List of aqueducts in the city of Rome (original) (raw)
Die Wasserversorgung im Römischen Reich mit ihren Wasserleitungen über Aquädukte gilt als typischer Bestandteil der römischen Kultur. Sie führten Wasser bis zu 100 km weit (zum Beispiel die Eifelwasserleitung) meist unterirdisch, teilweise aber auch über Brücken in größere Städte des römischen Reiches. Rom allein wurde von elf Aquädukten versorgt. In vielen Städten wurde das Wasser durch eine Kanalisation auch wieder entsorgt.
| Property | Value |
|---|---|
| dbo:abstract | Els enginyers romans van construir aqüeductes, amb característiques pròpies, al llarg de tot l'Imperi. La seva finalitat era portar aigua des de deus externes fins a les ciutats i pobles. L'aigua dels aqüeductes es subministrava a diferents llocs dins d'aquestes: banys públics, latrines, fonts, i llars privades; També s'emprava per donar suport a operacions mineres, molins d'aigua, granges i jardins. Els aqüeductes només deixaven que l'aigua es mogués per gravetat, al llarg d'un lleuger gradient de descens global en conductes de pedra, maó o formigó; Com més pronunciat era el gradient, més ràpid era el flux. La majoria dels conductes eren enterrats sota terra i seguien el contorn del terreny; esquivant els obstacles o, amb menys freqüència, travessant un túnel. Quan s'arribava a les valls o les terres baixes el conducte es portava sobre ponts o les seves conduccions es connectaven a canonades de plom, de ceràmica o de pedra d'alta pressió (coneixien bé el principi dels vasos comunicants i el cop d'ariet). La majoria dels sistemes d'aqüeductes incloïen dipòsits de sedimentació, que ajudaven a reduir els residus transportats dins l'aigua, uns estalladors i castella aquae (dipòsits de distribució) regulaven l'oferta d'aigua a les destinacions individuals. A les ciutats i pobles, els sobreeixidors dels aqüeductes anaven als desguassos i a les clavegueres. El primer aqüeducte de Roma es va construir el 312 aC i subministrava aigua a una font del mercat de ramaders de la ciutat. Al segle iii, la ciutat tenia onze aqüeductes, mantenint una població de més d'un milió d'habitants amb una economia extravagant; la major part de l'aigua es subministrava als nombrosos banys públics de la ciutat. Ciutats i pobles al llarg de l'Imperi Romà van emular aquest model i van finançar els aqüeductes com a objectes d'interès públic i orgull cívic, "un luxe costós però necessari al que tots volien i podien accedir ". La majoria dels aqüeductes romans van ser fiables i duradors; Alguns es van mantenir fins a principis de l'era moderna, i n'hi ha que encara estan en ús. Els mètodes d'estudi i construcció dels aqüeductes són tractats per Vitruvi a la seva obra De Architectura (segle I aC). El general Frontinus dona més detalls en el seu informe oficial sobre els problemes, usos i abusos del subministrament públic d'aigua a la Roma Imperial. Alguns exemples notables de l'arquitectura d'aqüeductes inclouen els pilars de suport de l'Aqüeducte de Segovia, i les cisternes d'alimentació per l'aqüeducte de Constantinoble. (ca) Els romans van construir nombrosos aqüeductes (llatí aquaeductus , és a dir «conduccions d'aiga») per a proporcionar l'aigua necessària per al consum de les persones que habitaven les ciutats i per les seves feines. Aquests aqüeductes foren un dels grans èxits d'enginyeria del món antic, i van establir un estàndard no igualat per més de mil anys després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Moltes ciutats encara mantenen i fan servir els antics aqüeductes avui en dia, encara que els canals oberts han estat normalment reemplaçats per canonades. Els romans van construir nombrosos aqüeductes per abastar d'aigua a totes les grans ciutats dins del seu imperi, així com a moltes ciutats petites i centres de producció industrial. La mateixa ciutat de Roma, sent la ciutat més gran, tenia la major concentració d'aqüeductes, amb aigua proporcionada per onze aqüeductes construïts al llarg d'un període de cinc-cents anys. Els estudiosos han arribat a predir la mida de la ciutat per la quantitat d'aigua que en rebia. Proporcionaven aigua per a beure, per posar en funcionament nombrosos banys públics i fonts de la ciutat, i també vessaven l'aigua sobre mecanismes hidràulics emprats en mineria per trencar roques. Els mètodes de construcció estan ben descrits per Vitruvi en la seva obra De Architectura escrita al segle i aC. El seu llibre va ser de gran ajuda per Frontí, un general que va ser nomenat a finals del segle I per administrar tots els aqüeductes de Roma. Va descobrir una diferència, entre el cabal a la presa d'aigua i el que es proporcionava a l'arribada, causada per les canonades il·legals inserides al llarg de les canalitzacions, que en desviaven el flux d'aigua. Els resultats de la seva investigació els va presentar a l'emperador Nerva en un llibre anomenat perquè s'utilitzessin les dades obtingudes en millorar el sistema. Un aqüeducte arrencava en un sistema de captació d'aigua, generalment a les muntanyes. L'aigua passava de forma controlada a la conducció des d'un dipòsit de capçalera (caput aquae). La construcció d'un aqüeducte exigia un estudi minuciós del terreny que permetria escollir el traçat més econòmic per permetre un pendent suau i sostingut sense allargar massa el recorregut de l'obra. S'usaven canals oberts (riui) aprofitant la força de la gravetat