Emirate of Nekor (original) (raw)
El Emirato de Nekor, señorío de Nekor, de Necor o de los fue un reino islámico en el norte de Marruecos que duró del 710 al 1019. La ciudad fue destruida definitivamente por el caudillo almorávide Yusuf ibn Tašufin en el año 473 de la H. (1080-81 de J.C.).
| Property | Value |
|---|---|
| dbo:abstract | Nakur o Nukur (àrab: نكور, Nakūr; amazic: Nekor o N'kor) fou una població de la costa nord del Marroc i capital d'un emirat regit per la dinastia salíhida. Era a uns 140 km a l'oest de Melilla en una plana entre dos petits rius que s'ajunten en un lloc anomenat Agdal i se separen altre cop abans de desaiguar a la mar, el uadi Nakur i el uadi. En un turó hi havia un ribat. És a uns 11 km de la costa Mediterrània a la proximitat de ports com al-Mazimma batejat pels castellans com Alhucemas i pels francesos com Albouzème o Albouzèmes, i els marroquins moderns l'anomenen al-Hoceima. La ciutat estava rodejada d'una muralla de rajola crua, i disposava d'una gran mesquita. La seva història és de fet el de l'emirat al qual dona nom. La dinastia governant descendia d'un company d' (mort el 683) anomenat . La seva nisba indicaria un origen sud-aràbic però això fou discutit ja per Yakubi que el considerava membre de la tribu dels Nefza, i per tant un amazic. Aquest home vivia a Tamsaman i va convertir a l'islam als amazics de la regió que eren gomeres (ghumara) i sanhadjes. Però els amazics no tenien verdadera fe i el 709, cansats de les limitacions imposades per la religió, es van revoltar i el van foragitar, i van agafar com a cap a Dawud al-Rundi. Sembla que al cap d'un temps Salih fou cridat altre cop i va morir en una data desconeguda abans de la meitat del segle viii, succeint-lo el seu fill al-Mutasim ibn Salih. El seu nebot Said ibn Idris, que el va succeir vers 760, va fundar per diferents raons la ciutat de Nakur on va traslladar la capital. Va poder sufocar diverses rebel·lions en contra seva, entre les quals una de part de la tribu dels gomeres dirigit per Segguen, que com totes les altres fou aplanada, i va morir després de més de 40 anys de govern, vers el 803. El va succeir el seu fill gran (almenys en tenia una dotzena) Salih ibn Said. En data desconeguda es va revoltar el seu germà Idris que pretenia la successió, però fou derrotat. Sota el seu govern en una data imprecisa entre 859 i 862 els normands van atacar Nakur: avançaven amb 62 vaixells i la flota cordovesa de vigilància va capturar dos de les seves naus però la resta va poder arribar al Guadalquivir però al saber que s'acostava un exèrcit van reembarcar cap a Algesires que van ocupar i van incendiar la gran mesquita. Aviat es van haver de retirar i van seguir per la costa cap al sud-est de l'Àndalus, a l'anomenat Regne de Tudmir arribant fins a Oriola (Uriyula) que fou atacada i seguint després cap a França (Ifrandj) on van passar l'hivern a la ; mentre un altre grup de vaixells feia ruta cap al Marroc, on van capturar Nakur que van saquejar durant 8 dies; tots els que eren a la ciutat foren fets presoners incloent membres femenins de la família de prínceps local que després foren rescatats per l'emir de Còrdova que tenia relacions amistoses amb els emirs de Nakur que havien allotjat a Abd al-Rahman I abans de desembarcar a la península Ibèrica (vers 754), i la mare del qual era de la tribu Nefza. Al-Yakubi descriu el territori com a fèrtil, amb nombrosos cultius i bestiar, i ple de fortaleses. Mort Salih (també després d'un llarg regnat) el 