نظرية التحديث تنص على أنه يمكن تحقيق التنمية من خلال اتباع عمليات التنمية التي تم استخدامها من قبل الدول المتقدمة حاليا. وتُستخدم نظرية التحديث لشرح عملية التحديث داخل المجتمعات. يشير التحديث إلى نموذجٍ يتيح الانتقال التدريجي من مجتمع ‹‹ما قبل الحداثة›› أو المجتمع ‹‹التقليدي›› إلى مجتمعٍ ‹‹حديث››. نشأت نظرية التحديث من أفكار عالم الاجتماع الألماني ماكس فيبر (1864-1920)، والتي هيّأت الأساس لنموذج التحديث الذي طوّره عالم الاجتماع بجامعة هارفارد تالكوت بارسونز (1902- 1979). تبحث النظرية في العوامل الداخلية لبلدٍ ما مع افتراض أنه بمساعدة الدول ‹‹التقليدية›› يمكن تطوير تلك الدول بنفس الطريقة التي تطوّرت بها البلدان النامية. كانت نظرية التحديث نموذجًا سائدًا في العلوم الاجتماعية في خمسينيات وستينيات القرن العشرين، ثم خفتَت شهرتها. عادت إلى الواجهة من جديد بعد عام 1991 لكنها لا تزال نموذجًا مثيرًا للجدل. (ar)
La teoria de la modernització és una teoria utilitzada per explicar el procés de modernització en les societats. La modernització es refereix a un model d'una transició progressiva des d'una societat "pre-moderna" o "" a una de "moderna". La teoria analitza els factors interns d'un país, i amb el supòsit que, amb ajuda, els països "tradicionals" poden assolir el "desenvolupament" de la mateixa manera que tenen actualment els països més desenvolupats. La teoria de la modernització tracta d'identificar les variables socials que contribueixen al progrés social i al desenvolupament de les societats, i tracta d'explicar el procés de l'. La teoria de la modernització està subjecte a la crítica que s'origina entre les ideologies de lliure mercat i les socialistes i de l teòrics del sistema-món, de la globalització i de la dependència, entre d'altres. La teoria de la modernització no només posa l'accent en el procés de canvi, sinó també les respostes a aquest canvi. També analitza la dinàmica interna, en referir-se a les estructures socials i culturals i a l'adaptació de les noves tecnologies. Algunes nacions, inclosa la Xina, veuen la modernització com una guia per al desenvolupament ràpid. Com a nació que es va desenvolupar més tard que les altres, alguns creuen que "la modernització de la Xina ha de basar-se en les experiències i lliçons dels altres països". La teoria de la modernització sosté que les societats tradicionals es desenvoluparan a mesura que adoptin pràctiques més modernes. Els defensors de la teoria de la modernització afirmen que els estats moderns són més rics i més poderosos, i que els seus ciutadans són més lliures en gaudir d'un millor nivell de vida. Els avenços com les noves tecnologies de dades i la necessitat d'actualitzar els mètodes tradicionals en el transport, la comunicació i la producció, argumenta aquesta teoria, fan necessària la modernització o almenys és preferible a l'statu quo de les societats tradicionals. Aquest punt de vista fa crítica de la modernització difícil, ja que implica que aquests desenvolupaments controlen els límits de la interacció humana, i no al revés. També implica que l'acció humana controla la velocitat i el grau de la modernització. Suposadament, en comptes de ser dominades per la tradició, les societats en procés de modernització normalment arriben a formes de govern dictades per principis abstractes (per exemple, la democràcia). Les creences religioses tradicionals i els trets culturals, d'acord amb aquesta teoria, en general es tornen menys importants quan la modernització es consolida. Els historiadors vinculen la modernització als processos d'urbanització i industrialització, així com a la difusió de l'educació. Com Kendall (2007) assenyala, "La urbanització acompanyà la modernització i el ràpid procés d'industrialització". En la teoria crítica sociològica, la modernització està vinculada a un procés general de . Quan augmenta la modernització dins d'una societat, l'individu es torna cada vegada més important, substituint, a vegades, a la família o a la comunitat com a unitat fonamental de la societat. (ca)
Eine Modernisierungstheorie ist eine Theorie, die Prozesse der Modernisierung und Ursachen für die Moderne erklärt. Der Begriff bezieht sich auf eine Gruppe von Entwicklungstheorien aus unterschiedlichen wissenschaftlichen Disziplinen. (de)
