Baydara (original) (raw)
Badr al-Din Baydara al-Mansuri was the na'ib al-saltana (viceroy) of the Mamluk sultan al-Ashraf Khalil (r. 1290–1293)
| Property | Value |
|---|---|
| dbo:abstract | Al-Màlik al-Qàhir Bàydara al-Mansurí o, senzillament, Bàydara al-Mansurí fou un efímer soldà mameluc (desembre de 1293). A diferència de la majoria de mamelucs, de la mare de Bàydara se sap que es va casar amb un amir de nom Sanjar aix-Xujaí (que va substituir Hussam-ad-Din Lajin com a de Damasc el 1291). Fou visir sota el sultà Qalàwun però el sultà Al-Àixraf Khalil el va substituir per Ibn Salus i la primavera del 1292 el va nomenar naib (vicesultà) al lloc de l'amir Turuntay, segons al-Makrizi. Baydara estava molt ben considerat per Khalil, i li va donar en feu la fortalesa siriana d'al-Sunayba. A l'estiu del 1292 el va enviar en expedició contra , al nord-est de Beirut, una regió poblada pels sectaris considerats apartats de l'islam. El seu exèrcit fou emboscat i repetidament atacat i va haver de negociar la retirada. Fins i tot van córrer rumors que havia estat subornat pels nusairites. Es va presentar a una assemblea d'emirs on estava present el sultà i es va justificar dient que estava malalt quan es van produir els combats i encara no s'havia recuperat, i el sultà va acceptar les seves excuses i el va mantenir en els càrrecs i posició. Però la seva situació va ser en endavant insegura. Al final d'estiu, en una visita del sultà a Egipte, va deixar anar que els graners de Baydara estaven més ben proveïts que els graners reials, i també es va enfrontar amb baydara pel repartiment dels drets de duana d'Alexandria. El desembre de 1292 el sultà va cridar a sis emirs als que pensava executar, entre els quals tres que havien acompanyat a Baydara a l'expedició de Kasrawan: Badr al-Din Baktut (governador autònom de la Síria del nord), Rukn al-Din Tuqsu i Sunqur al-Ashqar. Foren executats excepte un, Husam al-Din Lajin, que es va savar per intercessió de Baydara; el sultà va concedir Lajin a Baydara, i va determinar que en endavant seria el seu mameluc (esclau). La primavera del 1293 els mamelucs van atacar el Regne Armeni de Cilícia i el sobirà d'aquest va entregar tres fortaleses frontereres per evitar la guerra. Khalik se sentia fort i amenaçava de portar la guerra a Bagdad contra els il-kànides ara governats per Gaykhatu. També va amenaçar d'envair Xipre amb la flota construïda per defensar les costes sirianes dels atacs francs. Mentre Baydara preparava una conspiració contra el seu cap. El novembre Baydara i el sultà es van tornar a enfrontar pel repartiment dels ingressos de les duanes d'Alexandria. El 13 de desembre de 1293 durant una cacera al delta del Nil Baydara i altres conspiradors van assassinar al-Malik al-Ashraf Salah al-Din Khalil. El cop mortal el va fer Husam al-Din Lajin. Baydara es va proclamar sultà amb el títol d'al-Malik al-Qahir Baydara al-Mansur, però no va governar més que un parell de dies. No va poder ocupar la ciutadella del Caire, centre del poder polític i militar i va morir en els combats amb els partidaris de Khalil dirigits per l'ustadar (majordom) Hussam-ad-Din i el nàïb Zayn-ad-Din Kitbughà al-Mansurí. L'emir Baktimur va treure el fetge del del cadàver i se'l va menjar cru. El germà de Khalil, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, de 8 anys, va ser proclamat sultà, sota regència del naib Zayn al-Din Kitbugha que després va usurpar el tron el 1294. Els partidaris de Baydara van ser executats en la major part, i alguns van poder fugir entre els quals Lajin. (ca) Badr al-Din Baydara al-Mansuri was the na'ib al-saltana (viceroy) of the Mamluk sultan al-Ashraf Khalil (r. 1290–1293) (en) Al-Malik al-Qahir Baydara al-Mansuri, o sencillamente, Baydara al-Mansuri fue un sultán mameluco de Egipto (diciembre de 1293). A diferencia de la mayoría de mamelucos, de la madre de Baydara se sabe que se casó con un emir de nombre Sanjar al-Shuja'i (que sustituyó a Al-Mansur Lajin como (virrey) de Damasco en 1291). Fue visir bajo el sultán Qalawun pero el sultán Jalil lo sustituyó por Ibn al-Salus y en la primavera del 1292 lo nombró naib en lugar de Husam al-Din Turuntay al-Mansuri, según Al-Maqrizi. Baydara estaba muy bien considerado por Jalil, y le dio en feudo la fortaleza siria de al-Sunayba. En verano de 1292 lo envió en una expedición contra Kasrawan, al nordeste de Beirut, una región poblada por los sectarios nusairíes considerados apartados del islam. Su ejército fue emboscado y repetidamente atacado y tuvo que negociar la retirada. Incluso corrieron rumores que había sido sobornado por los nusairíes. Se presentó a una asamblea de emires donde estaba presente el sultán y se justificó diciendo que estaba enfermo cuando se produjeron los combates y todavía no se había recuperado, y el