864 el va succeir el seu fill Said ibn Salih (864-916) contra el que es van rebel·lar els sakaliva (esclavons o sigui eslaus) que havien estat comprats com esclaus per formar una guàrdia pretoriana, i exigien ser alliberats; foren derrotats i castigats. Alguns parents que havien participat en la revolta foren condemnats a mort. Vers el 911 el governador idríssida de , Taza i Meknès, , un cap dels amazics zenata de la tribu miknasa, es va separar de l'obediència idríssida i es va declarar pel califa fatimita i després va combatre els idríssides als que més d'una vegada va imposar la submissió al califa Ubayd-Al·lah al-Mahdí. Aquest vers el 912 va demanar als salíhides el reconeixement del califat d'Ifríqiya. Hi havia un motiu per això: la germana de Salih ibn Mansur, Umm al-Sad, s'havia casat amb un descendent de Fàtima az-Zahrà, Ahmad ibn Idris ibn Muhammad ibn Sulayman ibn Abd Allah ibn al-Hasss ibn al-Hasan ibn Ali ibn Abi-Tàlib, però no en tant que fatimita sinó perquè estava emparentat als idríssides que exercien alguna mena d'influència sobre Nakur. Com que l'emir de Nakur no va acceptar, el califa fatimita Ubayd-Al·lah al-Mahdí va enviar al general Masala ibn Habus que el va derrotar i matar en combat (916) i el seu cap enviat a Raqqada amb el d'altres parents també morts en combat (o més tard en la conquesta de Nakur). La traïció d'un membre de la família regnant, de nom Hamad ibn Ayyash, va permetre a Masala ocupar Nakur el 26 de juny de 917, sent saquejada i les dones i nens fets presoners. L'ocupació va durar uns mesos. Quan Masala va abandonar la ciutat, deixant un governador de nom Dalul amb una petita guarnició, els fills de Said (Idris, al-Mutasim i Salih), que havien fugit a Màlaga i a Petxina (tot i que el califa Abd al-Rahman III els havia convidat a establir-se a Còrdova), van tornar per separat, i Salih ibn Said va arribar el primer desembarcant prop de Tamsaman sent acollit amb fervor pels amazics de la regió que el van aclamar com al-Yatim i el van acompanyar cap a Nakur; la guarnició local, sense suport, va abandonar a Dalul i Salih va entrar a Nakur i fou declarat emir. Dalul fou fet presoner i penjat amb gran part de la guarnició. La reconquesta de Nakur fou celebrada a Còrdova, especialment perquè implicava que el principat passava de fet de ser un aliat a ser un protectorat cordovès (uns mesos després Salih demanava oficialment el protectorat). El 921 Masala ibn Habus tornava a Nakur i la reconqueria; altre cop no s'hi va poder sostenir en no tenir el suport dels amazics de la regió i Salih ibn Said va retornar al govern. Va morir el 927 i el va succeir el seu cosí al-Muayyad ibn Abd al-Badi ibn Salih ibn Said. Als pocs mesos Musa ibn Abi l-Afia, governador del Magreb i xeic dels miknasa, va atacar l'emirat des de Guercif i es va apoderar de Nakur per tercera vegada. El 929 Nakur fou arrasada. Un altre cosí, Abu Ayyub Ismail ibn Abd al-Malik ibn Abd al-Rahman ibn Said ibn Idris ibn Salih ibn Mansur, net d'un famós fakih i gazi va recuperar el poder i va reconstruir la ciutat vers el 930. El 932 Musa ibn Abi l-Afia va capgirar la seva aliança i va reconèixer al califa omeia. Irritats els fatimites per aquest canvi i per la reconstrucció de Nakur, ja que això significava el retorn dels omeies a la zona, el califa Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí al-Qàïm bi-amr-Al·lah (934–946) poc després de pujar al poder va encarregar a un eslau de nom Sandal la conquesta de l'emirat. Després d'un intercanvi de