Modernization theory is used to explain the process of modernization within societies. The "classical" theories of modernization of the 1950s and 1960s drew on sociological analyses of Karl Marx, Emile Durkheim and a partial reading of Max Weber, and were strongly influenced by the writings of Harvard sociologist Talcott Parsons. Modernization theory was a dominant paradigm in the social sciences in the 1950s and 1960s, then went into a deep eclipse. It made a comeback after 1991, when Francis Fukuyama wrote about the end of the Cold War as confirmation on modernization theory and more generally of universal history. But the theory remains a controversial model. Modernization refers to a model of a progressive transition from a "pre-modern" or "traditional" to a "modern" society. Modernization theory suggests that traditional societies will develop as they adopt more modern practices. Proponents of modernization theory claim that modern states are wealthier and more powerful and that their citizens are freer to enjoy a higher standard of living. Developments such as new data technology and the need to update traditional methods in transport, communication and production make modernization necessary or at least preferable to the status quo. That view makes critique difficult since it implies that such developments control the limits of human interaction, not vice versa. And yet, seemingly paradoxically, it also implies that human agency controls the speed and severity of modernization. Supposedly, instead of being dominated by tradition, societies undergoing the process of modernization typically arrive at forms of governance dictated by abstract principles. Traditional religious beliefs and cultural traits, according to the theory, usually become less important as modernization takes hold. The theory looks at the internal factors of a country while assuming that with assistance, "traditional" countries can be brought to development in the same manner more developed countries have been. Modernization theory both attempts to identify the social variables that contribute to social progress and development of societies and seeks to explain the process of social evolution. Authors such as Daniel Lerner explicitly equated modernization with Westernization. Today, the concept of modernization is understood in three different meanings: 1) as the internal development of Western Europe and North America relating to the European New Era; 2) as a process by which countries that do not belong to the first group of countries, aim to catch up with them; 3) as processes of evolutionary development of the most modernized societies (Western Europe and North America), i.e. modernization as a permanent process, carried out through reform and innovation, which today means a transition to a postindustrial society.Historians link modernization to the processes of urbanization and industrialization and the spread of education. As Kendall (2007) notes, "Urbanization accompanied modernization and the rapid process of industrialization." In sociological critical theory, modernization is linked to an overarching process of rationalisation. When modernization increases within a society, the individual becomes increasingly important, eventually replacing the family or community as the fundamental unit of society. It is also a subject taught in traditional Advanced Placement World History classes. Modernization theory is subject to criticism originating among socialist and free-market ideologies, world-systems theorists, globalization theorists and dependency theorists among others. Modernization theory stresses not only the process of change but also the responses to that change. It also looks at internal dynamics while referring to social and cultural structures and the adaptation of new technologies. (en)
La théorie de la modernisation est une théorie du champ des sciences sociales (principalement de la sociologie et de l'économie) qui soutient que les différences qui existent entre les pays du Nord et ceux du Sud sont liés principalement à des problèmes culturels. (fr)
