Fabius Valens (original) (raw)
Fabio Valente (en latín, Fabius Valens) fue un comandante de la legión romana I Germanica en 69. Es famoso por haber participado en las luchas de poder durante el año de los cuatro emperadores entre Galba, Vitelio y Otón.
| Property | Value |
|---|---|
| dbo:abstract | Fabi Valent (en llatí Fabius Valens) va ser un general romà. Comandava la Legió I Germanica i va participar en les lluites pel poder entre Galba, Otó i Vitel·li durant l'any dels quatre emperadors. Va ser un dels principals generals de l'emperador Vitel·li durant l'any 69. Tàcit parla molt malament d'ell i diu que es va distingir per la seva avarícia, venalitat, i crueltat. Era d'una família de rang eqüestre i havia nascut a Anagnia al Latium. Va participar activament en les bogeries de la cort de Neró, i al festival de la Juvenàlia, en el que les més distingides persones de l'estat van haver de participar. Va actuar primer com a mim llicenciós, sembla que inicialment per força i després per gust. Neró el va nomenar llegat de la Legio I a Germània. Després de la mort de Neró, Fabi Valent va intentar convèncer a Vergini Ruf de proclamar-se emperador, però Ruf va refusar. Tot i així Valent el va acusar davant Galba d'haver volgut proclamar-se emperador. Una mica després, unit amb , llegat a una altra legió, va matar a Fonteu Capitó, governador de la Germània Inferior, amb l'excusa de què preparava una revolta però en realitat perquè havia refusat aixecar-se com li demanaven Valent i Aquí. Valent va presentar el fet davant Galba com un gran mèrit, però no va rebre cap recompensa i va considerar que havia estat víctima d'un acte d'ingratitud i quan va arribar Vitel·li a Germània Inferior com a successor de Capitó, Valent va ser un dels primers que el va pressionar per apoderar-se de l'Imperi. Vitel·li es va revoltar (1 de gener del 69) i el 2 de gener Valent va anar a Colònia i el va saludar com emperador, exemple seguit per tots els soldats a la Germània Inferior i el 3 de gener pels de Germània Superior. Vitel·li va encarregar a Valent la guerra contra Galba, junt amb Aule Cecina, general d'una legió de la Germània Superior i instigador principal de la revolta a favor de Vitel·li en aquesta província. Valent va rebre el comandament de 40.000 soldats amb ordes d'anar a la Gàl·lia que havia de guanyar per la persuasió o per la força a la causa, i després creuar a Itàlia pel (Cottionis Alpibus). Cecina va rebre el comandament de 30.000 amb orde d'anar directament a Itàlia pel coll del Gran Sant Bernat (Poeninis jugis). Valent va començar la marxa a mig gener, i va ser ben rebut a la Gàl·lia, en part per l'exhibició del seu formidable exèrcit. Però per raons no explicades, quan van arribar a Diviodurum (Metz) els soldats van fer una matança de quatre mil habitants. S'esperava que això provoqués resistència però no va ser així, sinó que els pobles de la Gàl·lia es van atemorir i es van sotmetre més fàcilment encara. Va arribar a la capital dels leucs, la moderna Toul, on va saber la mort de Galba i la pujada de Marc Salvi Otó i això va produir que tota la Gàl·lia reconegués a Vitel·li tot i que l'odiaven tant com a Otó. Valent va seguir avançant, va arribar a Lugdunum (Lió) on va decidir atacar Viena del Delfinat que havia abraçat la causa de Galba i Juli Víndex. Viena es va rendir sense lluita i va pagar una gran suma a Valent per no ser atacada. Tàcit diu que Valent es va deixar comprar a bon preu. Va continuar cap a Itàlia i pel camí va exigir contribucions als propietaris i terratinents per no passar ni acampar en les seves terres, i va mostrar la seva avarícia. I si amb diners no en tenia prou, s'apropiava dels esclaus i satisfeia la seva