sempre que fos possible i només en comptades ocasions es feia servir el mètode de conducció sota pressió. El canal s'acomodava al terreny per diferents procediments. Sempre que fos possible, transcorria sobre el sòl recolzat sobre un mur (substructio) en el qual es practicaven desguassos per facilitar el trànsit normal de les aigües de superfície. Si el terreny s'elevava, el canal quedava soterrat (riuus subterraneus) i formava una galeria subterrània (specus) excavada directament a la roca o construïda dins d'una rasa. Quan calia vèncer una forta depressió, es recorria a la construcció de complicats sistemes d'arcades (arcuationes) que sostenien el canal i el mantenen al nivell adequat. En tot cas, sempre que l'aigua es destinava al consum humà, el canal estava cobert per un sostre ja fos en forma de volta, falsa volta, amb plaques de pedra o tègules. A continuació es presenten els principals aqüeductes de la ciutat de Roma. (ca) Římané budovali akvadukty napříč celým svým impériem za účelem přivést vodu do měst z často velmi vzdálených zdrojnic. Voda z akvaduktů zásobovala veřejné lázně, latríny, fontány, ale i soukromé domy. Akvadukty taktéž zajišťovaly dodávku vody pro doly, mlýny, farmy a zahrady. Římskými akvadukty tekla voda pouze samospádem, zpravidla pod velmi nízkým sklonem v potrubích z kamene, cihel nebo betonu. Výjimečně byly akvadukty budovány i se strmějším sklonem. Většina potrubí byla ukryta pod zemí a kopírovala přírodní terénní překážky; kopce a hory bývaly obcházeny, méně často v nich byly raženy tunely. Hluboká údolí byla překonávána pomocí mostů, případně byla voda sváděna do vysokotlakých olověných, keramických nebo kamenných potrubí a pomocí sifonu byla vytlačena na druhou stranu. Většina akvaduktů byla vybavena sedimentačními nádržemi, které pomáhaly redukovat nečistoty vznikající obrušováním stěn potrubí. Propusti a distribuční nádrže (castella aquae) pak regulovaly dodávky vody do jednotlivých cílových destinací. Vůbec první římský akvadukt přiváděl vodu do fontány na městském dobytčím trhu. Do třetího století našeho letopočtu se ve městě vybudovalo již jedenáct akvaduktů, které umožňovaly velmi štědré dodávky vody pro více než milion zdejších obyvatel. Většina vody zásobovala velmi početné městské veřejné lázně. Města napříč celou Římskou říší tento model napodobovala a financovala akvadukty jako objekty veřejného zájmu a občanské prestiže. Řada římských akvaduktů se ukázala jako velmi trvanlivá a odolná. Některé byly používány až do raného novověku a pozůstatky některých jsou stále částečně v provozu. Metody stavby akvaduktů jsou zmiňovány Vitruviem v jeho díle De Architectura (1. století n. l.). Generál Frontinius ve své oficiální zprávě uvádí podrobnější informace o používání a zneužívání veřejného vodovodu císařského Říma. (cs) بنى الرومان القدماء في الغالب العديد من القنوات لخدمة أي مدينة كبيرة في امبراطوريتهم، بالإضافة إلى العديد من البلدات الصغيرة والمواقع الصناعية ساعد في ازالة النفايات.و هناك وصف جيد لأساليب البناء من فيتروفيوس في عمله والذي كتبه في القرن الأول قبل الميلاد. وقدّم كتابه عونا كبيرا لفرونتينوس، وهو الجنرال الذي عين في أواخر القرن الأول الميلادي لإدارة العديد من القنوات في روما. فقد اكتشف وجود اختلاف بين المياه من المصدر ومياه الامدادات وذلك بسبب وجود أنابيب غير مشروعة مدرجة في بعض القنوات لتحويل المياه، وقد قدم تقريرا عن جهوده الرامية إلى تحسين وتنظيم النظام إلى الإمبراطور نيرفا في نهاية القرن الأول الميلادي. ويعرف تقرير التحقيق معه ب بالإضافة إلى قنوات المياه والبناء، بنى الرومان العديد من الإنفاق والقنوات المحفورة في باطن الأرض، وعادة مع بطانة من الطين. كانت هذه القنوات تخدم المواقع الصناعية مثل منجم الذهب، رصاص ومناجم القصدير، والحديد والمطاحن المائية والحمامات. فقد كانت القنوات الصناعية أرخص بكثير من تصميم البناء، ولكن جميع القنوات تطلبت مسحا جيدا لضمان تدفق منتظم وسلس للمياه. (ar) Die Wasserversorgung im Römischen Reich mit ihren Wasserleitungen über Aquädukte gilt als typischer Bestandteil der römischen Kultur. Sie führten Wasser bis zu 100 km weit (zum Beispiel die Eifelwasserleitung) meist unterirdisch, teilweise aber auch über Brücken in größere Städte des römischen Reiches. Rom allein wurde von elf Aquädukten versorgt. In vielen Städten wurde das Wasser durch eine Kanalisation auch wieder entsorgt. (de) La romianoj konstruis nombrajn akveduktojn por porti akvon el ofte distaj fontoj en urbojn, liverante al publikaj banejoj, latrinoj, fontoj kaj privataj hejmoj. Akveduktoj ankaŭ havigis akvon por minado, muelado, farmado kaj ĝardenado. (eo) Los romanos construyeron numerosos acueductos (latín aquaeductūs, sing. aquaeductus) para proporcionar agua a las ciudades y lugares industriales en su imperio. Estos acueductos estaban entre los mayores logros de ingeniería del mundo antiguo y establecieron un estándar no igualado durante más de mil años tras la caída de Roma. Hoy en día muchas ciudades mantienen y usan los antiguos acueductos aunque los canales abiertos han sido, normalmente, reemplazados por tuberías. La misma ciudad de Roma, por ser la ciudad más grande, tenía la mayor concentración de acueductos, con agua proporcionada por once acueductos construidos a lo largo de un período de quinientos años. Los estudiosos han llegado a calcular el tamaño de la ciudad por su abastecimiento de agua. Proporcionaban agua potable, numerosos baños y fuentes en la ciudad y, finalmente, se vaciaban en serrerías, donde desempeñaban su última