missatges i de l'enviament d'alguns ambaixadors (alguns dels quals foren executats per orde d'Abu Ayyub Ismail), Sandal va atacar Nakur el setembre del 935 i després de 8 dies de lluita la va ocupar. L'emir i quasi tots els seus partidaris van morir en els combats, i les dones i criatures van esdevenir captius. Sandal va retornar a Fes i va deixar com a governador a un personatge de nom Marmazu de la tribu amaziga dels Kutama. Quan la població civil que havia fugit dels combats va poder retornar, van matar per sorpresa al governador que hi havia deixat Sandal i van enviar el cap al califa fatimita (936). Els habitants van aclamar com a cap a un membre de la família salíhida, Musa ibn Rumi al-Mutasin ibn Muhammad ibn Kurra ibn al-Mutasim ibn Salih ibn Mansur; no va governar gaire temps doncs fou expulsat vers 942 per un parent de nom Abd al-Sami ibn Djurthum ibn Idris ibn Said ibn Idris ibn Salih ibn Mansur. El 942 hi havia un governador cordovès a Nakur, de nom Ahmad, el qual fou enviat contra Fes. Abd al Sami va morir el 948/949 en una revolta popular i llavors fou proclamat el seu parent Djurthum ibn Ahmad ibn Muhammad ibn Ziyadat Allah ibn Said ibn Idris ibn Salih ibn Mansur, que vivia a Màlaga. Probablement sota el seu regnat el país fou visitat per Ibn Hàwqal que explica que ja havia perdut importància i esmenta el seu port al-Mazimma. Aquest emir va adoptar l'escola de jurisprudència malaquita. És esmentat per darrer cop el setembre/octubre del 971. Les informacions posteriors són molt confoses. L'idríssida (955-974 i 985) va dominar Nakur fins a finals del 973, en què la va abandonar al general cordovès Ghalib ibn Abd al-Rahman al-Siklabi. Bulugguín ibn Ziri, emir sanhadja al servei dels fatimites, va iniciar una ofensiva cap a l'oest el 979; els maghrawa zenetes van fugir cap al Magreb occidental on foren derrotats i la zona ocupada pels zírides; el cap maghrawa Al-Khayr ibn Muhammad ibn al-Khayr fou fet presoner i poc després executat i el va substituir el seu fill Muhammad ibn al-Khayr que va fugir a Còrdova i va demanar ajut al primer ministre Almansor. L'enviament d'un exèrcit omeia va fer retirar al zírides. Els maghrawes i els ifranites van dominar llavors el Magreb occidental. Un intent dels idríssides amb suport zírida, va ocupar Fes breument el 985. El cap més influent de les tribus del Maghreb era l'emir dels Banu Ifran, Yaddu ibn Yala, que fou nomenat governador de Fes pels cordovesos vers 986 (incloent Nakur), però al cap de dos anys fou substituït per un cap maghrawa de nom . Aquest es va revoltar i fou expulsat pels cordovesos el 997 sota la direcció del fill d'Almansor. Nakur estava entre les ciutats que governava i fou atacada i conquerida (com altres) pel general cordovès esclau Wadih. El 999 quan el fill d'Almansor va retornar a Còrdova, al-Muizz ibn Ziri fill de Ziri ibn Atiyya que no havia seguit al seu pare en rebel·lió, va rebre el govern del Magreb (999-1026) però a Nakur probablement va governar llavors un membre de la família salíhida fins al 1019 o el 1020 quan s'hauria exiliat a Màlaga expulsat per Yala ibn al-Futuh al-Azdadji d'Orà, la nissaga del qual va governar almenys fins al 1068, quan al-Bakrí va escriure la seva Descripció i probablement fins al 1084 quan la ciutat fou conquerida i destruïda per l'almoràvit Yússuf ibn Taixfín. (ca) نكّور، لنكور أو إمارة بني صالح هي إمارة تاريخية لسلالة الصالحيين، ظهرت منذ سنة 710م على يد صالح بن منصور في تمسمان في منطقة الريف بالمغرب الأقصى. وهي أول إمارة مستقلة