Teori modernisasi menjelaskan tentang proses transformasi dari masyarakat tradisional atau terbelakang ke masyarakat modern. Modernisasi merupakan proses perubahan terhadap sistem ekonomi, sosial dan politik yang berkembang di Eropa Barat dan Amerika Utara dari abad ke-17 sampai ke-19 yang kemudian menyebar ke negara-negara Eropa lainnya. Perubahan tersebut juga terjadi di Amerika Selatan, Asia dan Afrika pada abad ke-19 dan ke-20. Teori modernisasi fokus pada cara masyarakat pramodern menjadi modern melalui proses pertumbuhan ekonomi dan perubahan struktur sosial, politik dan budaya. Masyarakat modern adalah masyarakat industri. Oleh karena itu, hal pertama yang harus dilakukan untuk memodernkan masyarakat adalah dengan industrialisasi. (in)
근대화 이론(近代化理論, modernization theory)은 근대성의 개념을 바탕으로 발전을 설명하는 정치경제 이론이다. 막스 베버에 따르면 근대란 합리적이고 이성적이며 과학적이라는 점에서 전근대 사회와 대비되는데, 이 같은 전통사회와 근대사회의 이분법적 구분 및 전통사회에서 근대사회로의 이행 과정인 근대화가 근대화 이론의 초점이 된다. 근대화 이론은 전근대사회가 근대사회로 도약할 수 있는 조건들을 연구함으로써, 제3세계 저개발국의 발전방안을 연구하고자 한다. 로스토의 경제 개발 5단계론은 근대화 이론의 대표적인 사례로서, 전통사회가 대중 소비사회로 변화하는 일련의 과정이 있으며 모든 국가가 보편적으로 이러한 발전과정에 따라 성장할 수 있을 것이라 주장한다. 한편 근대화 이론은 서구의 역사적 경험을 근대화라는 보편적 발전 모델로 일반화하여, 모든 국가가 이러한 선형적 발전 과정을 따를 것이라 전제한다는 점에서 서구중심적 이론이라는 비판을 받는다. 또한 사회진화론에 입각하여 사회가 단선적으로 진보한다는 개념에 기초하고 있다는 점과, 전통사회와 근대사회의 이분법으로 사회를 지나치게 단순화한다는 점 역시 지적된다. 종속 이론이나 세계체제론을 비롯한 구조주의 이론에서는 국제사회의 비대칭적 구조 때문에 후발국가들은 선진국들의 성장 로드맵을 따를 수 없음을 지적한다. 근대화 이론은 사회 진보로서 개발의 개념을 제시하며 1950년대와 1960년대 사회과학의 지배적인 패러다임이었으나 이후 비판의 대상이 되며, 1990년대 이후 UN의 새천년 개발 목표(MDGs) 등을 통하여 재조명된다. (ko)
Teoria modernizacji – ogólna nazwa teorii rozwoju społecznego, opisujących rozwój społeczeństw w kierunku społeczeństwa nowoczesnego. Teorie modernizacji są jedną z postaci ewolucjonizmu. Istnieje wiele teorii modernizacji, których cechą wspólną jest opisywanie mechanizmów przechodzenia do społeczeństwa nowoczesnego. Teorie modernizacji mają zarówno wyjaśniać modernizację, jak i wskazywać w jaki sposób można zmodernizować społeczeństwo (charakter normatywny). Teoria modernizacji podziela większość założeń ewolucjonizmu. W szczególności: 1. * zakłada unilinearny charakter zmiany (wszystkie społeczeństwa podążają tą samą ścieżką), 2. * zmiana społeczna jest nieuchronna i nieodwracalna, 3. * zmiana ma charakter ewolucyjny (stopniowy), 4. * modernizacja społeczeństw wiąże się z przechodzeniem przez szereg stadiów, 5. * czynniki modernizacji mają charakter endogenny (wewnętrzny), 6. * modernizacja społeczna jest generalnie korzystna dla społeczeństw (progresywizm). Dodatkowo jednak, teoretycy modernizacji podkreślali konieczność planowanych zmian społecznych, mających doprowadzić do społeczeństwa nowoczesnego (inżynieria społeczna). Ponieważ wzorcowymi społeczeństwami nowoczesnymi były społeczeństwa zachodnie, tym samym modernizacja miała polegać na przejmowaniu zachodnich wzorców i instytucji (westernizacja czy amerykanizacja). Rodzajem teorii modernizacji jest powstała w latach sześćdziesiątych XX wieku teoria konwergencji. Wskazywała ona, że społeczeństwa kapitalistyczne (Pierwszy Świat) i społeczeństwa komunistyczne w wyniku modernizacji będą się upodabniać do siebie. Teoria modernizacji była krytykowana ze strony teorii zależności, a współcześnie ze strony teorii systemów-światów. (pl)
A teoria da modernização é usada para explicar o processo de modernização nas diferentes sociedades. Modernização refere-se ao percurso de uma sociedade que ela começa no estágio pré-moderno ou tradicional e se desenvolve para o moderno. A teoria da modernização tem origem nas proposições de Max Weber e serviram para o paradigma da modernização desenvolvido por Talcott Parsons. Essa teoria analisa os fatores internos de cada país que são capazes de modernizá-lo. Ela também aponta que com a correta assistência, os países tradicionais podem desenvolver-se da mesma maneira que os demais países nessa mesma fase. A teoria da modernização foi um paradigma dominante nas ciências sociais nas décadas de 1950 e 1960, quando perdeu sua validade. Ela teve uma nova onda de estudiosos depois de 1991, mas permanece sendo um modelo de análise controverso. A teoria da modernização sugere que as sociedades tradicionais se desenvolverão à medida que adotarem práticas modernas. Os defensores da teoria da modernização afirmam que os Estados modernos são mais ricos e poderosos e que seus cidadãos são mais livres para desfrutar de um padrão de vida elevado. A modernização é vista como necessária ou, pelo menos, preferível ao status quo. De acordo com essa teoria, as crenças religiosas tradicionais e os traços culturais geralmente tornam-se menos importantes à medida que a modernização avança. (pt)