función, la de remover los desperdicios. Los métodos para la construcción fueron bien descritos por Vitruvio en su obra De Architectura, escrita en el siglo I a. C. Su libro fue de gran ayuda para Frontino, un general que fue nombrado, a finales del siglo I, para administrar los muchos acueductos de Roma. Descubrió una clara diferencia entre la toma de agua y la suministrada, que era causada por las tuberías ilegales insertadas en los canales para distraer el agua; dio cuenta al emperador Nerva, en su obra De aquae ductu Urbis Romae (que recoge a los nueve acueductos existentes por aquel entonces) de finales del siglo I, de sus esfuerzos para mejorar y regular el sistema. Un acueducto arrancaba en un sistema de captación del agua. El agua pasaba, de forma controlada, a la conducción desde un depósito de cabecera (caput aquae). La construcción de un acueducto exigía el estudio minucioso del terreno que permitiría escoger el trazado más económico para permitir una pendiente suave y sostenida, sin alargar demasiado el recorrido de la obra. Se usaban canales abiertos (riui) siempre que resultaba posible y únicamente en contadas ocasiones se recurría a la conducción bajo presión. El canal se acomodaba al terreno por distintos procedimientos. Cuando era posible, transcurría sobre el suelo apoyado en un muro (substructio) en el que se practicaban alcantarillas para facilitar el tránsito normal de las aguas de superficie. Si el terreno se elevaba, el canal quedaba enterrado (riuus subterraneus) y formaba una galería subterránea (specus) excavada directamente en la roca o construida dentro de una zanja. Cuando había que vencer una fuerte depresión, se recurría a la construcción de complicados sistemas de arcos (arcuationes) que sostienían el canal y lo mantenían al nivel adecuado. En todo caso, siempre que el agua se destinaba al consumo humano, el canal estaba cubierto por bóvedas, falsas bóvedas, placas de piedra o tégulas. Según , catedrática de Arqueología de la Universidad Autónoma de Barcelona, se construyeron 507 kilómetros de acueductos, de los cuales 434 km eran subterráneos, 15 km de superficie y solo 59 km, es decir, el 12 %, discurría por arquerías. (es) Los acueductos romanos fueron construidos por expertos romanos, con características propias, a lo largo de todo el Imperio romano. Su finalidad era transportar agua desde manantiales externos hasta las ciudades y pueblos. El agua de los acueductos se suministraba a diferentes lugares: termas, letrinas, fuentes, y hogares privados; también se empleaba para apoyar operaciones mineras, molinos de agua, granjas y jardines. Los acueductos únicamente dejaban que el agua se moviera por gravedad, a lo largo de un ligero gradiente de descenso global en conductos de piedra, ladrillo u hormigón; cuanto más pronunciado era el gradiente, más rápido era el flujo. La mayoría de los conductos eran enterrados bajo tierra y seguían el contorno del terreno; esquivando los obstáculos o, con menos frecuencia, atravesando un túnel. Cuando se llegaba a los valles o las tierras bajas el conducto se llevaba sobre puentes o sus conducciones se conectaban a tuberías de plomo, de cerámica o de piedra de alta presión —conocían bien el principio de los vasos comunicantes y el golpe de ariete—. La mayoría de los sistemas de acueductos incluían depósitos de sedimentación, que ayudaban a reducir los residuos transportados en el agua, unas esclusas y castellum aquae —depósitos de distribución—, regulaban la distribución de agua en los destinos individuales. En las ciudades y pueblos, los aliviaderos de los acueductos iban a desagües y a las alcantarillas. El primer acueducto de Roma se construyó en el año 312 a. C. y suministraba agua a una fuente del mercado de ganaderos de la ciudad. En el siglo III, la ciudad tenía once acueductos, manteniendo una población de más de un millón de habitantes con una economía extravagante; la mayor parte del agua se suministraba a los numerosos baños públicos de la ciudad. Ciudades y pueblos a lo largo del Imperio romano emularon este modelo y financiaron los acueductos como objetos de interés público y orgullo cívico, «un lujo costoso pero necesario al que todos querían y podían acceder». La mayoría de los acueductos romanos fueron fiables y duraderos; algunos se mantuvieron hasta principios de la era moderna, y los hay que todavía están en uso. Los métodos de estudio y construcción de estas construcciones fueron tratados por Vitruvio en su obra De Architectura (siglo I a.C.). El general Sexto Julio Frontino da más detalles en su informe oficial sobre los problemas, usos y abusos del suministro público de agua en la Roma imperial. Algunos ejemplos notables de la arquitectura de acueductos incluyen los pilares de apoyo del Acueducto de Segovia, y las cisternas de alimentación para el acueducto de Constantinopla. (es) This article lists ancient Roman aqueducts in the city of Rome. (en) Les aqueducs de Rome forment un vaste réseau d'adduction d'eau constitué de canaux artificiels qui convergent vers la ville de Rome antique et assurent son alimentation en eau potable. Ils sont construits et agrandis au fil des siècles pour adapter l'approvisionnement en eau à une population toujours plus importante et à des édifices requérant une grande quantité d'eau pour fonctionner, comme les thermes et les naumachies. La construction des aqueducs