بالمغرب الأقصى بعد ثورة البربر على ولاة بني أمية، كما أنها تمذهبت بالمذهب المالكي السني خلافا لباقي الإمارات المغربية الأخرى، كبني مدرار وبورغواطة التي تأسست على مذهب الخوارج الصفرية. ظلت تمسمان قاعدة لحكم أمراء نكّور إلى أن بنى مدينة نكور بين نهري نكّور وغيس على بعد خمسة أميال من البر. وفي سنة 244 هـ / 865م تعرضت مدينة نكّور في عهد مؤسسها لهجوم الفايكينغ النورمانديين لمدة أسبوع. توسعت إمارة نكّور حتى لامست إمارة مكناسة، وحدد الجغرافي البكري الرقعة الجعرافية لإمارة نكّور في مسيرة عشرة أيام. جعلها موقعها الجغرافي في مجال الصراع الدائم بين أمويي الأندلس وهم من السنة، والعبيديين الفاطميين بإفريقية وهم من الشيعة. وقد تمكن الفاطمي مصالة بن حبوس من السيطرة عليها سنة 308 هـ / 929م في إطار صراعه ضد أمويي الأندلس. ورغم وقوف إمارة نكّور في وجه الزحف الفاطمي، فإن أمويي الأندلس، ومن منطلق خدمة مصالحهم السياسية بالمنطقة، تحالفوا مع موسى بن أبي العافية زعيم إمارة مكناسة الذي دخل نكّور سنة 319 هـ 940م باسم أمويي الأندلس. وهكذا كانت إمارة نكّور في خضم الصراع الأموي الفاطمي إلى حدود سنة 473 هـ 1094م لما استولت عليها ودمرتها جيوش الدولة المرابطية بقيادة الأمير يوسف بن تاشفين. (ar) El Emirato de Nekor, señorío de Nekor, de Necor o de los fue un reino islámico en el norte de Marruecos que duró del 710 al 1019. La ciudad fue destruida definitivamente por el caudillo almorávide Yusuf ibn Tašufin en el año 473 de la H. (1080-81 de J.C.). (es) The Emirate of Nekor (Arabic: إمارة بني صالح ʾImārat Banī Ṣāliḥ) was an emirate centered in the Rif area of present-day Morocco. Its capital was initially located at Temsaman, and then moved to Nekor. The dynasty was of Himyarite Arab descent from a certain companion of Uqba ibn Nafi (d. 683). The emirate was founded in 710 CE by Salih I ibn Mansur through a Caliphate grant. Under his guidance, the local Berber tribes adopted Islam, but later deposed him in favor of one az-Zaydi from the Nafza tribe. They subsequently changed their mind and reappointed Ibn Mansur. His dynasty, the Banū Sālih, thereafter ruled the region until 1019. In 859, the kingdom became subject to a 62 ship-strong group of Vikings who defeated a Moorish force in Nekor that had attempted to interfere with their plundering in the area. After staying for eight days in Morocco, the Vikings returned to Spain and continued up the east coast. The Nekor kingdom comprised part of the Moroccan Rif and included the tribes of and Djeraoua of Ibn Abī l-ʻAys, about five days' journey from Nekor. This area was flanked by the territory of the Matmata, Kebdana, , of Mount Herek, and Quluʻ Jarra belonging to the Banū Urtendi. On the west, it extended to the Banū Marwan of Ghomara and the Banū Humayd and bordered the and Sanhaja. Behind these lay the Awraba, the band of Ferhun, the Banū Walīd, the Zenata, the Banū Irnian and the Banū Merasen of the band of Qāsim, Lord of Sa. In the north, it was bounded by the sea, some five miles from Nekor. (en) L'Émirat de Nekor (arabe: إمارة النكور) (berbère: ⵜⴰⴳⵍⴷⵉⵜ ⵏ ⵏⴽⴽⵓⵔ Tageldit n Ennkor) est une principauté arabo-berbère ayant existé au nord du Maroc, dans le Rif, entre la mer Méditerranée et l'émirat Idrisside. Sa capitale était Temsamane puis Nekor. Il fut fondé et gouverné par les Salihides, une famille d'officiers d'origine himyarite. (fr) Het emiraat Nekor (Berbers: Tageldit n Nekkur; Arabisch: إمارة بني صالح) was een emiraat gelegen in de Rifstreek van het huidige Marokko. De hoofdstad was oorspronkelijk gevestigd in Temsamane en verhuisde vervolgens naar Nekor. De dynastie werd gesticht in 710 n.Chr. door Salih I ibn Mansur