luxúria amb les dones i els fills dels magistrats i propietaris. En arribar a Itàlia va establir els seus quarters a Ticinum (Pavia) on quasi va perdre la vida en una revolta dels soldats. Es va refugiar vestit d'esclau a la tenda d'un dels seus oficials fins que el perill va passar. A l'oficial que el va salvar el va fer matar seguidament acusat d'haver-li robat 1.000 dracmes del seu equipatge. Mentrestant Cecina, que havia arribat a Itàlia abans que Fabi Valent, va ser derrotat prop de Cremona pels oficials d'Otó, però ara les forces de Cecina i les de Valent es van unir, tot i que estaven enfrontats, ja que Cecina sospitava que l'havien vençut a Cremona perquè Valent no havia actuat amb prou rapidesa per ajudar-lo. Els generals de les legions que Otó tenia a la zona desaconsellaven un enfrontament amb Valent i Cecina, però l'emperador volia acabar ràpidament amb la invasió i va ordenar un atac. Es va lliurar la batalla decisiva a Bedriacum en la que els generals d'Otó van ser derrotats i van aconseguir per a Vitel·li el domini d'Itàlia. Una mica després Vitel·li es va presentar al nord d'Itàlia on els dos generals l'estaven esperant, i el van acompanyar a Roma. Vitel·li els va nomenar cònsols (1 de setembre) deixant de fet el govern en les seves mans. Encara que l'un envejava el poder de l'altre, els dos estaven d'acord a enriquir-se el més ràpid possible, mentre Vitel·li s'entregava a tot tipus de llibertinatges. En acostar-se el general Antoni Prim, que amb les legions de Pannònia i Mèsia havia abraçat la causa de Vespasià, Valent i Cecina es van haver de preparar per a la guerra altre cop. Valent estava malalt i va haver de restar a Roma i va ser Cecina el que va marxar contra Antoni Prim. Cecina va trair al seu cap i va desertar al camp de Vespasià, Valent en canvi va seguir lleial a Vitel·li. Quan va estar millor va sortir de Roma i era a Etrúria va saber de la victòria del general Antoni Prim, i la conquesta de Cremona. Potser hauria pogut decantar la sort de la batalla si s'hagués donat pressa, i no hagués fet lenta la seva marxa entretingut per dedicar-se als seus plaers. Mancat de prou tropes per oposar-se a l'enemic va decidir navegar fins a la Gàl·lia per reclutar soldats. Era a les illes Stoechadae quan va ser fet presoner per les forces d'uns vaixells enviats per Suetoni Paulí i va ser empresonat per poc temps. El setembre va ser executat a Urbinum i el seu cap va ser mostrat a les tropes de Vitel·li per contrarestar el rumor de què havia escapat a Germània i estava reunint noves legions. (ca) Fabius Valens († 69 in Urbinum) war ein römischer Politiker und Militär im 1. Jahrhundert n. Chr. Fabius entstammte einer Ritterfamilie aus Anagnia. Als Legat der legio I Germanica in Bonn unterstützte Fabius den Statthalter von Obergermanien, Lucius Verginius Rufus, im Kampf gegen den Rebellen Gaius Iulius Vindex. Nach der Usurpation Galbas gegen Kaiser Nero vereidigte Fabius seine Legion auf den neuen Kaiser Galba. Zusammen mit Cornelius Aquinus, einem Legionslegaten, beseitigte Fabius den Statthalter von Niedergermanien, Fonteius Capito. Von Galba enttäuscht hetzte Fabius den neuen Statthalter von Niedergermanien, Vitellius, auf, sich auf den Thron erheben zu lassen. Am 2. Januar 69 begrüßte Fabius Vitellius in Köln als Kaiser. Dieser ernannte Fabius und Aulus Caecina Alienus zu Feldherren seiner zwei Heeressäulen, die in Italien einfielen und nach Galbas Ermordung gegen den neuen Kaiser Otho die Schlacht von Bedriacum gewannen. In Lugdunum wurde Fabius von Vitellius geehrt und zog mit ihm nach Rom. Dort wurde Fabius im Jahr 69 zum Konsul designiert und noch im selben Jahr zum Suffektkonsul ernannt. Auch für den Krieg gegen