s'étend dans toute la péninsule italienne puis dans toutes les provinces de l'Empire à mesure que la puissance romaine croît. Contrairement aux autres type d'édifices, les structures des aqueducs les plus impressionnantes ne se trouvent pas à Rome mais dans les provinces comme le Pont du Gard, l'aqueduc de Ségovie ou encore l'aqueduc de Carthage de plus de 100 km de long. Toutefois, le réseau d'aqueducs de Rome demeure unique de par sa taille, sa capacité et sa complexité. La capacité maximale du réseau à la fin du Ier siècle, comptant neuf aqueducs, a pu approcher le million de mètres cubes journaliers pour la ville, ce qui représenterait près de 1 000 litres par habitant par jour, plus du double de ce que reçoivent les habitants de Rome aujourd'hui. (fr) Bangsa Romawi membangun banyak akuaduk untuk membawa air bersih yang sering kali bersumber dari tempat yang jauh dari kota, yang digunakan untuk mensuplai pemandian umum, toilet, air mancur dan rumah-rumah pribadi. Akuaduk juga menyediakan air bagi operasional tambang, penggilingan, pertanian dan taman-taman. Saluran air memindahkan air melalui gravitasi saja, dengan sedikit kemiringan ke bawah di dalam saluran dari batu, batu bata atau beton. Sebagian besar saluran terkubur di bawah tanah, dan mengikuti medan kontur tanah; puncak perbukitan yang menghalangi dielakkan atau, lebih sering, dialihkan melalui terowongan. Di mana lembah atau dataran rendah bercampur, saluran air dilakukan dengan jembatan, atau airnya dimasukkan ke pipa bertekanan tinggi terbuat dari keramik atau batu pipa dan tersedot ke bagian seberang. Sebagian besar saluran air termasuk sistem sedimentasi tangki, yang membantu mengurangi puing-puing atau sedimentasi. Pintu air dan castella aquae (distribution tank) diatur pasokannya untuk masing-masing tujuan. Aliran air dari saluran air juga melaju melalui pabrik penggilingan dan menjelajahi saluran air dan gorong-gorong. Saluran air Roma's pertama memasok air mancur yang berlokasi di pasar ternak kota ini. Pada abad ke-3 MASEHI, kota ini memiliki sebelas saluran air, yang dapat mempertahankan populasi lebih dari satu juta dengan penggunaan air yang boros; sebagian besar dari air yang dipasok di kota ini dipakai banyak pemandian umum. Kota-kota di seluruh Kekaisaran Romawi meniru model ini, dan pendanaan saluran air sebagai objek untuk kepentingan umum dan kebanggaan warga, "yang mahal tapi juga mewah yang semua bisa, dan lakukan, dan dicita-citakan". Sebagian besar saluran air Romawi yang terbukti handal, dan tahan lama; ada yang dipertahankan sampai era modern awal, dan beberapa masih sebagian di gunakan. Survei dan konstruksi Metode aqueduct dicatat oleh Vitruvius dalam karyanya De Architectura (abad ke-1 SM). Frontinus umumnya memberikan lebih banyak detail dalam laporan resmi pada masalah, penggunaan dan penyalahgunaan pasokan air publik Kekaisaran Roma. Contoh penting dari arsitektur akuaduk mencakup pipa-pipa pendukung dermaga Segovia, dan saluran air waduk dari Konstantinopel. (in) I Romani hanno costruito numerosi acquedotti per portare acqua da sorgenti distanti nelle loro città, rifornendo terme, latrine, fontane e abitazioni private. Le acque di scarico venivano eliminate con complessi sistemi fognari e scaricate in pendenza verso il basso all'interno di condotti di pietra, mattoni o cemento. La maggior parte di questi erano sepolti nel terreno e ne seguivano i contorni; i picchi che ostruivano il passaggio venivano aggirati o, più raramente, forati con un tunnel. Dove c'erano valli o pianure il condotto era sostenuto da strutture con arcate, o il suo contenuto era immesso a pressione in tubi di piombo, ceramica o pietra, e sifonati. La maggior parte dei sistemi di acquedotto comprendeva vasche di sedimentazione, paratoie e serbatoi di distribuzione per regolare la fornitura secondo le necessità. Il primo acquedotto di Roma riforniva una fontana situata nel mercato del bestiame della città. Nel III secolo a.C. la città aveva undici acquedotti, che riuscivano a sostenere una popolazione di oltre un milione di persone. La maggior parte delle acque riforniva i molti bagni pubblici dell'urbe. Città e province in tutto l'Impero romano emulavano questo modello e finanziavano acquedotti come oggetti di interesse pubblico e di orgoglio civico: "un lusso costoso ma necessario, a cui tutti potrebbero, e lo hanno fatto, aspirare". La maggior parte degli acquedotti romani si sono dimostrati affidabili e duraturi, alcuni si sono mantenuti fino alla prima età moderna e alcuni sono ancora parzialmente in uso. I metodi di manutenzione e di costruzione degli acquedotti sono indicati da Vitruvio nel suo lavoro De architectura (I secolo a.C.). Frontino fornisce più dettagli nel suo De Aquaeducto Urbis Romae, un rapporto ufficiale sui problemi, usi e abusi della rete idrica pubblica della Roma imperiale. Esempi notevoli di architettura degli acquedotti comprendono i piloni di sostegno dell'acquedotto di Segovia e le cisterne alimentate dall'acquedotto di Costantinopoli. (it) ローマ水道（ローマすいどう）は、紀元前312年から3世紀にかけて古代ローマで建築された水道。ローマ水路とも。古代ローマでは、都市や工場地に水を供給するために、数多くの水道が建設された。これらの水道は古代のもっとも偉大な業績の一つであり、古代ローマ滅亡後1000年以上もこれに匹敵するものは作られなかった。現代においてもこの古代の水道は多くの都市で実用に供され、実に2000年以上も水を供給しつづけている。 ローマ人は帝国内のどのような大都市においても水道を建設した。中でもローマは最大の都市であり、500年かけて建造された11の水道から水が供給される、最大の水道の集積地であった。その内、ヴィルゴ水道の一部は今でも使われている。 (ja) 로마 제국은 머나먼 수원지에서 도시나 마을로 공중목욕탕, 공중화장실, 분수, 사유지에 수돗물을 공급하기 위하여 다양한 수도교를 지었다. 