Dacian (prefect) (original) (raw)

About DBpedia

Publi Dacià (segle iii dC) va ser el prefecte romà (praeses) d'Hispània i governador de la Bètica en temps de l'emperador Dioclecià. La seva existència real no és segura Es creu que s'establí a Saragossa; recorregué les ciutats del litoral de Catalunya i també es presentà a la Gàl·lia cis i transalpina i el nord d'Àfrica. Va ser introduït a diverses passions llegendàries com les dels màrtirs Sant Cugat, Eulàlia i Sever de Barcelona, dels divuit màrtirs de Saragossa, dels sants Just i Pastor d'Alcalá de Henares, de Leocàdia de Toledo, de Vicenç, Sabina i Cristeta d'Àvila i d'Eulàlia de Mèrida. Pel que fa a la Bètica martiritzà a Bonós i Maximià sants patrons d'Arjona (Jaén), on se celebra la festa de la crema de Dacià amb un ninot que representa aquest prefecte.

Property Value
dbo:abstract Publi Dacià (segle iii dC) va ser el prefecte romà (praeses) d'Hispània i governador de la Bètica en temps de l'emperador Dioclecià. La seva existència real no és segura Es creu que s'establí a Saragossa; recorregué les ciutats del litoral de Catalunya i també es presentà a la Gàl·lia cis i transalpina i el nord d'Àfrica. Va ser introduït a diverses passions llegendàries com les dels màrtirs Sant Cugat, Eulàlia i Sever de Barcelona, dels divuit màrtirs de Saragossa, dels sants Just i Pastor d'Alcalá de Henares, de Leocàdia de Toledo, de Vicenç, Sabina i Cristeta d'Àvila i d'Eulàlia de Mèrida. Pel que fa a la Bètica martiritzà a Bonós i Maximià sants patrons d'Arjona (Jaén), on se celebra la festa de la crema de Dacià amb un ninot que representa aquest prefecte. (ca) Datianus (auch Dacianus oder Dacien genannt) ist in mehreren Heiligenviten als Praeses der Provinzen Hispania citerior und Lusitania des römischen Reiches in der Zeit der Diokletianischen Christenverfolgung überliefert. Weitere Belege zu seiner Existenz sind bislang nicht bekannt. Zwar fand Datianus Aufnahme in dem Werk Prosopography of the Later Roman Empire, jedoch erfolgte dies unter Vorbehalt, da Heiligenviten alleine genommen nicht als ausreichend verlässlich erachtet werden, obwohl sie in Einzelfällen eine wertvolle Quelle für römische Namen sein können. (de) Dacian or Dacianus was the prefect of Gaul under Diocletian and Maximian and acted in Hispania Tarraconensis or Hispania Carthaginensis at about the same time. He caused the martyrdom of, amongst others, Saint Faith, Caprasius of Agen, Vincent of Saragossa and Eulalia of Barcelona. (en) Publius Dacianus, en français Dacien, en espagnol Daciano, en catalan Dacià, est un proconsul romain, représentant dans la péninsule Ibérique et en Aquitaine les empereurs Dioclétien et Maximien, au début du IVe siècle. Son existence réelle est peu ou pas documentée historiquement, mais son nom est cité dans de nombreuses légendes hagiographiques, dont la Légende dorée de Jacques de Voragine. (fr) Publio Daciano (mediados siglo III - principio siglo IV), supuesto nombre del personaje que aparece en las inscripciones como P. Datianus. Fue gobernador (praeses) de Lusitania (entre 286 y 293) y de Hispania Citerior (en 305) en tiempos del emperador Diocleciano. Aunque se ha dudado de su existencia real,​ las evidencias epigráficas constituyen argumentos de peso. Una inscripción hallada en Évora (CIL II, 17) le sitúa como gobernador (praeses) de Lusitania entre los años 286 y 293, bajo el gobierno de Diocleciano y Maximiano. El poeta Prudencio le sitúa en la Hispania Citerior en 305, relacionándole con el arresto y martirio de san Vicente, la pasión sobre su muerte ha logrado tener crédito en la investigación histórica. El personaje de Daciano quedó como prototipo de cruel perseguidor y así aparece relacionado con las muertes de famosos mártires católicos como San Cucufate, Eulalia y Severo de Barcelona, de Santa Engracia y los dieciocho mártires de Zaragoza, de Justo y Pastor de Alcalá de Henares, de Leocadia de Toledo, de Vicente, Sabina y Cristeta de Ávila y de Eulalia de Mérida, así como el martirizador de los santos patronos de Arjona (Bonoso y Maximiano), donde se celebra la fiesta de la quema de Daciano con un muñeco que representa a este prefecto.