die Anhänger Vespasians war Fabius Heerführer, er wurde aber auf der Seefahrt nach der Gallia Narbonensis gefangen genommen und in Urbinum hingerichtet. (de) Fabius Valens of Anagnia (died 69) was a Roman commander favoured by Nero. Valens was an undisciplined character but not without talent; he tried to portray himself as witty by behaving frivilously. In 69 he was commander of Legio I Germanica based in Germania Inferior. When the troops refused to endorse the new emperor Galba after Nero's death, he had them proclaim Vitellius, the governor of Germania Inferior, as emperor. The forces supporting Vitellius were divided into two armies for the march on Rome, one of them commanded by Valens, the other by Aulus Caecina Alienus. Valens' troops took a route through Gaul, probably to recruit additional soldiers, eventually joining with the Vitellian army led by Caecina at Cremona. By then Galba had been killed and Otho had been proclaimed emperor at Rome. Otho's forces met the combined Vitellian armies at the first Battle of Bedriacum. Valens and Caecina won a decisive victory, and Otho committed suicide when he heard the news of his army's defeat, allowing Vitellius to make a triumphant entry into Rome. However, the armies in the east had proclaimed Vespasian as emperor, and two armies supporting Vespasian marched on Rome. The first to reach Italy was composed of five legions from Pannonia and Moesia, commanded by Antonius Primus. Valens was ill at the time, so that the force that Vitellius despatched from Rome to counter this threat was commanded by Caecina. Caecina tried to betray Vitellius and proclaim Vespasian as emperor, but his army refused to follow his lead, and put him in chains. By this time Valens had recovered from his illness and was on his way to join the army, but before he could reach his men, the Vitellian forces had been defeated by Antonius at the second Battle of Bedriacum. Valens tried to continue the struggle, and departed by ship from Pisa for Gaul to try to raise new troops. He put in at Hercules Monoecus (modern Monaco) but was advised not to try to march inland as a procurator named Gaius Valerius Paulinus had raised a strong force from former members of Otho's Praetorian Guard. These had been dismissed from the service after Vitellius' victory, but were only too ready to re-enlist to support Vitellius' rival. Valens therefore sailed on, and was cast up by a storm on the Stoechades (modern Iles d'Hyeres, near Toulon). Here he was caught by surprise by some galleys sent after him by Valerius Paulinus, and captured. Paulinus sent him back to Italy, where he was executed at Urvinum (modern Urbino). His head was taken to Narni to be shown to the Vitellian troops who were still resisting there in hope that Valens would return with reinforcements. The sight of Valens' head was enough to persuade them to surrender. One anecdote says that he appeared on the music-stage hall at Nero's coming of age celebrations, not at the command of Nero but voluntarily. At the time this was frowned upon, and many people thought that he was merely a man of fashion. (en) Fabio Valente (en latín, Fabius Valens) fue un comandante de la legión romana I Germanica en 69. Es famoso por haber participado en las luchas de poder durante el año de los cuatro emperadores entre Galba, Vitelio y Otón. (es) Fabio Valente (latinez: Fabius Valens) Neronek aupatutako erromatar jenerala izan zen. 69an Legio I Germanicako burua izan zen. Soldaduek Galba enperadorea ondartzeari muzin egitean, Vitelio, Germania Inferior probintziako gobernaria, enperadore aldarrikatu zuten. Vitelioren armadak bitan banatu ziren. Bata Zezinaren agindupean, eta bestea