또한 농장이나 정원에 공급되었고, 사용하고 남은 물은 하수처리를 위한 복잡한 하수도를 통해서 오수와 폐수 등을 배출하였다.수로에는 만유인력의 법칙을 통해 물을 흘려서 공급하였다. 경사도는 평균 0.2~0.5%였고 경우에 따라서는 16.5%가 되었는데, 공사지역의 기후와 특성에 따라서 돌과 시멘트를 사용한것과 벽돌을 사용한 것도 있다. 언덕이 그리 넓거나 크지 않다면, 갱도를 파고 들어가 관통하는 방법을 택했고 일정한 간격으로 언덕에서 수직으로 굴을 파서 수리구멍과 환기구를 만들었다. 골짜기가 나오면 다리를 놓거나 사이펀 원리로 밑을 파고 들어갔다. 로마의 첫번째 수로는 성벽안의 도시에 물을 공급하였고, 3세기 무렵에는 로마에 11개가 되는 수도교가 건설이 되었다. 수도교는 인구 100만 이상의 도시 로마의 경제를 지탱하였다. 물의 대부분은 공동수조나 분수, 목욕탕 등에 사용이 되었고, 로마제국이 성장하면서 다른 도시나 자치구역에 수도교가 추가로 건설되었다. 이 튼튼한 수도교는 현재도 일부 지역을 그대로 쓰이고, 유물 보호때문에 현대식 수도관을 내부나 아래에 설치하여 지금도 시민들에게 수돗물을 공급하고 있다. 이와 관련한 서적을 출간하였던 적이 있는데, 기원전 1세기의 비트루비우스의 이나 프론티누스의 이 대표적인 서적이고, 유명한 수도교 건축물로는 의 다리와 콘스탄티노플의 수도교가 있다. (ko) Gli acquedotti di Roma sono gli acquedotti che, a partire dall'età romana, rifornivano o tuttora riforniscono di acqua la città di Roma, per un totale di 16: 11 antichi e 5 moderni. (it) ( 로마 이외의 지역에 있는 고대 로마의 수도교 목록에 대해서는 문서를 참고하십시오.)( 초기부터 현재까지 시기별로 나열한 로마의 수도교 목록에 대해서는 문서를 참고하십시오.) 이 문서는 로마에 있는 고대 로마의 수도교 목록을 나열해 놓은 것이다. (ko) De Romeinen construeerden talrijke aquaducten om water te transporteren naar steden en industriële gebieden. Rome zelf had de hoogste concentratie van aquaducten, elf, gebouwd over een periode van 500 jaar onder de regering van 36 keizers. Deze aquaducten behoren tot de grootste technische prestaties van het oude Rome, en behaalden een technische norm die zelfs in de 1000 jaar daarop niet werd geëvenaard. Vele steden, voornamelijk in Noord-Afrika, gebruiken ook nu nog de oude aquaducten voor hun watervoorziening. (nl) Чтобы удовлетворить потребность в воде огромного по античным меркам полиса, римляне начиная с IV века до н. э. строили акведуки. Всего к III в н. э. было построено 11 акведуков, снабжавших город водой из источников долины Анио (притока Тибра), из Альбанских гор и озёр к северу от города. Подробное описание акведуков Рима (кроме последних двух по времени строительства) составил в конце I в. н. э. Секст Юлий Фронтин, цифры которого в пересчёте на современные меры приведены ниже. Так, согласно его данным, суммарный водозабор девяти старейших акведуков составлял более миллиона кубометров воды в сутки, а их общая протяжённость — более 400 километров. Восемь из 11 акведуков входили в город с юго-восточной стороны, на Эсквилине (в местности ad Spem Veterem); Aqua Virgo приходила с севера, на Марсово поле; а Aqua Alsietina и Aqua Traiana — с запада, снабжая правый берег Тибра. (ru) Акведуки Древнего Рима — гидротехнические сооружения, созданные в Древнем Риме для задач управления водными ресурсами. Акведук (от лат. Aquae ductus) — в буквальном переводе «водопровод». Хотя в русском языке под словом «акведук» обычно подразумевается мост, который служит не для проезда, а для пропуска воды, римские акведуки по большей части проходили в трубопроводах и тоннелях под землей. В русском языке слово «водовод» традиционно было калькой от лат. Aquaeductus («вода» и «водить»). Древние римляне строили акведуки по всей своей империи, чтобы доставлять воду в города, часто из отдаленных источников. Акведук снабжал водой общественные бани, туалеты, фонтаны и частные дома. Акведуки также обеспечивали водой шахты, мельницы, фермы и сады. В римских акведуках вода двигалась только под действием силы тяжести, обычно под очень небольшим уклоном в трубах из камня, кирпича или римского бетона. Иногда строили напорные акведуки с более крутым уклоном. Большинство трубопроводов были спрятаны под землей, следуя естественным препятствиям на местности; холмы и горы чаще обходили, реже пробивали туннель. Глубокие долины при пересечении углублений поверхности с перепадом больше 50 метров были соединены мостами или вода заводилась в свинцовые, керамические или каменные трубы — дюкеры (хотя почти всегда для этих целей использовали внутренности мостов). В современной гидротехнике используются аналогичные методы, позволяющие коллекторам и водным трубам пересекать различные углубления. Большинство акведуков были оборудованы отстойниками, которые уменьшали количество примесей, попадавших в воду из-за размытия стенок труб. Castella Aquae (распределительные баки) затем регулировали подачу воды по отдельным направлениям. Сток воды из акведуков иногда питал городские мельницы или очищал водопровод и канализацию. Самый первый римский акведук принес воду на городской скотный рынок. К третьему веку нашей эры в Риме было одиннадцать акведуков, что позволило очень щедро снабжать водой более миллиона человек. Большая часть воды обеспечивала многочисленные римские общественные бани. Города по всей Римской империи подражали этой модели и финансировали акведуки как объекты общественного интереса и престижа. Многие римские акведуки оказались очень прочными и долговечными. Некоторые использовались до раннего нового времени, и остатки некоторых все ещё частично в действии. Методы строительства акведуков упоминаются Витрувием в его работе De Architectura (I век н. э.). Секст Юлий Фронтин более подробно рассказывает в своем официальном отчете о проблемах, использовании и злоупотреблениях общественного водоснабжения Имперского Рима. Известные примеры архитектуры акведука включают опорные стойки акведука в Сеговии и питаемые акведуком цистерны Константинополя. (ru) Os romanos construíram vários aquedutos para levar água de fontes muitas vezes distantes de suas cidades e vilas, fornecendo banhos públicos, latrinas, chafarizes