door middel van een Kalifaat goedkeuring. Onder zijn leiding adopteerden de plaatselijke Berberstammen de Islam. Zijn dynastie, de Banū Sālih, regeerde daarna de regio tot 1019. Zij hebben de historische stad Al Mazamma gesticht. In 859 raakte het koninkrijk onderworpen aan een 62 schepen sterke groep Vikingen die een Moorse strijdkracht in Nekor versloeg die had geprobeerd om hun plunderingen in het gebied te verstoren. Na een verblijf van acht dagen in Marokko, gingen de Vikingen terug naar Spanje en vervolgende ze hun plundertocht langs de oostkust. (nl) O Emirado ou Reino de Necor (em berbere: Tagldit n Nkor) foi um estado islâmico que existiu no norte de Marrocos, na baía de Al Hoceima entre 710 e 1019. Foi o primeiro principado muçulmano no noroeste de África. O emirado foi fundado por al-Himiari Almançor ibne Sal, um líder árabe de origem iemenita, a quem o califa omíada autorizou a formação do emirado como contrapartida da conversão ao Islão das tribos berberes locais. Almançor ibne Sale estabeleceu a sua capital em . Pouco depois do estabelecimento do emirado, os berberes cansaram-se das restrições religiosas e expulsaram ibne Sale. Poucos anos depois, uma força militar islâmica ganhou destaque e fez os berberes mudarem de ideias, permitindo o regresso de Sali, que fundou a dinastia saleida (Banu Sali), que governaria a região até 1019. Ainda no século VIII, a capital foi transferida para Necor cujas ruínas se encontram frente ao ilhote de Alhucemas. No ano 859, uma frota de 62 pequenos navios viquingues atacou Necor e aí derrotou uma força muçulmana que estava a interferir com os saques viquingues na região. Depois de permanecerem oito dias no Rife, os viquingues prosseguiram o seu curso pelo Mediterrâneo arrasando as costas espanholas Necor foi definitivamente destruída em 1180 pelo emir almorávida Iúçufe ibne Taxufine. O porto de Necor, Mesesma, atualmente também em ruínas foi uma cidade importante durante o período almóada. (pt) |
| dbo:capital | dbr:Temsaman_(region) dbr:Nekor |
| dbo:originalName | إمارة بني صالح (en) |
| dbo:religion | dbr:Islam |
| dbo:thumbnail | wiki-commons:Special:FilePath/White_flag_3_to_2.svg?width=300 |
| dbo:wikiPageID | 642043 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageLength | 7152 (xsd:nonNegativeInteger) |
| dbo:wikiPageRevisionID | 1106404947 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Caliph dbr:Berber_languages dbr:Berbers dbr:Rif dbr:Umayyad_Caliphate dbr:Uqba_ibn_Nafi dbr:Vikings dbc:Arab_dynasties dbr:Matmata,_Morocco dbr:Moors dbr:Morocco dbr:Málaga dbr:Arabic dbr:Arabs dbr:Emirate dbr:Maghrawa dbr:Mawla dbc:Rif dbc:1010s_disestablishments dbr:Fatimid dbr:Al-Bakri dbc:States_and_territories_established_in_the_710s dbr:Córdoba,_Spain dbr:Dynasty dbr:Fez,_Morocco dbc:11th-century_disestablishments_in_Africa dbc:Medieval_Morocco dbr:Kebdana dbr:Himyarite_Kingdom dbc:Melilla dbr:Islam dbr:Islamic_calendar dbc:710_establishments dbc:8th-century_establishments_in_Africa dbc:Countries_in_medieval_Africa dbc:Muslim_dynasties dbr:Temsaman_(region) dbr:Spain dbr:Ibn_Khaldun dbr:Kutama dbr:Maliki dbr:Nekor dbr:Sanhaja dbr:Ghomara_people dbr:Salih_I_ibn_Mansur dbr:Sa'id_I_ibn_Idris dbr:List_of_Sunni_Muslim_dynasties dbr:Jarawa_(Berber) dbr:Umayyad dbr:Zenata dbr:Jurthum_ibn_Ahmad dbr:Berghouata dbr:Abd_al-Badi'_ibn_Salih dbr:Abd_as-Sami'_ibn_Jurthum dbr:Abu_Ayyub_Isma'il_ibn_'Abd_al_Malik dbr:Al-Mu'tasim_ibn_Salih dbr:Azdaja dbr:Ghassasa dbr:Idris_I_ibn_Salih dbr:Marmazu dbr:Mernissa dbr:Messala_ibn_Habus dbr:Mestassa dbr:Musa_ibn_Abi'l-Afiya dbr:Musa_ibn_Rumi dbr:Sa'id_II_ibn_Salih dbr:Sa'id_I_ibn_Salih dbr:Salih_III_ibn_Sa'id dbr:Salih_II_ibn_Sa'id dbr:Ya'la_ibn_Futuh dbr:Zouagha |