Moderniseringsteorin är en teoribildning i utvecklingsteori och kulturell evolution. Enligt denna teori genomgår en stat eller annat samhälle flera faser av modernisering. (sv)
Теория модернизации — теория, призванная объяснить процесс модернизации в обществах. Теория рассматривает внутренние факторы развития любой конкретной страны, исходя из установки, что «традиционные» страны могут быть привлечены к развитию таким же образом, как и более развитые. Теория модернизации делает попытку определить социальные переменные, которые способствуют социальному прогрессу и развитию общества, и предпринимают попытку объяснить процесс социальной эволюции. Хотя никто из учёных не отрицает сам процесс модернизации общества (переход от традиционного к индустриальному обществу), сама теория подверглась значительной критике как со стороны марксистов, так и представителей идеи свободного рынка, так и сторонников теории зависимости по той причине, что представляет упрощённое представление об историческом процессе. Подход, в котором история рассматривается в процессе усовершенствования, улучшения или обновления, именуется «модернизационный подход». В плане исторического значения модернизационный подход рассматривает историю как процесс перехода от традиционного общества к модерному обществу, от аграрного общества к индустриальному. Главной целью модернизационного подхода является изучение модернизации. Господствовавшая в американской социологии в середине XX века, во многом благодаря таким фигурам, как Толкотт Парсонс и Сэмуэл Хантингтон, в 1960-е годы она была подвергнута резкой критике, вызванной несоответствиями положений теории наблюдаемым социальным процессам в модернизирующихся обществах, и в результате была отвергнута как социологическая парадигма; идеи Хантингтона были раскритикованы в 1972—1973 годах Иммануилом Валлерстайном и Чарльзом Тилли. Позднейшие попытки возрождения теории связывались с концепциями «конца истории» и столкновения цивилизаций, имевшими в большей степени идеологический характер. (ru)
Eine Modernisierungstheorie ist eine Theorie, die Prozesse der Modernisierung und Ursachen für die Moderne erklärt. Der Begriff bezieht sich auf eine Gruppe von Entwicklungstheorien aus unterschiedlichen wissenschaftlichen Disziplinen. (de)
La théorie de la modernisation est une théorie du champ des sciences sociales (principalement de la sociologie et de l'économie) qui soutient que les différences qui existent entre les pays du Nord et ceux du Sud sont liés principalement à des problèmes culturels. (fr)
Teori modernisasi menjelaskan tentang proses transformasi dari masyarakat tradisional atau terbelakang ke masyarakat modern. Modernisasi merupakan proses perubahan terhadap sistem ekonomi, sosial dan politik yang berkembang di Eropa Barat dan Amerika Utara dari abad ke-17 sampai ke-19 yang kemudian menyebar ke negara-negara Eropa lainnya. Perubahan tersebut juga terjadi di Amerika Selatan, Asia dan Afrika pada abad ke-19 dan ke-20. Teori modernisasi fokus pada cara masyarakat pramodern menjadi modern melalui proses pertumbuhan ekonomi dan perubahan struktur sosial, politik dan budaya. Masyarakat modern adalah masyarakat industri. Oleh karena itu, hal pertama yang harus dilakukan untuk memodernkan masyarakat adalah dengan industrialisasi. (in)
Moderniseringsteorin är en teoribildning i utvecklingsteori och kulturell evolution. Enligt denna teori genomgår en stat eller annat samhälle flera faser av modernisering. (sv)
نظرية التحديث تنص على أنه يمكن تحقيق التنمية من خلال اتباع عمليات التنمية التي تم استخدامها من قبل الدول المتقدمة حاليا. وتُستخدم نظرية التحديث لشرح عملية التحديث داخل المجتمعات. يشير التحديث إلى نموذجٍ يتيح الانتقال التدريجي من مجتمع ‹‹ما قبل الحداثة›› أو المجتمع ‹‹التقليدي›› إلى مجتمعٍ ‹‹حديث››. نشأت نظرية التحديث من أفكار عالم الاجتماع الألماني ماكس فيبر (1864-1920)، والتي هيّأت الأساس لنموذج التحديث الذي طوّره عالم الاجتماع بجامعة هارفارد تالكوت بارسونز (1902- 1979). تبحث النظرية في العوامل الداخلية لبلدٍ ما مع افتراض أنه بمساعدة الدول ‹‹التقليدية›› يمكن تطوير تلك الدول بنفس الطريقة التي تطوّرت بها البلدان النامية. كانت نظرية التحديث نموذجًا سائدًا في العلوم الاجتماعية في خمسينيات وستينيات القرن العشرين، ثم خفتَت شهرتها. عادت إلى الواجهة من جديد بعد عام 1991 لكنها لا تزال نموذجًا مثيرً (ar)