e residências privadas. Os aquedutos também forneciam água para operações de mineração, trituração, agricultura e jardinagem. Os aquedutos moviam a água apenas com a gravidade, ao longo de uma ligeira inclinação para baixo dentro de canais de pedra, tijolo ou concreto. A maioria dos canais eram enterrados sob a terra e seguiam os contornos do terreno. Onde vales ou planícies interveio, os canais passavam por pontes ou o seu conteúdo era alimentado por canos de alta pressão feitos de chumbo ou pedra e desviados transversalmente. A maioria dos sistemas de aquedutos incluíam tanques de sedimentação, o que ajudava a reduzir quaisquer detritos na água. As comportas e aquae castella (tanques de distribuição) regulavam a oferta para determinados destinos. O escoamento de água de aquedutos também lavavam as fossas e o esgoto. O primeiro aqueduto de Roma fornecia uma fonte de água situada no mercado de gado da cidade. No século III d.C., a cidade tinha onze aquedutos, sustentando uma população de mais de um milhão de pessoas em uma economia de uso extravagante de água; a maior parte do recurso hídrico abastecia os vários banhos públicos da cidade. As cidades e vilas de todo o Império Romano emularam este modelo e os aquedutos eram financiados como objetos de interesse público e orgulho cívico, "um luxo caro mas necessário para a qual todos queriam, e podiam, aspirar". A maioria dos aquedutos romanos provou-se confiável e durável; alguns foram mantidos até o início da era moderna e alguns ainda estão parcialmente em uso. Métodos de construção estão registrados por Vitrúvio em sua obra De Architectura (século I a.C.). O general Sexto Júlio Frontino dá mais detalhes em seu relatório oficial sobre os problemas, os usos e os abusos do abastecimento público de água da Roma Imperial. Entre os exemplos mais notáveis da arquitetura de aquedutos estão os pilares de sustentação do Aqueduto de Segóvia e as cisternas alimentadas por aqueduto em Constantinopla. (pt) 古代羅馬人在共和國及後來的帝國各地修建水渠，將外地的水引入城市，用於公共浴池、廁所、噴泉、家庭生活使用，並還可用於採礦、製粉、農業和花園。羅馬水道通過重力使水沿管道流動。大多數管道位於地下，但在谷地等地則變為橋樑形式。羅馬水道大部分都設有沉澱池以淨化水質。第一條羅馬水道修建於西元前312年。至3世紀時，羅馬已經有11條水道。一些羅馬水道被保留至現代早期，並且部分現在仍在使用。 (zh) |
| dbo:thumbnail | wiki-commons:Special:FilePath/Aquae_planrome.png?width=300 |
| dbo:wikiPageExternalLink | http://www.maquettes-historiques.net/P9.html http://www.romanaqueducts.info/aquasite/index.html |
| dbo:wikiPageID | 8286568 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageLength | 4678 (xsd:nonNegativeInteger) |
| dbo:wikiPageRevisionID | 1123932284 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Rome dbr:Aqua_Alsietina dbr:Aqua_Anio_Novus dbr:Aqua_Anio_Vetus dbr:Aqua_Appia dbr:Aqua_Julia dbr:Aqua_Marcia dbr:Aqua_Tepula dbr:Aqua_Traiana dbr:Aqua_Virgo dbr:Aqueduct_(bridge) dbr:Aqueduct_(water_supply) dbr:Curator_Aquarum dbc:Lists_of_buildings_and_structures_in_Italy dbr:Limestone dbc:Lists_of_ancient_Roman_buildings_and_structures dbr:Anio_Novus dbr:Aniene dbr:Apennine_Mountains dbr:Aqua_Alexandrina dbr:Aqua_Claudia dbr:List_of_aqueducts dbc:Roman_aqueducts dbc:Lists_of_bridges_by_city dbr:Parco_degli_Acquedotti dbc:Rome-related_lists dbc:Aqueducts_in_Rome dbr:Wetted_perimeter dbr:Surface_roughness dbr:Nerva dbr:Sextus_Julius_Frontinus dbr:File:Aquae_planlatium.jpg dbr:File:Aquae_planrome.PNG |
| dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:About dbt:Cn dbt:Commonscatinline dbt:Reflist dbt:Short_description dbt:Ancient_Roman_architecture_lists |
| dcterms:subject | dbc:Lists_of_buildings_and_structures_in_Italy dbc:Lists_of_ancient_Roman_buildings_and_structures dbc:Roman_aqueducts dbc:Lists_of_bridges_by_city dbc:Rome-related_lists dbc:Aqueducts_in_Rome |
| rdfs:comment | Die Wasserversorgung im Römischen Reich mit ihren Wasserleitungen über Aquädukte gilt als typischer Bestandteil der römischen Kultur. Sie führten Wasser bis zu 100 km weit (zum Beispiel die Eifelwasserleitung) meist unterirdisch, teilweise aber auch über Brücken in größere Städte des römischen Reiches. Rom allein wurde von elf Aquädukten versorgt. In vielen Städten wurde das Wasser durch eine Kanalisation auch wieder entsorgt. (de) La romianoj konstruis nombrajn akveduktojn por porti akvon el ofte distaj fontoj en urbojn, liverante al publikaj banejoj, latrinoj, fontoj kaj privataj hejmoj. Akveduktoj ankaŭ havigis akvon por minado, muelado, farmado kaj ĝardenado. (eo) This article lists ancient Roman aqueducts in the city of Rome. (en) ローマ水道（ローマすいどう）は、紀元前312年から3世紀にかけて古代ローマで建築された水道。ローマ水路とも。古代ローマでは、都市や工場地に水を供給するために、数多くの水道が建設された。これらの水道は古代のもっとも偉大な業績の一つであり、古代ローマ滅亡後1000年以上もこれに匹敵するものは作られなかった。現代においてもこの古代の水道は多くの都市で実用に供され、実に2000年以上も水を供給しつづけている。 ローマ人は帝国内のどのような大都市においても水道を建設した。中でもローマは最大の都市であり、500年かけて建造された11の水道から水が供給される、最大の水道の集積地であった。その内、ヴィルゴ水道の一部は今でも使われている。 (ja) Gli acquedotti di Roma sono gli acquedotti che, a partire dall'età romana, rifornivano o tuttora riforniscono di acqua la città di Roma, per un totale di 16: 11 antichi e 5 moderni. (it) ( 로마 이외의 지역에 있는 고대 로마의 수도교 목록에 대해서는 문서를 참고하십시오.)( 초기부터 현재까지 시기별로 나열한 로마의 수도교 목록에 대해서는 문서를 참고하십시오.) 이 문서는 로마에 있는 고대 로마의 수도교 목록을 나열해 놓은 것이다. (ko) De Romeinen construeerden talrijke aquaducten om water te transporteren naar steden en industriële gebieden. Rome zelf had de hoogste concentratie van aquaducten, elf, gebouwd over een periode van 500 jaar onder de regering van 36 keizers. Deze aquaducten behoren tot de grootste technische prestaties van het oude Rome, en behaalden een technische norm die zelfs in de 1000 jaar daarop niet werd geëvenaard. Vele steden, voornamelijk in Noord-Afrika, gebruiken ook nu nog de oude aquaducten voor hun watervoorziening. (nl) 古代羅馬人在共和國及後來的帝國各地修建水渠，將外地的水引入城市，用於公共浴池、廁所、噴泉、家庭生活使用，並還可用於採礦、製粉、農業和花園。