Valenteren menpean. Cremonan egin zuten bat. Orduko Oton zen Erromako enperadorea, Galba hil ostean. Bedacrium izeneko batailan Vitelioren armada batuek eta Otonenak talka egin zuten. Zezina eta Valente garaile atera ziren. Otonek bere burua hil zuen eta Vitelio Erroman enperadore sartu ahal izan zen. Hala eta guztiz ere, ekialdeko armadek Vespasiano aldarrikatu zuten enperadore. Valente gaixorik zegoen orduan. Hortaz, Zezina geratu zen matxinoen aurka egiteko armadaren buruan. Zezinak, ordea, Vespasianoren alde jo zuen. Valente borrokatzera ailegatu baino lehen, Vespasianoren armadak Viteliorenak garaitu zituen. Valentek borrokatzeari jarraitu nahi zion. Galiara abiatu zen tropa berrien bila. Nolanahi ere, bidean atzemanda, hil egin zuten. Errenditu gabe geratzen zitzaien tropei Valentere burua erakutsi zitzaienean, amore eman zuten matxinoek. * Datuak: Q953748 (eu) Fabius Valens est un militaire et un homme politique romain. Il est connu pour avoir participé aux luttes de pouvoir pendant l'année des quatre empereurs en 69 entre Galba, Vitellius et Othon. (fr) Fabius Valens (Anagni - (geëxecuteerd Urbino, 69) was een Romeinse commandant, die een gunsteling van keizer Nero was. In 69 werd hij bevelhebber van Legio I Germanica met basis in Germania Inferior. Toen na de dood van Nero de troepen gehoorzaamheid weigerden te zweren aan de nieuwe keizer Galba, liet Valens hun Vitellius, de gouverneur van Germania Inferior, tot keizer uitroepen. De strijdkrachten, die Vitellius ondersteunden, verdeelden zich voor de lange mars naar Rome in twee legers; een van deze stond onder bevel van Valens. Valens' troepen namen een route door Gallië, waarschijnlijk om extra soldaten te werven, voordat zij zich uiteindelijk weer met het andere Vitelliaanse leger, dat geleid werd door Caecina, bij Cremona verenigden. Tegen die tijd was Galba gedood en was Otho in Rome tot keizer uitgeroepen. Otho's troepen ontmoetten de gecombineerde Vitelliaanse legers tijdens de Eerste Slag bij Bedriacum. Valens en Caecina behaalden een beslissende overwinning. Toen Otho het nieuws van de nederlaag van zijn leger hoorde pleegde hij zelfmoord. Vitellius werd zo in staat gesteld om zijn triomfantelijke intocht in Rome te maken. (nl) Fabio Valente (latino: Fabius Valens; Anagni, 35 – Urbino, 69) è stato un militare romano. Fu tra i vari comandanti militari della guerra civile seguita alla morte di Nerone. (it) Fábio Valente (em latim: Fabius Valens; m. 69) foi um general e político romano da gente Fábia nomeado cônsul sufecto para o período de setembro a outubro de 69 com Aulo Cecina Alieno, ambos aliados do imperador Vitélio. (pt) Фабій Валент (Фабій Валент, д/н —69) — політичний та військовий діяч Римської імперії. (uk) |
| dbo:wikiPageID | 30863546 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageLength | 5031 (xsd:nonNegativeInteger) |
| dbo:wikiPageRevisionID | 1124708387 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Roman_Empire dbr:Rome dbr:Battle_of_Bedriacum dbc:Ancient_Roman_generals dbc:People_of_the_Year_of_the_Four_Emperors dbr:Urbino dbr:Vespasian dbr:Vitellius dbr:List_of_early_imperial_Roman_consuls dbc:Year_of_birth_unknown dbr:Cremona dbr:Roman_governors_of_Germania_Inferior dbr:Galba dbr:Gaul dbr:Germania_Inferior dbr:Moesia dbr:Monaco dbc:1st-century_executions dbr:Toulon dbr:Gaius_Valerius_Paulinus_(eques) dbr:Anagni dbc:69_deaths dbr:Otho dbr:Pannonia dbr:Gnaeus_Arrius_Antoninus dbr:Gnaeus_Caecilius_Simplex dbr:Legio_I_Germanica dbr:Praetorian_Guard dbc:1st-century_Romans dbc:Executed_ancient_Roman_people dbc:Fabii dbc:People_executed_by_decapitation dbc:People_executed_by_the_Roman_Empire dbc:People_from_Anagni dbc:Suffect_consuls_of_Imperial_Rome dbr:Aulus_Caecina_Alienus dbr:Aulus_Marius_Celsus dbc:Roman_consuls_who_died_in_office dbr:Pisa dbr:Antonius_Primus dbr:Narni dbr:Nero dbr:Gaius_Quinctius_Atticus dbr:Rosius_Regulus |