La teoria de la modernització és una teoria utilitzada per explicar el procés de modernització en les societats. La modernització es refereix a un model d'una transició progressiva des d'una societat "pre-moderna" o "" a una de "moderna". La teoria analitza els factors interns d'un país, i amb el supòsit que, amb ajuda, els països "tradicionals" poden assolir el "desenvolupament" de la mateixa manera que tenen actualment els països més desenvolupats. La teoria de la modernització tracta d'identificar les variables socials que contribueixen al progrés social i al desenvolupament de les societats, i tracta d'explicar el procés de l'. La teoria de la modernització està subjecte a la crítica que s'origina entre les ideologies de lliure mercat i les socialistes i de l teòrics del sistema-món, d (ca)
Modernization theory is used to explain the process of modernization within societies. The "classical" theories of modernization of the 1950s and 1960s drew on sociological analyses of Karl Marx, Emile Durkheim and a partial reading of Max Weber, and were strongly influenced by the writings of Harvard sociologist Talcott Parsons. Modernization theory was a dominant paradigm in the social sciences in the 1950s and 1960s, then went into a deep eclipse. It made a comeback after 1991, when Francis Fukuyama wrote about the end of the Cold War as confirmation on modernization theory and more generally of universal history. But the theory remains a controversial model. (en)
근대화 이론(近代化理論, modernization theory)은 근대성의 개념을 바탕으로 발전을 설명하는 정치경제 이론이다. 막스 베버에 따르면 근대란 합리적이고 이성적이며 과학적이라는 점에서 전근대 사회와 대비되는데, 이 같은 전통사회와 근대사회의 이분법적 구분 및 전통사회에서 근대사회로의 이행 과정인 근대화가 근대화 이론의 초점이 된다. 근대화 이론은 전근대사회가 근대사회로 도약할 수 있는 조건들을 연구함으로써, 제3세계 저개발국의 발전방안을 연구하고자 한다. 로스토의 경제 개발 5단계론은 근대화 이론의 대표적인 사례로서, 전통사회가 대중 소비사회로 변화하는 일련의 과정이 있으며 모든 국가가 보편적으로 이러한 발전과정에 따라 성장할 수 있을 것이라 주장한다. 근대화 이론은 사회 진보로서 개발의 개념을 제시하며 1950년대와 1960년대 사회과학의 지배적인 패러다임이었으나 이후 비판의 대상이 되며, 1990년대 이후 UN의 새천년 개발 목표(MDGs) 등을 통하여 재조명된다. (ko)
Teoria modernizacji – ogólna nazwa teorii rozwoju społecznego, opisujących rozwój społeczeństw w kierunku społeczeństwa nowoczesnego. Teorie modernizacji są jedną z postaci ewolucjonizmu. Istnieje wiele teorii modernizacji, których cechą wspólną jest opisywanie mechanizmów przechodzenia do społeczeństwa nowoczesnego. Teorie modernizacji mają zarówno wyjaśniać modernizację, jak i wskazywać w jaki sposób można zmodernizować społeczeństwo (charakter normatywny). Teoria modernizacji podziela większość założeń ewolucjonizmu. W szczególności: (pl)
A teoria da modernização é usada para explicar o processo de modernização nas diferentes sociedades. Modernização refere-se ao percurso de uma sociedade que ela começa no estágio pré-moderno ou tradicional e se desenvolve para o moderno. A teoria da modernização tem origem nas proposições de Max Weber e serviram para o paradigma da modernização desenvolvido por Talcott Parsons. Essa teoria analisa os fatores internos de cada país que são capazes de modernizá-lo. Ela também aponta que com a correta assistência, os países tradicionais podem desenvolver-se da mesma maneira que os demais países nessa mesma fase. A teoria da modernização foi um paradigma dominante nas ciências sociais nas décadas de 1950 e 1960, quando perdeu sua validade. Ela teve uma nova onda de estudiosos depois de 1991, ma (pt)
Теория модернизации — теория, призванная объяснить процесс модернизации в обществах. Теория рассматривает внутренние факторы развития любой конкретной страны, исходя из установки, что «традиционные» страны могут быть привлечены к развитию таким же образом, как и более развитые. Теория модернизации делает попытку определить социальные переменные, которые способствуют социальному прогрессу и развитию общества, и предпринимают попытку объяснить процесс социальной эволюции. Хотя никто из учёных не отрицает сам процесс модернизации общества (переход от традиционного к индустриальному обществу), сама теория подверглась значительной критике как со стороны марксистов, так и представителей идеи свободного рынка, так и сторонников теории зависимости по той причине, что представляет упрощённое предст (ru)