| dbp:capital | dbr:Temsaman_(region) dbr:Nekor |
| dbp:commonLanguages | dbr:Berber_languages dbr:Arabic |
| dbp:commonName | Salihids (en) |
| dbp:conventionalLongName | Emirate of Nekor (en) |
| dbp:era | Middle Ages (en) |
| dbp:flagP | White flag 3 to 2.svg (en) |
| dbp:flagS | White flag 3 to 2.svg (en) |
| dbp:governmentType | Monarchy (en) |
| dbp:imageMap | Mapa político de Marrocos -ar.png (en) |
| dbp:imageMapCaption | The Emirate of Nekor at the time of the Idrisid dynasty. (en) |
| dbp:leader | dbr:Salih_I_ibn_Mansur dbr:Jurthum_ibn_Ahmad |
| dbp:nativeName | إمارة بني صالح (en) |
| dbp:p | Umayyad Caliphate (en) |
| dbp:religion | dbr:Islam |
| dbp:s | Caliphate of CórdobaCaliphate of Qurtubah (en) |
| dbp:status | Client state (en) |
| dbp:statusText | Client state of the Umayyad Caliphate (en) |
| dbp:titleLeader | Emir (en) |
| dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:! dbt:History_of_Morocco dbt:History_of_the_Arab_States dbt:More_citations_needed dbt:Muslim_dynasties_in_Maghreb_region dbt:Reflist dbt:Infobox_country |
| dbp:yearEnd | 1019 (xsd:integer) |
| dbp:yearLeader | 710 (xsd:integer) 947 (xsd:integer) |
| dbp:yearStart | 710 (xsd:integer) |
| dct:subject | dbc:Arab_dynasties dbc:Rif dbc:1010s_disestablishments dbc:States_and_territories_established_in_the_710s dbc:11th-century_disestablishments_in_Africa dbc:Medieval_Morocco dbc:Melilla dbc:710_establishments dbc:8th-century_establishments_in_Africa dbc:Countries_in_medieval_Africa dbc:Muslim_dynasties |
| rdf:type | owl:Thing dbo:Place dbo:Location schema:Place schema:Country wikidata:Q6256 dbo:PopulatedPlace dbo:Country |
| rdfs:comment | El Emirato de Nekor, señorío de Nekor, de Necor o de los fue un reino islámico en el norte de Marruecos que duró del 710 al 1019. La ciudad fue destruida definitivamente por el caudillo almorávide Yusuf ibn Tašufin en el año 473 de la H. (1080-81 de J.C.). (es) L'Émirat de Nekor (arabe: إمارة النكور) (berbère: ⵜⴰⴳⵍⴷⵉⵜ ⵏ ⵏⴽⴽⵓⵔ Tageldit n Ennkor) est une principauté arabo-berbère ayant existé au nord du Maroc, dans le Rif, entre la mer Méditerranée et l'émirat Idrisside. Sa capitale était Temsamane puis Nekor. Il fut fondé et gouverné par les Salihides, une famille d'officiers d'origine himyarite. (fr) نكّور، لنكور أو إمارة بني صالح هي إمارة تاريخية لسلالة الصالحيين، ظهرت منذ سنة 710م على يد صالح بن منصور في تمسمان في منطقة الريف بالمغرب الأقصى. وهي أول إمارة مستقلة بالمغرب الأقصى بعد ثورة البربر على ولاة بني أمية، كما أنها تمذهبت بالمذهب المالكي السني خلافا لباقي الإمارات المغربية الأخرى، كبني مدرار وبورغواطة التي تأسست على مذهب الخوارج الصفرية. ظلت تمسمان قاعدة لحكم أمراء نكّور إلى أن بنى مدينة نكور بين نهري نكّور وغيس على بعد خمسة أميال من البر. وفي سنة 244 هـ / 865م تعرضت مدينة نكّور في عهد مؤسسها لهجوم الفايكينغ النورمانديين لمدة أسبوع. (ar) Nakur o Nukur (àrab: نكور, Nakūr; amazic: Nekor o N'kor) fou una població de la costa nord del Marroc i capital d'un emirat regit per la dinastia salíhida. Era a uns 140 km a l'oest de Melilla en una plana entre dos petits rius que s'ajunten en un lloc anomenat Agdal i se separen altre cop abans de desaiguar a la mar, el uadi Nakur i el uadi. En un turó hi havia un ribat. És a uns 11 km de la costa Mediterrània a la proximitat de ports com al-Mazimma batejat pels