 d’octubre de 2024, a les 18.30h, vàrem organitzar una tertúlia sobre aquest tema al nostre local social del carrer Daoiz i Velarde, 30 de Barcelona.

Entre socis i simpatitzants ens vam reunir 14 persones, en una interessant tertúlia-debat.

Comentari sobre la tertúlia

Un debat apassionat sobre la relació entre laïcitat i multiculturalitat en les societats occidentals modernes. A continuació, s’analitzen els principals temes i arguments expressats pels participants:

Seguir llegint

Tema central: Laïcitat vs. Multiculturalitat: El debat gira al voltant de la possible contradicció entre la defensa d’una societat laica, amb neutralitat religiosa en l’esfera pública, i la realitat d’una societat multicultural amb diverses religions.

Arguments a favor de la laïcitat:

La laïcitat com a garantia de llibertat religiosa: Diversos participants argumenten que la laïcitat, entesa com la separació entre l’Estat i les religions, és la millor garantia per a la llibertat religiosa, incloent el dret a no tenir cap religió. “Primera qüestió, la laïcitat és una opció de la llibertat religiosa. És a dir, la llibertat religiosa és que tu pots tenir la religió que vulguis o no tenir-ne cap”

La laïcitat com a espai de convivència neutral: La laïcitat es presenta com un espai comú neutral on les diferents cultures i religions poden conviure sense privilegis ni imposicions.
“Crec que la laïcitat precisament és aquest fenomen que ens fa que l’espai comú sigui neutre.”

La laïcitat com a defensa dels drets humans: S’argumenta que la laïcitat, fonamentada en els drets humans, pot servir com a criteri per resoldre conflictes de valors entre diferents cultures.
“Jo crec que els drets humans hi juguen aquí un paper important. És un bon criteri, eh? Són valors que poden ser universalitzables per a totes les religions.”

Crítiques a la multiculturalitat:

La multiculturalitat com a encobriment dels privilegis religiosos: Es critica l’ús de la “multiculturalitat” com a excusa per mantenir els privilegis de les religions i evitar una veritable laïcitat.
“Però són contraposades. Per què? Perquè s’està utilitzant la paraula multiculturalitat com a excusa per amagar la laïcitat, però canviant-li totalment el sentit.”

La multiculturalitat com a font de conflictes: Es planteja que la multiculturalitat, sense un marc laic fort, pot generar conflictes de valors i dificultar la convivència.
“Llavors, clar, ¿com combinem això quan hi ha certes religions que tenen unes actituds, unes visions, que contradiuen els drets humans? I aquí crec que està el problema de l’interculturalitat.”

El paper de l’Islam: El debat se centra especialment en la religió islàmica i la seva compatibilitat amb la laïcitat i els drets humans. Es qüestionen pràctiques com el vel, la xaria i la suposada estratègia demogràfica musulmana.

Diversitat d’opinions: És important destacar la diversitat d’opinions i la intensitat del debat. Els participants vàren expressar els seus punts de vista amb passió, a vegades amb un llenguatge col·loquial i contundent.

Conclusions: El debat evidencia la complexitat de la convivència entre laïcitat i multiculturalitat en societats cada vegada més diverses. La necessitat de garantir la llibertat religiosa i la neutralitat de l’espai públic, alhora que es respecten els drets humans, es presenta com un repte crucial per a la cohesió social. Es fa evident la necessitat d’un diàleg obert i honest, basat en el respecte mutu, per trobar solucions que permetin la convivència pacífica entre persones amb diferents creences i valors.

El passat dissabte 14 de setembre, al nostre local social del Carrer Daoíz i Velarde 30 de Barcelona, vàrem celebrar la trobada d’enguany de la Nit de les Religions, dedicada a:

Què vol dir ser ateu avui?

La trobada va ser presentada pel nostre consoci Víctor Gustà i Cardell i va comptar amb l’assistència d’uns vint-i-cinc participants.

Víctor Gustà

Podeu veure el PDF de la seva presentació fent clic a l’enllaç Nit2024

Campanya: “No amb els nostres diners”

L’objectiu d’aquesta campanya és posar fi a un acord que considerem injust i antidemocràtic, assegurant que l’Església compleixi amb les seves obligacions d’autofinançament i que els recursos públics es destinin a finalitats més justes i necessàries.

A continuació, detallem els punts principals de la campanya:

  1. Ni un cèntim procedent de diner públic ha de ser utilitzat per a pagar les indemnitzacions a les víctimes de pederàstia.
  2. Control estricte de la procedència dels diners mitjançant una comissió formada per la Intervenció General de la Generalitat, les víctimes de la pederàstia, i les associacions d’ateus i lliurepensadors.
  3. Si fos necessari, es farà una nova desamortització, que no afectarà els béns immatriculats, ja que la seva propietat cal restituir-la al poble.
  4. Embargament de totes les donacions i ingressos a l’Església Catòlica que no siguin directament procedents de donacions privades, i sempre amb declaració dels donants. Tota donació secreta caldrà entendre que procedeix de fons opacs i serà perseguida per la llei.
  5. Embargament de les escoles, instituts, universitats i altres organitzacions privades de l’Església que realitzin activitats amb menors d’edat, passant a ser gestionades i controlades per les administracions públiques.
  6. Denúncia del Concordat per incompliment dels seus compromisos, especialment el de l’autofinançament de l’Església, amb l’objectiu de la seva derogació el més aviat possible, per tractar-se d’un acord preconstitucional, antidemocràtic i perjudicial per a l’erari públic.

Aquesta campanya vol garantir que ni un sol euro de diner públic es destini a cobrir les indemnitzacions per casos de pederàstia, assegurant que els recursos provinguin únicament de fonts privades i controlades de manera transparent. A més, proposem mesures dràstiques per assegurar que l’Església no pugui utilitzar fons opacs o mantenir activitats amb menors sense un control rigorós per part de les autoritats públiques.