| dbp:regent | dbr:Aulus_Caecina_Alienus dbr:Rosius_Regulus |
| dbp:title | Suffect consul of the Roman Empire (en) |
| dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:Citation_needed dbt:Reflist dbt:S-aft dbt:S-bef dbt:S-end dbt:S-off dbt:S-start dbt:S-ttl dbt:Short_description |
| dbp:years | 69 (xsd:integer) |
| dct:subject | dbc:Ancient_Roman_generals dbc:People_of_the_Year_of_the_Four_Emperors dbc:Year_of_birth_unknown dbc:1st-century_executions dbc:69_deaths dbc:1st-century_Romans dbc:Executed_ancient_Roman_people dbc:Fabii dbc:People_executed_by_decapitation dbc:People_executed_by_the_Roman_Empire dbc:People_from_Anagni dbc:Suffect_consuls_of_Imperial_Rome dbc:Roman_consuls_who_died_in_office |
| gold:hypernym | dbr:Commander |
| rdf:type | yago:WikicatAncientRomanGenerals yago:WikicatAncientRomanSoldiers yago:WikicatPeopleExecutedByDecapitation yago:WikicatPeopleExecutedByTheRomanEmpire yago:WikicatPeopleFromAnagni yago:WikicatPeopleFromLazio yago:WikicatRomanGenerals dbo:MilitaryPerson yago:CausalAgent100007347 yago:CommissionedMilitaryOfficer109943239 yago:CommissionedOfficer109942970 yago:Consul109959797 yago:Diplomat110013927 yago:EnlistedPerson110058777 yago:General110123844 yago:GeneralOfficer110125786 yago:LivingThing100004258 yago:MilitaryOfficer110317007 yago:Object100002684 yago:Official110372373 yago:Organism100004475 yago:Person100007846 yago:PhysicalEntity100001930 yago:WikicatImperialRomanConsuls yago:Worker109632518 yago:YagoLegalActor yago:YagoLegalActorGeo yago:Serviceman110582746 yago:SkilledWorker110605985 yago:Soldier110622053 yago:Whole100003553 yago:WikicatExecutedAncientRomanPeople |
| rdfs:comment | Fabio Valente (en latín, Fabius Valens) fue un comandante de la legión romana I Germanica en 69. Es famoso por haber participado en las luchas de poder durante el año de los cuatro emperadores entre Galba, Vitelio y Otón. (es) Fabius Valens est un militaire et un homme politique romain. Il est connu pour avoir participé aux luttes de pouvoir pendant l'année des quatre empereurs en 69 entre Galba, Vitellius et Othon. (fr) Fabio Valente (latino: Fabius Valens; Anagni, 35 – Urbino, 69) è stato un militare romano. Fu tra i vari comandanti militari della guerra civile seguita alla morte di Nerone. (it) Fábio Valente (em latim: Fabius Valens; m. 69) foi um general e político romano da gente Fábia nomeado cônsul sufecto para o período de setembro a outubro de 69 com Aulo Cecina Alieno, ambos aliados do imperador Vitélio. (pt) Фабій Валент (Фабій Валент, д/н —69) — політичний та військовий діяч Римської імперії. (uk) Fabi Valent (en llatí Fabius Valens) va ser un general romà. Comandava la Legió I Germanica i va participar en les lluites pel poder entre Galba, Otó i Vitel·li durant l'any dels quatre emperadors. Va ser un dels principals generals de l'emperador Vitel·li durant l'any 69. Tàcit parla molt malament d'ell i diu que es va distingir per la seva avarícia, venalitat, i crueltat. Era d'una família de rang eqüestre i havia nascut a Anagnia al Latium. (ca) Fabius Valens († 69 in Urbinum) war ein römischer Politiker und Militär im 1. Jahrhundert n. Chr. Fabius entstammte einer Ritterfamilie aus Anagnia. Als Legat der legio I Germanica in Bonn unterstützte Fabius den Statthalter von Obergermanien, Lucius Verginius Rufus, im Kampf gegen den Rebellen Gaius Iulius Vindex. Nach der Usurpation Galbas gegen Kaiser Nero vereidigte Fabius seine Legion auf den neuen Kaiser Galba. Zusammen mit Cornelius Aquinus, einem