羅馬水道通過重力使水沿管道流動。大多數管道位於地下，但在谷地等地則變為橋樑形式。羅馬水道大部分都設有沉澱池以淨化水質。第一條羅馬水道修建於西元前312年。至3世紀時，羅馬已經有11條水道。一些羅馬水道被保留至現代早期，並且部分現在仍在使用。 (zh) بنى الرومان القدماء في الغالب العديد من القنوات لخدمة أي مدينة كبيرة في امبراطوريتهم، بالإضافة إلى العديد من البلدات الصغيرة والمواقع الصناعية ساعد في ازالة النفايات.و هناك وصف جيد لأساليب البناء من فيتروفيوس في عمله والذي كتبه في القرن الأول قبل الميلاد. وقدّم كتابه عونا كبيرا لفرونتينوس، وهو الجنرال الذي عين في أواخر القرن الأول الميلادي لإدارة العديد من القنوات في روما. فقد اكتشف وجود اختلاف بين المياه من المصدر ومياه الامدادات وذلك بسبب وجود أنابيب غير مشروعة مدرجة في بعض القنوات لتحويل المياه، وقد قدم تقريرا عن جهوده الرامية إلى تحسين وتنظيم النظام إلى الإمبراطور نيرفا في نهاية القرن الأول الميلادي. ويعرف تقرير التحقيق معه ب بالإضافة إلى قنوات المياه والبناء، بنى الرومان العديد من الإنفاق والقنوات المحفورة في باطن الأرض، وعادة مع بطانة من الطين. كانت هذه القنوات تخدم المواقع الصناعي (ar) Els romans van construir nombrosos aqüeductes (llatí aquaeductus , és a dir «conduccions d'aiga») per a proporcionar l'aigua necessària per al consum de les persones que habitaven les ciutats i per les seves feines. Aquests aqüeductes foren un dels grans èxits d'enginyeria del món antic, i van establir un estàndard no igualat per més de mil anys després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Moltes ciutats encara mantenen i fan servir els antics aqüeductes avui en dia, encara que els canals oberts han estat normalment reemplaçats per canonades. (ca) Els enginyers romans van construir aqüeductes, amb característiques pròpies, al llarg de tot l'Imperi. La seva finalitat era portar aigua des de deus externes fins a les ciutats i pobles. L'aigua dels aqüeductes es subministrava a diferents llocs dins d'aquestes: banys públics, latrines, fonts, i llars privades; També s'emprava per donar suport a operacions mineres, molins d'aigua, granges i jardins. (ca) Římané budovali akvadukty napříč celým svým impériem za účelem přivést vodu do měst z často velmi vzdálených zdrojnic. Voda z akvaduktů zásobovala veřejné lázně, latríny, fontány, ale i soukromé domy. Akvadukty taktéž zajišťovaly dodávku vody pro doly, mlýny, farmy a zahrady. (cs) Los acueductos romanos fueron construidos por expertos romanos, con características propias, a lo largo de todo el Imperio romano. Su finalidad era transportar agua desde manantiales externos hasta las ciudades y pueblos. El agua de los acueductos se suministraba a diferentes lugares: termas, letrinas, fuentes, y hogares privados; también se empleaba para apoyar operaciones mineras, molinos de agua, granjas y jardines. (es) Los romanos construyeron numerosos acueductos (latín aquaeductūs, sing. aquaeductus) para proporcionar agua a las ciudades y lugares industriales en su imperio. Estos acueductos estaban entre los mayores logros de ingeniería del mundo antiguo y establecieron un estándar no igualado durante más de mil años tras la caída de Roma. Hoy en día muchas ciudades mantienen y usan los antiguos acueductos aunque los canales abiertos han sido, normalmente, reemplazados por tuberías. (es) Les aqueducs de Rome forment un vaste réseau d'adduction d'eau constitué de canaux artificiels qui convergent vers la ville de Rome antique et assurent son alimentation en eau potable. Ils sont construits et agrandis au fil des siècles pour adapter l'approvisionnement en eau à une population toujours plus importante et à des édifices requérant une grande quantité d'eau pour fonctionner, comme les thermes et les naumachies. La construction des aqueducs s'étend dans toute la péninsule italienne puis dans toutes les provinces de l'Empire à mesure que la puissance romaine croît. Contrairement aux autres type d'édifices, les structures des aqueducs les plus impressionnantes ne se trouvent pas à Rome mais dans les provinces comme le Pont du Gard, l'aqueduc de Ségovie ou encore l'aqueduc de Carth (fr) Bangsa Romawi membangun banyak akuaduk untuk membawa air bersih yang sering kali bersumber dari tempat yang jauh dari kota, yang digunakan untuk mensuplai pemandian umum, toilet, air mancur dan rumah-rumah pribadi. Akuaduk juga menyediakan air bagi operasional tambang, penggilingan, pertanian dan taman-taman. (in) I Romani hanno costruito numerosi acquedotti per portare acqua da sorgenti distanti nelle loro città, rifornendo terme, latrine, fontane e abitazioni private. Le acque di scarico venivano eliminate con complessi sistemi fognari e scaricate in pendenza verso il basso all'interno di condotti di pietra, mattoni o cemento. La maggior parte di questi erano sepolti nel terreno e ne seguivano i contorni; i picchi che ostruivano il passaggio venivano aggirati o, più raramente, forati con un tunnel. Dove c'erano valli o pianure il condotto era sostenuto da strutture con arcate, o il suo contenuto era immesso a pressione in tubi di piombo, ceramica o pietra, e sifonati. La maggior parte dei sistemi di acquedotto comprendeva vasche di sedimentazione, paratoie e serbatoi di distribuzione per regolare (it) 로마 제국은 머나먼 수원지에서 도시나 마을로 공중목욕탕, 공중화장실, 분수, 사유지에 수돗물을 공급하기 위하여 다양한 수도교를 지었다. 