dbo:abstract
- Blas Ruiz d'Hernán González fou un explorador i aventurer espanyol, de cognom també en alguns documents Ruiz de Fernán González, cèlebre pels seus fets a Cambodja i altres països de l'Extrem orient a finals del segle XVI, que es tindrien per novel·lescos si dels mateixos no existissin testimonis fefaents. Natural de la Mancha, va passar a Amèrica molt jove, on poc després d'arribar va contreure matrimoni amb Maria de Prado i Mansilla, d'alta alcurnia, que li va portar un raonable dot. Amb aquesta, però sense la seva dona, Ruiz va marxar a les Filipines, on va haver d'arribar pels anys de 1591. A Manila va comprar un navili, va prendre gent a costa seva, i amb el seu navili, i capitanejant a aquesta gent, es va traslladar a Cambodja. En 1594, el rei de Siam, al capdavant d'un gran exèrcit, va envair aquell regne, va fer fugir a Laos a la família reial de Cambodja i va capturar a alguns europeus que a Cambodja es trobaven, entre ells Ruiz i els portuguesos Pantaleón Carnero i Antonio Machado, als quals, fortament custodiats per tropa siamesa, va enviar a Odia (com llavors es deia la capital de Siam), embarcats en un jonc tripulat per xinesos. Poc després d'haver-se fet a la vela, els europeus, d'acord amb els xinesos, als qui aquells van estimular oferint-los part de certes riqueses que anaven al jonc, van matar els siamesos de la guàrdia, i després els mateixos europeus, encara que només eren tres, van matar gairebé tots els xinesos, no deixant més que els estrictament necessaris per, amb el seu auxili poder arribar a Manila, on finalment van fondejar, quedant propietaris de l'embarcació i de tot el que ella havia conduït. El rei de Siam, que tenia pres al portuguès Diego Belloso, antic conegut de les Filipines, veient que el temps passava i el jonc en què havien embarcat els tres europeus esmentats no arribava, cedint a les suggestions de Belloso, va encomanar a aquest perquè passes a les Filipines a informar-se del que havia passat. I Bellosos va partir per a Manila, on tot just arribat va topar amb Ruiz, el seu camarada que havia estat d'aventures i desventures a Cambodja. A partir de llavors (1595), Ruiz i Belloso van decidir marxar en tot de comú acord; tant, que des de llavors les vides de tots dos corren unides a gairebé totes les empreses per tots dos realitzades. Com que prenguessin amb gran afany el restituir al tron dels seus majors a Prauncar Lángara (fill), van aconseguir persuadir á de la conveniència que emprengués pel seu compte la feina, que per fi va efectuar (1596), però amb escàs fruit, doncs ja que els expedicionaris van haver de sortir de Cambodja sense haver aconseguit res de positiu profit. No obstant això, Ruiz i Belloso van quedar en aquell país, i, en execució dels propòsits que acariciaven, van començar per incendiar la ciutat de Sistor, on es trobava el sobirà intrús de Cambodja, a qui van donar mort. Prauncar, el legítim, s'havia refugiat amb la seva família a Lang-chang, capital de Laos. I allí van acudir Ruiz i Belloso, amb ànim de restituir a Cambodja a la família reial proscrita. Però aquesta es va resistir a tornar la seva pàtria per por a una nova agressió del sobirà de Siam. Aleshores els aventurers se'n van anar a Cotxinxina, d'on, a precs precisament de la família reial de Cambodja, que resoludament es va posar sota la seva protecció, no van trigar a tornar, i llavors van restituir Cambodja als proscrits. Per millor assegurar en el tron a Prauncar, Belloso va marxar als Teles, al rei del qual va matar; en tant, Ruiz, a Cambodja, es dedicà a eliminar els personatges més o menys qualificats que feien