​ (es) Daciano, in italiano ed in spagnolo, in latino Dacianus, in francese Dacien ed in catalano Dacià, è un proconsole romano, che rappresenta nella Penisola Iberica ed in Aquitania gl'imperatori Diocleziano e Massimiano, agli inizi del IV secolo. Il nome significa "dacio", "abitante della Dacia", odierna Romania, dal latino Dacius. La sua reale esistenza è poco o punto documentata storicamente, ma il suo nome è citato in molte leggende agiografiche, la Leggenda Aurea di Giacomo da Voragine o Jacopo da Varagine. Attraverso queste storie, Daciano diventa l'archetipo di proconsole, o prefetto, o governatore, eseguendo con zelo e crudeltà gli ordini venuti da Roma nella persecuzione dei cristiani. Gli si attribuiscono i martirii di molti santi e sante della Spagna, della Francia meridionale ed altrove, il tutto in un brevissimo periodo di tempo, negli anni 303 e 304 dopo Cristo, corrispondenti alle grandi persecuzioni ordinate da Diocleziano. È anche possibile che ci sia stata confusione, od influenza di nomi tra Daciano e l'imperatore romano Decio. Lo schema della storia è spesso lo stesso: il proconsole dapprima tenta di persuadere il santo a rinunciare alla sua credenza, al bisogno con dei regali, poi lo consegna ai carnefici con una grande varietà di supplizi, da cui il santo esce miracolosamente indenne, mentre i carnefici stessi, o gli assistenti, sono vittime delle loro macchine infernali. Tali miracoli portano alla conversione di un gran numero di assistenti, ma non a quella del proconsole. Infine, è un'arma bianca (spada, pugnale, ascia), che mette fine alla vita del santo. Se la maggior parte dei "prefetti" ha ciascuno una vittima (Quinziano: Sant'Agata, Ollario Santa Margherita, ecc), Daciano ne avrebbe un gran numero al suo attivo. Daciano sembra sopravvivere a tutte le sue vittime. Tuttavia, i testi medievali raccontano la sua morte e quella dei suoi compagni, che avviene dopo aver fatto subire il martirio a San Giorgio, perché sono colpiti da un fulmine. (it) Públio Daciano (em latim: Publius Datianus) foi um oficial do século III, ativo sob os imperadores Diocleciano (r. 284–305) e Maximiano (r. 285–308). Em 286/293, serviu como presidente na Hispânia, talvez na Lusitânia. Por esta época ele é mencionado como o martirizador de Eulália de Emerita Augusta. Em ca. 305, quando Vicente foi martirizado, Daciano aparece como presidente em César Augusta e Valência, na Hispânia Citerior. (pt)
dbo:wikiPageID 54209556 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength 1706 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID 1112703372 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink dbr:Prefect dbr:Roman_Catholic_Diocese_of_Agen dbr:Maximian dbr:Saint_Faith dbr:Gaul dbr:Caprasius_of_Agen dbr:Hispania_Carthaginensis dbr:Vincent_of_Saragossa dbr:Hispania_Tarraconensis dbc:Romans_from_Hispania dbc:4th-century_Gallo-Roman_people dbr:Diocletian dbr:Eulalia_of_Barcelona dbr:Martyrdom
dbp:wikiPageUsesTemplate dbt:Reflist dbt:Short_description dbt:AncientRome-bio-stub
dct:subject dbc:Romans_from_Hispania dbc:4th-century_Gallo-Roman_people