또한 농장이나 정원에 공급되었고, 사용하고 남은 물은 하수처리를 위한 복잡한 하수도를 통해서 오수와 폐수 등을 배출하였다.수로에는 만유인력의 법칙을 통해 물을 흘려서 공급하였다. 경사도는 평균 0.2~0.5%였고 경우에 따라서는 16.5%가 되었는데, 공사지역의 기후와 특성에 따라서 돌과 시멘트를 사용한것과 벽돌을 사용한 것도 있다. 언덕이 그리 넓거나 크지 않다면, 갱도를 파고 들어가 관통하는 방법을 택했고 일정한 간격으로 언덕에서 수직으로 굴을 파서 수리구멍과 환기구를 만들었다. 골짜기가 나오면 다리를 놓거나 사이펀 원리로 밑을 파고 들어갔다. 로마의 첫번째 수로는 성벽안의 도시에 물을 공급하였고, 3세기 무렵에는 로마에 11개가 되는 수도교가 건설이 되었다. 수도교는 인구 100만 이상의 도시 로마의 경제를 지탱하였다. 물의 대부분은 공동수조나 분수, 목욕탕 등에 사용이 되었고, 로마제국이 성장하면서 다른 도시나 자치구역에 수도교가 추가로 건설되었다. (ko) Os romanos construíram vários aquedutos para levar água de fontes muitas vezes distantes de suas cidades e vilas, fornecendo banhos públicos, latrinas, chafarizes e residências privadas. Os aquedutos também forneciam água para operações de mineração, trituração, agricultura e jardinagem. (pt) Акведуки Древнего Рима — гидротехнические сооружения, созданные в Древнем Риме для задач управления водными ресурсами. Акведук (от лат. Aquae ductus) — в буквальном переводе «водопровод». Хотя в русском языке под словом «акведук» обычно подразумевается мост, который служит не для проезда, а для пропуска воды, римские акведуки по большей части проходили в трубопроводах и тоннелях под землей. В русском языке слово «водовод» традиционно было калькой от лат. Aquaeductus («вода» и «водить»). (ru) Чтобы удовлетворить потребность в воде огромного по античным меркам полиса, римляне начиная с IV века до н. э. строили акведуки. Всего к III в н. э. было построено 11 акведуков, снабжавших город водой из источников долины Анио (притока Тибра), из Альбанских гор и озёр к северу от города. Восемь из 11 акведуков входили в город с юго-восточной стороны, на Эсквилине (в местности ad Spem Veterem); Aqua Virgo приходила с севера, на Марсово поле; а Aqua Alsietina и Aqua Traiana — с запада, снабжая правый берег Тибра. (ru) |
| rdfs:label | قناة مياه (ar) قناة رومانية (ar) Aqüeducte romà (ca) Aqüeductes de Roma (ca) Římské akvadukty (cs) Wasserversorgung im Römischen Reich (de) Romia akvedukto (eo) Acueducto romano (es) Acueductos de Roma (es) Akuaduk Romawi (in) Aqueducs de Rome (fr) Acquedotto romano (it) Acquedotti di Roma (it) ローマ水道 (ja) List of aqueducts in the city of Rome (en) 로마의 수도교 목록 (ko) 로마의 수도교 (ko) Romeins aquaduct (nl) Aqueduto romano (pt) Акведуки Древнего Рима (ru) Список античных акведуков Рима (ru) 古羅馬水道 (zh) |
| owl:sameAs | wikidata:List of aqueducts in the city of Rome wikidata:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-ar:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-ar:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-ca:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-ca:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-cs:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-de:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-eo:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-es:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-es:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-fa:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-fr:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-he:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-hr:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-id:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-it:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-it:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-ja:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-ko:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-ko:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-la:List of aqueducts in the city of Rome http://lv.dbpedia.org/resource/Romas_akvedukti dbpedia-nl:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-pt:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-ru:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-ru:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-sh:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-sl:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-sl:List of aqueducts in the city of Rome http://tl.dbpedia.org/resource/Romanong_akwedukto dbpedia-tr:List of aqueducts in the city of Rome dbpedia-zh:List of aqueducts in the city of Rome https://global.dbpedia.org/id/HjSf |
| prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:List_of_aqueducts_in_the_city_of_Rome?oldid=1123932284&ns=0 |
| foaf:depiction | wiki-commons:Special:FilePath/Aquae_planrome.png wiki-commons:Special:FilePath/Aquae_planlatium.jpg |
| foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:List_of_aqueducts_in_the_city_of_Rome |
| is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Aqua_Alsietina dbr:Aqua_Anio_Novus dbr:Aqua_Anio_Vetus dbr:Aqua_Appia dbr:Aqua_Julia dbr:Aqua_Marcia dbr:Aqua_Tepula dbr:Aqua_Traiana dbr:Aqua_Virgo dbr:De_aquaeductu dbr:Ancient_Roman_engineering dbr:Frontinus dbr:Gardens_of_Maecenas dbr:Aqua_Alexandrina dbr:Aqua_Claudia dbr:Horti_Lamiani dbr:Horti_Liciniani dbr:Roman_aqueduct dbr:Ancient_Roman_architecture dbr:Ancient_Roman_technology dbr:Ancient_Rome dbr:Parco_degli_Acquedotti dbr:Acqua_Vergine dbr:Dolaucothi_Gold_Mines dbr:Pont_du_Gard dbr:Topography_of_ancient_Rome dbr:Municipio_VII dbr:Lists_of_buildings_and_structures dbr:Outline_of_Rome dbr:Outline_of_ancient_Rome dbr:Outline_of_classical_architecture |
| is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:List_of_aqueducts_in_the_city_of_Rome |
