Claude Delvincourt (original) (raw)

dbo:abstract

Claude Delvincourt (París, 12 de juny de 1888 – Orbetello, província de Grosseto, Itàlia, 5 d'abril de 1954) fou un compositor i pianista francès. Alumne de Charles Vidor en el conservatori, on assolí descollar i el 1913 compartí amb Lili Boulanger el Gran Premi de Roma per llur cantata Faust i Elena. El 1924, i com a fruit de la seva estança a Roma, donà a conèixer el seu poema simfònic L'ofrena a Civa –més aviat considerada com una llegenda coreogràfica-, i successivament produí el poema simfònic Typhaon, algunes obres sacres del gènere coral i una sonata per a piano i violí. Per premiar els seus interessants treballs, fou nomenat director del conservatori de Versalles (1931), i la bona acollida de les seves produccions es confirmà en donar a conèixer llurs Râdio-Sérenade i Festa de tardor, que havia preparat per les grans festes fluvials de l'Exposició de París del 1937, així com els seus comentaris orquestrals pels films L'appel du silence, Pamir i Tableaux d'Asie; amb l'òpera bufa La femme è barbe, representada a Versalles el 1938, i amb els cors per la tragèdia Èdip rei (Orange, 1939). Atenent l'esperit i la iniciativa tant vivaç, que s'havia fet tant palesa en llurs obres i en el seu sistema d'ensenyament i difusió de l'art, el govern del mariscal Pétain li confià, l'abril del 1941, la direcció del Conservatori Nacional de Música i Declamació. Ses obres escèniques, Lucífer, llegenda musical i coreogràfica, i Bal Venitien, les quals varen ser incloses en el programa de novetats de la Gran Òpera. Entre d'altres celebrades composicions seves, mereixen recordar-se Les Onchets, per a cant i piano; Les Danseries (violí i piano); Poèmes, (cançons amb lletra de ); la versió instrumental de Boccaceries, i les suites per a piano titulades Heures juvéniles, Images du temps passé, Croquembouches, etc.,. Morí d'accident d'automòbil en la carretera italiana d'Orbetello, a Itàlia. (ca)
Claude Delvincourt (* 12. Januar 1888 in Paris; † 5. April 1954 in Orbetello) war ein französischer Komponist. (de)
Claude Étienne Edmond Marie Pierre Delvincourt (12 January 1888 – 5 April 1954) was a French pianist and composer of classical music. (en)
Claude Delvincourt, né à Paris 8e le 12 janvier 1888 et mort le 5 avril 1954 à Orbetello (Italie), est un pianiste et compositeur français. (fr)
クロード・デルヴァンクール（Claude Delvincourt, *1888年1月12日パリ - †1954年4月5日オルベテッロ）は、フランスのピアニスト・作曲家。 (ja)
Claude Delvincourt, nato Claude Étienne Edmond Delvincourt, (Parigi, 12 gennaio 1888 – Orbetello, 5 aprile 1954), è stato un pianista e compositore francese. (it)
Claude Delvincourt (Parijs, 12 januari 1888 - Orbetello, 5 april 1954) was een Frans pianist en componist. (nl)

rdfs:comment

Claude Delvincourt (* 12. Januar 1888 in Paris; † 5. April 1954 in Orbetello) war ein französischer Komponist. (de)
Claude Étienne Edmond Marie Pierre Delvincourt (12 January 1888 – 5 April 1954) was a French pianist and composer of classical music. (en)
Claude Delvincourt, né à Paris 8e le 12 janvier 1888 et mort le 5 avril 1954 à Orbetello (Italie), est un pianiste et compositeur français. (fr)
クロード・デルヴァンクール（Claude Delvincourt, *1888年1月12日パリ - †1954年4月5日オルベテッロ）は、フランスのピアニスト・作曲家。 (ja)
Claude Delvincourt, nato Claude Étienne Edmond Delvincourt, (Parigi, 12 gennaio 1888 – Orbetello, 5 aprile 1954), è stato un pianista e compositore francese. (it)
Claude Delvincourt (Parijs, 12 januari 1888 - Orbetello, 5 april 1954) was een Frans pianist en componist. (nl)
Claude Delvincourt (París, 12 de juny de 1888 – Orbetello, província de Grosseto, Itàlia, 5 d'abril de 1954) fou un compositor i pianista francès. Alumne de Charles Vidor en el conservatori, on assolí descollar i el 1913 compartí amb Lili Boulanger el Gran Premi de Roma per llur cantata Faust i Elena. El 1924, i com a fruit de la seva estança a Roma, donà a conèixer el seu poema simfònic L'ofrena a Civa –més aviat considerada com una llegenda coreogràfica-, i successivament produí el poema simfònic Typhaon, algunes obres sacres del gènere coral i una sonata per a piano i violí. Per premiar els seus interessants treballs, fou nomenat director del conservatori de Versalles (1931), i la bona acollida de les seves produccions es confirmà en donar a conèixer llurs Râdio-Sérenade i Festa de tard (ca)

rdfs:label

Claude Delvincourt (en)
Claude Delvincourt (ca)
Claude Delvincourt (de)
Claude Delvincourt (fr)
Claude Delvincourt (it)
クロード・デルヴァンクール (ja)
Claude Delvincourt (nl)

is dbo:wikiPageWikiLink of