ombra al jove rei, i successivament va donar mort a Anacaparan i Ocuña de Chu i als seus fills, després de amb gran treball d'haver-los capturat; va prendre i matar Cancona, i va prendre i matar Chupianon; és a dir, va acabar amb tots els capitostos de Cambodja enemics de la legitima dinastia. Agraït el monarca, i admirat, com els personatges de la cort, del valor de Ruiz i de Belloso, els va nomenar chofas (governadors) de les províncies de Tran i de Bapano, respectivament, amb la mercè d'alguns milers de serfs a cadascun. Belloso va contreure matrimoni amb una princesa; Ruiz, encara que havia abandonat la seva dona, li va guardar fidelitat, ja que, almenys legalment, no es va voler casar. Establerts als seus governs, en pau tot el territori cambodjà, disposats es trobaven a fer una vida reposada, quan va succeir que, a finals de 1598, trobant-se tots dos a Chordemuco, nom que aleshores donaven els europeus a , capital del regne de Cambodja, va arribar a aquest punt l'alferes Luis Ortiz amb 25 soldats, reforçats després amb altres nous expedicionaris: Belloso els va mirar amb recel, ja que els recent arribats no van trigar a conduir-se indiscretament, sobretot després de l'arribada del pare fra Juan Maldonado, missioner dominic, molt bel·licós, que pretenia que Espanya s'annexionés a tota costa el regne de Cambodja; i trencades al capdavant les bones relacions entre els espanyols i els malais, que acabdillava Ocuña Lacasamana, l'antic amant de la reina àvia, va sobrevenir el xoc, que va acabar per prendre caràcters de batalla. Ruiz i Belloso van acudir a l'acte, i, fiats de la seva valentia llegendària, en comptes de procurar posar-se fora de perill, com van poder, en una nau espanyola, van voler sigui com sigui batallant, i van sucumbir aixafats per l'enorme massa de malaisis de l'esmentat Ocuña Lacasamana. Així van acabar Ruiz i Belloso, homes veritablement extraordinaris, ja que durant algun temps van ser els arbitres de les destinacions de Cambodja i de la família reial d'aquest país, on va arribar a mirar-los com a éssers sobrenaturals, pel seu valor, gosadia i genialitat. El 1634, a la ciutat dels Reis (Lima), la vídua de Ruiz va promoure una informació per demanar de Sa Majestat una renda de 4.000 pesos anuals, en premi dels serveis prestats pel seu marit, i encara que l'Audiència va recolzar la pretensió, si bé rebaixada la quantitat, no se sap que li fos concedida. (ca)
- Blas Ruiz de Hernán González or Blas Ruiz de Fernán González was an explorer from Ciudad Real, Spain. (en)
- Blaz Ruiz ou Blas Ruiz de Hernán González, Blas Ruiz de Fernán González, est un explorateur espagnol du XVIe siècle. (fr)
- Blas Ruiz de Hernán González o Fernán González (Ciudad Real,[cita requerida] ¿?-1598) fue un explorador español. (es)
- 블라스 루이즈 데 에르난 곤잘레스(생몰년 미상, Blas Ruiz de Hernán González 혹은 Blas Ruiz de Fernán González)는 스페인 시우다드 레알(Ciudad Real) 출신 모험가이다. (ko)
- 布拉斯·鲁伊斯·德·埃尔南·冈萨雷斯（西班牙語：Blas Ruiz de Hernan González，？－1598年），或布拉斯·鲁伊斯·德·费尔南·冈萨雷斯（Blas Ruiz de Fernán González），西班牙探险家。 出生在西班牙的雷阿尔城。16世纪末，他在菲律宾开始了探险家的生涯。鲁伊斯先是来到了柬埔寨首都洛韦，在那里，他与柬埔寨国王、葡萄牙探险家迪奥戈·维洛佐成为了朋友。两名探险家都受到萨达一世的重用，成为“总督”，拥有自己的卫队，娶公主为妻。鲁伊斯被任命为萨达一世的保镖队长。 1591年，暹罗的阿瑜陀耶国王纳黎萱亲率大军十万人入侵柬埔寨。1593年，柬埔寨国王萨达一世派鲁伊斯、维洛佐等人率领使团马尼拉，要求菲律宾都督府派兵协助。二人对菲律宾都督路易斯·佩雷斯·达斯马里尼亚斯宣称柬埔寨很容易被重新征服，这样西班牙就可以将其当做在亚洲大陆的一个立足点，从而成功劝说都督出兵柬埔寨。 翌年洛韦陷落，萨达一世逃往澜沧王国。鲁伊斯得知后，便与维洛佐一起前往澜沧迎回萨达一世。他们于1596年抵达万象，成为最早踏上老挝土地的欧洲人。在那里他们得知萨达一世已经去世，对此他们感到悲伤和愤怒。他们回到洛韦并发动叛乱。1598年，他们在与穆斯林雇佣兵的战斗中于金边被杀。 (zh)
dbo:wikiPageWikiLink
rdf:type
rdfs:label
- Blas Ruiz de Hernán González (ca)
- Blas Ruiz (es)
- Blas Ruiz (en)
- Blaz Ruiz (fr)
- 블라스 루이즈 (ko)
- 布拉斯·鲁伊斯 (zh)