Legionslegaten, beseitigte Fabius den Statthalter von Niedergermanien, Fonteius Capito. (de) Fabius Valens of Anagnia (died 69) was a Roman commander favoured by Nero. Valens was an undisciplined character but not without talent; he tried to portray himself as witty by behaving frivilously. In 69 he was commander of Legio I Germanica based in Germania Inferior. When the troops refused to endorse the new emperor Galba after Nero's death, he had them proclaim Vitellius, the governor of Germania Inferior, as emperor. The forces supporting Vitellius were divided into two armies for the march on Rome, one of them commanded by Valens, the other by Aulus Caecina Alienus. Valens' troops took a route through Gaul, probably to recruit additional soldiers, eventually joining with the Vitellian army led by Caecina at Cremona. By then Galba had been killed and Otho had been proclaimed emperor (en) Fabio Valente (latinez: Fabius Valens) Neronek aupatutako erromatar jenerala izan zen. 69an Legio I Germanicako burua izan zen. Soldaduek Galba enperadorea ondartzeari muzin egitean, Vitelio, Germania Inferior probintziako gobernaria, enperadore aldarrikatu zuten. Hala eta guztiz ere, ekialdeko armadek Vespasiano aldarrikatu zuten enperadore. Valente gaixorik zegoen orduan. Hortaz, Zezina geratu zen matxinoen aurka egiteko armadaren buruan. Zezinak, ordea, Vespasianoren alde jo zuen. Valente borrokatzera ailegatu baino lehen, Vespasianoren armadak Viteliorenak garaitu zituen. (eu) Fabius Valens (Anagni - (geëxecuteerd Urbino, 69) was een Romeinse commandant, die een gunsteling van keizer Nero was. In 69 werd hij bevelhebber van Legio I Germanica met basis in Germania Inferior. Toen na de dood van Nero de troepen gehoorzaamheid weigerden te zweren aan de nieuwe keizer Galba, liet Valens hun Vitellius, de gouverneur van Germania Inferior, tot keizer uitroepen. (nl) |
| rdfs:label | Fabi Valent (ca) Fabius Valens (de) Fabio Valente (es) Fabio Valente (eu) Fabius Valens (en) Fabius Valens (fr) Fabio Valente (it) Fabius Valens (nl) Fábio Valente (pt) Фабій Валент (uk) |
| owl:sameAs | freebase:Fabius Valens yago-res:Fabius Valens wikidata:Fabius Valens dbpedia-bg:Fabius Valens dbpedia-ca:Fabius Valens dbpedia-de:Fabius Valens dbpedia-es:Fabius Valens dbpedia-eu:Fabius Valens dbpedia-fr:Fabius Valens dbpedia-it:Fabius Valens dbpedia-la:Fabius Valens dbpedia-nl:Fabius Valens dbpedia-pt:Fabius Valens dbpedia-uk:Fabius Valens https://global.dbpedia.org/id/55bpS |
| prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Fabius_Valens?oldid=1124708387&ns=0 |
| foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Fabius_Valens |
| is dbo:commander of | dbr:Battle_of_Bedriacum dbr:Battle_of_Forum_Julii |
| is dbo:wikiPageDisambiguates of | dbr:Valens_(disambiguation) |
| is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:Valens_(1st_century) dbr:Valens_1stCentury |
| is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:List_of_ancient_Romans dbr:Battle_of_Bedriacum dbr:Antonius_Novellus dbr:List_of_Roman_consuls dbr:Vitellius dbr:Battle_of_Forum_Julii dbr:Gaius_Manlius_Valens dbr:Gaius_Suetonius_Paulinus dbr:Gaius_Valerius_Paulinus_(eques) dbr:Gaius_Valerius_Paullinus dbr:Otho dbr:Fonteius_Capito_(consul_67) dbr:Gnaeus_Arrius_Antoninus dbr:Gnaeus_Caecilius_Simplex dbr:History_of_Monaco dbr:Legio_I_Germanica dbr:List_of_Roman_generals dbr:Aulus_Caecina_Alienus dbr:Aulus_Marius_Celsus dbr:Port_Hercules dbr:Valens_(disambiguation) dbr:Fabia_gens dbr:Valens_(1st_century) dbr:Valens_1stCentury |
| is dbp:commander of | dbr:Battle_of_Bedriacum |
| is dbp:regent of | dbr:Aulus_Caecina_Alienus |
| is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Fabius_Valens |