castellans com Alhucemas i pels francesos com Albouzème o Albouzèmes, i els marroquins moderns l'anomenen al-Hoceima. La ciutat estava rodejada d'una muralla de rajola crua, i disposava d'una gran mesquita. La seva història és de fet el de l'emirat al qual dona nom. (ca) The Emirate of Nekor (Arabic: إمارة بني صالح ʾImārat Banī Ṣāliḥ) was an emirate centered in the Rif area of present-day Morocco. Its capital was initially located at Temsaman, and then moved to Nekor. The dynasty was of Himyarite Arab descent from a certain companion of Uqba ibn Nafi (d. 683). The emirate was founded in 710 CE by Salih I ibn Mansur through a Caliphate grant. Under his guidance, the local Berber tribes adopted Islam, but later deposed him in favor of one az-Zaydi from the Nafza tribe. They subsequently changed their mind and reappointed Ibn Mansur. His dynasty, the Banū Sālih, thereafter ruled the region until 1019. (en) Het emiraat Nekor (Berbers: Tageldit n Nekkur; Arabisch: إمارة بني صالح) was een emiraat gelegen in de Rifstreek van het huidige Marokko. De hoofdstad was oorspronkelijk gevestigd in Temsamane en verhuisde vervolgens naar Nekor. De dynastie werd gesticht in 710 n.Chr. door Salih I ibn Mansur door middel van een Kalifaat goedkeuring. Onder zijn leiding adopteerden de plaatselijke Berberstammen de Islam. Zijn dynastie, de Banū Sālih, regeerde daarna de regio tot 1019. Zij hebben de historische stad Al Mazamma gesticht. (nl) O Emirado ou Reino de Necor (em berbere: Tagldit n Nkor) foi um estado islâmico que existiu no norte de Marrocos, na baía de Al Hoceima entre 710 e 1019. Foi o primeiro principado muçulmano no noroeste de África. O emirado foi fundado por al-Himiari Almançor ibne Sal, um líder árabe de origem iemenita, a quem o califa omíada autorizou a formação do emirado como contrapartida da conversão ao Islão das tribos berberes locais. Almançor ibne Sale estabeleceu a sua capital em . Ainda no século VIII, a capital foi transferida para Necor cujas ruínas se encontram frente ao ilhote de Alhucemas. (pt) |
| rdfs:label | إمارة نكور (ar) Nakur (ca) Emirate of Nekor (en) Emirato de Nekor (es) Émirat de Nekor (fr) Emiraat Nekor (nl) Emirado de Necor (pt) |
| owl:sameAs | wikidata:Emirate of Nekor dbpedia-ar:Emirate of Nekor http://ast.dbpedia.org/resource/Emiratu_de_Nekor dbpedia-br:Emirate of Nekor dbpedia-ca:Emirate of Nekor dbpedia-es:Emirate of Nekor dbpedia-et:Emirate of Nekor dbpedia-fr:Emirate of Nekor dbpedia-nl:Emirate of Nekor dbpedia-pnb:Emirate of Nekor dbpedia-pt:Emirate of Nekor dbpedia-sh:Emirate of Nekor dbpedia-sr:Emirate of Nekor http://ur.dbpedia.org/resource/امارت_نکور https://global.dbpedia.org/id/fDCY |
| prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Emirate_of_Nekor?oldid=1106404947&ns=0 |
| foaf:depiction | wiki-commons:Special:FilePath/White_flag_3_to_2.svg wiki-commons:Special:FilePath/Mapa_político_de_Marrocos_(séc._VIII-XI)-ar.png |
| foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Emirate_of_Nekor |
| foaf:name | Emirate of Nekor (en) Salihids (en) |
| is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:Emir_of_Nekor dbr:Kingdom_of_Nekor dbr:Salihid |
| is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Rif dbr:Anarchism_in_Morocco dbr:Moroccans dbr:Emirate dbr:Idris_I_of_Morocco dbr:Fatimid_Caliphate dbr:History_of_Morocco dbr:List_of_Muslim_states_and_dynasties dbr:Emir_of_Nekor dbr:Kingdom_of_Nekor dbr:Salihid |
| is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Emirate_of_Nekor |