rdfs:comment Publi Dacià (segle iii dC) va ser el prefecte romà (praeses) d'Hispània i governador de la Bètica en temps de l'emperador Dioclecià. La seva existència real no és segura Es creu que s'establí a Saragossa; recorregué les ciutats del litoral de Catalunya i també es presentà a la Gàl·lia cis i transalpina i el nord d'Àfrica. Va ser introduït a diverses passions llegendàries com les dels màrtirs Sant Cugat, Eulàlia i Sever de Barcelona, dels divuit màrtirs de Saragossa, dels sants Just i Pastor d'Alcalá de Henares, de Leocàdia de Toledo, de Vicenç, Sabina i Cristeta d'Àvila i d'Eulàlia de Mèrida. Pel que fa a la Bètica martiritzà a Bonós i Maximià sants patrons d'Arjona (Jaén), on se celebra la festa de la crema de Dacià amb un ninot que representa aquest prefecte. (ca) Datianus (auch Dacianus oder Dacien genannt) ist in mehreren Heiligenviten als Praeses der Provinzen Hispania citerior und Lusitania des römischen Reiches in der Zeit der Diokletianischen Christenverfolgung überliefert. Weitere Belege zu seiner Existenz sind bislang nicht bekannt. Zwar fand Datianus Aufnahme in dem Werk Prosopography of the Later Roman Empire, jedoch erfolgte dies unter Vorbehalt, da Heiligenviten alleine genommen nicht als ausreichend verlässlich erachtet werden, obwohl sie in Einzelfällen eine wertvolle Quelle für römische Namen sein können. (de) Dacian or Dacianus was the prefect of Gaul under Diocletian and Maximian and acted in Hispania Tarraconensis or Hispania Carthaginensis at about the same time. He caused the martyrdom of, amongst others, Saint Faith, Caprasius of Agen, Vincent of Saragossa and Eulalia of Barcelona. (en) Publius Dacianus, en français Dacien, en espagnol Daciano, en catalan Dacià, est un proconsul romain, représentant dans la péninsule Ibérique et en Aquitaine les empereurs Dioclétien et Maximien, au début du IVe siècle. Son existence réelle est peu ou pas documentée historiquement, mais son nom est cité dans de nombreuses légendes hagiographiques, dont la Légende dorée de Jacques de Voragine. (fr) Públio Daciano (em latim: Publius Datianus) foi um oficial do século III, ativo sob os imperadores Diocleciano (r. 284–305) e Maximiano (r. 285–308). Em 286/293, serviu como presidente na Hispânia, talvez na Lusitânia. Por esta época ele é mencionado como o martirizador de Eulália de Emerita Augusta. Em ca. 305, quando Vicente foi martirizado, Daciano aparece como presidente em César Augusta e Valência, na Hispânia Citerior. (pt) Publio Daciano (mediados siglo III - principio siglo IV), supuesto nombre del personaje que aparece en las inscripciones como P. Datianus. Fue gobernador (praeses) de Lusitania (entre 286 y 293) y de Hispania Citerior (en 305) en tiempos del emperador Diocleciano. Aunque se ha dudado de su existencia real,​ las evidencias epigráficas constituyen argumentos de peso. Una inscripción hallada en Évora (CIL II, 17) le sitúa como gobernador (praeses) de Lusitania entre los años 286 y 293, bajo el gobierno de Diocleciano y Maximiano. (es) Daciano, in italiano ed in spagnolo, in latino Dacianus, in francese Dacien ed in catalano Dacià, è un proconsole romano, che rappresenta nella Penisola Iberica ed in Aquitania gl'imperatori Diocleziano e Massimiano, agli inizi del IV secolo. Il nome significa "dacio", "abitante della Dacia", odierna Romania, dal latino Dacius. La sua reale esistenza è poco o punto documentata storicamente, ma il suo nome è citato in molte leggende agiografiche, la Leggenda Aurea di Giacomo da Voragine o Jacopo da Varagine. (it)
rdfs:label Dacià (ca) Datianus (Praeses) (de) Publio Daciano (es) Dacian (prefect) (en) Dacianus (it) Dacien (fr) Públio Daciano (pt)
owl:sameAs wikidata:Dacian (prefect) dbpedia-ca:Dacian (prefect) dbpedia-de:Dacian (prefect) dbpedia-es:Dacian (prefect) dbpedia-fr:Dacian (prefect) dbpedia-it:Dacian (prefect) dbpedia-pt:Dacian (prefect) dbpedia-ro:Dacian (prefect) https://global.dbpedia.org/id/2ngmd
prov:wasDerivedFrom wikipedia-en:Dacian_(prefect)?oldid=1112703372&ns=0
foaf:isPrimaryTopicOf wikipedia-en:Dacian_(prefect)
is dbo:wikiPageDisambiguates of dbr:Dacian
is dbo:wikiPageWikiLink of dbr:Engratia dbr:Dacian dbr:Saint_George dbr:Alexandra_of_Rome dbr:November_3_in_the_Roman_Martyrology dbr:Caprasius_of_Agen dbr:Vincent_of_Saragossa dbr:Saint_Maginus dbr:Eulalia_of_Barcelona
is foaf:primaryTopic of wikipedia-en:Dacian_(prefect)