sultán aceptó sus excusas y lo mantuvo en su cargo y posición. Pero su situación fue en adelante insegura. Al final de verano, en una visita del sultán en Egipto, soltó que los graneros de Baydara estaban más muy proveídos que los graneros reales, y también se enfrentó con Baydara por el reparto de los derechos de aduana de Alejandría. El diciembre de 1292 el sultán gritó a seis emires a los que pensaba ejecutar, entre los cuales tres que habían acompañado a Baydara a la expedición de Kasrawan: Badr al-Din Baktut (gobernador del norte de Siria), Rukn al-Din Tuqsu y Sanjar al-Shuja'i. Fueron ejecutados excepto uno, Al-Mansur Lajin, que se va salvó por intercesión de Baydara; el sultán concedió Lajin a Baydara, y determinó que en adelante sería su mameluco (esclavo). La primavera de 1293 los mamelucos atacaron el reino de la Pequeña Armenia y el soberano de este entregó tres fortalezas fronterizas para evitar la guerra. Jalil se sentía fuerte y amenazaba de llevar la guerra en Bagdad contra los iljanes ahora gobernados por Gaikhatu. También amenazó de invadir Chipre con la flota construida para defender las costas sirias de los ataques francos. Mientras Baydara preparaba una conspiración contra su cabo. En noviembre Baydara y el sultán se volvieron a enfrentar por el reparto de los ingresos de las aduanas de Alejandría. El 14 de diciembre de 1293 durante una cacería en el delta del Nilo Baydara y otros conspiradores asesinaron a Jalil. El golpe mortal lo hizo Husam al-Din Lajin. Baydara se proclamó sultán con el título de Al-Malik al-Qahir Baydara al-Mansuri, pero no gobernó más que un par de días. No pudo ocupar la ciudadela del El Cairo, centro del poder político y militar y murió en los combates con los partidarios de Jalil dirigidos por el (mayordomo) Hussam-ad-Din y el naib . El hermano de Jalil, An-Nassir Muhammad, de 8 años, fue proclamado sultán, bajo regencia de Kitbugha que después usurpó el trono en 1294. Los partidarios de Baydara fueron ejecutados en la mayor parte, y algunos pudieron huir entre los cuales estaba Lajin. (es) |
| dbo:wikiPageExternalLink | https://books.google.com/books%3Fid=wsuOCgAAQBAJ https://books.google.com/books%3Fid=MycQL-9_bqwC |
| dbo:wikiPageID | 68707248 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageLength | 1203 (xsd:nonNegativeInteger) |
| dbo:wikiPageRevisionID | 1046639083 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Qalawun dbr:Battle_of_Ain_Jalut dbr:Upper_Egypt dbc:Mamluk_emirs dbr:Mamluk_Sultanate dbc:14th-century_viceregal_rulers dbr:Al-Ashraf_Khalil dbc:Bahri_dynasty dbr:Fayyum |
| dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:Cite_book dbt:Reflist dbt:Sfn dbt:Reign |
| dcterms:subject | dbc:Mamluk_emirs dbc:14th-century_viceregal_rulers dbc:Bahri_dynasty |
| rdfs:comment | Badr al-Din Baydara al-Mansuri was the na'ib al-saltana (viceroy) of the Mamluk sultan al-Ashraf Khalil (r. 1290–1293) (en) Al-Màlik al-Qàhir Bàydara al-Mansurí o, senzillament, Bàydara al-Mansurí fou un efímer soldà mameluc (desembre de 1293). A diferència de la majoria de mamelucs, de la mare de Bàydara se sap que es va casar amb un amir de nom Sanjar aix-Xujaí (que va substituir Hussam-ad-Din Lajin com a de Damasc el 1291). El germà de Khalil, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, de 8 anys, va ser proclamat sultà, sota regència del naib Zayn al-Din Kitbugha que després va usurpar el tron el 1294. Els partidaris de Baydara van ser executats en la major part, i alguns van poder fugir entre els quals Lajin. (ca) Al-Malik al-Qahir Baydara al-Mansuri, o sencillamente, Baydara al-Mansuri fue un sultán mameluco de Egipto (diciembre de 1293). A diferencia de la mayoría de mamelucos, de la madre de Baydara se sabe que se casó con un emir de nombre Sanjar al-Shuja'i (que sustituyó a Al-Mansur Lajin como (virrey) de Damasco en 1291). El hermano de Jalil, An-Nassir Muhammad, de 8 años, fue proclamado sultán, bajo regencia de Kitbugha que después usurpó el trono en 1294. Los partidarios de Baydara fueron ejecutados en la mayor parte, y algunos pudieron huir entre los cuales estaba Lajin. (es) |
| rdfs:label | Baydara (ca) Baydara (en) Baydara (es) |
| owl:sameAs | wikidata:Baydara dbpedia-ca:Baydara dbpedia-es:Baydara dbpedia-hu:Baydara https://global.dbpedia.org/id/EWdK |
| prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Baydara?oldid=1046639083&ns=0 |
| foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Baydara |
| is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:Badr_al-Din_Baydara |
| is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:1289 dbr:1293 dbr:Ibn_al-Sal'us dbr:Al-Ashraf_Khalil dbr:Tarrana dbr:Kisrawan_campaigns_(1292–1305) dbr:Kisrawan dbr:Badr_al-Din_Baydara |
| is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Baydara |