Stele (biology) (original) (raw)

About DBpedia

En les plantes vasculars, l'estela (del grec στήλη, columna) és la part central de la rel o tija que conté el teixit vascular i, ocasionalment, part de la medul·la vegetal. El concepte de l'estela el va desenvolupar al segle XIX el botànic francès i H. com un model teòric per comprendre la relació entre el brot i la rel, i per estudiar l'evolució de la morfologia de les plantes vasculars. La teoria estèlica pretén explicar com s'ha passat des de l'estela més simple a altres esteles molt més evolucionades. Els principals tipus d'esteles són, en progressió evolutiva:

thumbnail

Property Value
dbo:abstract En les plantes vasculars, l'estela (del grec στήλη, columna) és la part central de la rel o tija que conté el teixit vascular i, ocasionalment, part de la medul·la vegetal. El concepte de l'estela el va desenvolupar al segle XIX el botànic francès i H. com un model teòric per comprendre la relació entre el brot i la rel, i per estudiar l'evolució de la morfologia de les plantes vasculars. La teoria estèlica pretén explicar com s'ha passat des de l'estela més simple a altres esteles molt més evolucionades. Els principals tipus d'esteles són, en progressió evolutiva: (ca) Stélé (čili centrální válec nebo centrální cylindr) je struktura uložená v centrální části kořene a stonku. Obsahuje vodivá pletiva (tzv. cévní svazky), ale i různá (jako je pericykl, , různý podpůrný parenchym). Kolem stélé se nachází , hranice je patrná zejména na příčném průřezu kořene, kde mezi primární kůrou a centrálním válcem leží endodermis. (cs) Steleo (greke στήλη „kolumo“) estas laŭ NPIV la „interna parto de radiko kaj tigo, konsistanta el la kondukaj histaroj (ksilemo,floemo), la periciklo kaj medolo. Sinonimo estas la „centra cilindro“.Lau , 35a eldono, oni povas distingi ok tipojn de steleoj. (eo) Als Stele (altgriechisch στήλη ‚Säule‘) wird in der Botanik die Gesamtheit des primären Leitgewebes bezeichnet. Es können (nach Strasburger, 35. Auflage) acht Stelentypen unterschieden werden. (de) En botánica, estela es el nombre dado al patrón que presentan los haces vasculares en el corte transversal del tallo, raíz o pecíolo de las plantas. Cuando no se especifica, se asume que la estela de la que se está hablando es la del tallo. Puede observarse un tipo de estela durante el crecimiento primario y uno diferente durante el crecimiento secundario (por cámbium) que es lo que pasa en el tallo de la mayoría de las espermatofitas, o puede haber solo crecimiento primario y entonces mantenerse la misma estela a lo largo de toda la vida de la planta, que es lo que pasa en el tallo de las monilofitas o helechos en sentido amplio. En los diferentes grupos de cormófitos la estela se ha formado de manera muy diferente y presenta una especial variabilidad en los pteridófitos. Ya en el siglo XIX se estableció una clasificación tipológica que más tarde pudo interpretarse desde un punto de vista evolutivo y se propuso un origen filogenético común para todos los tipos de estela que se describieron. (es) Le cylindre central, appelé aussi cylindre vasculaire ou stèle, est la partie au centre de la tige et des racines des plantes vasculaires (en vert dans le schéma ci-dessous). Elle contient la moelle et les vaisseaux conducteurs de xylème (les vaisseaux, en magenta), et de phloème (les tubes criblés, en bleu ciel). L'évolution des stèles selon leur structure peut se définir comme suit : * Protostèle : stèle apparue en première au cours de l'évolution, elle constituée d'un massif central de xylème entouré d'un anneau de phloème. * Haplostèle : stèle formée d'un noyau cylindrique de xylème entouré d'un anneau de phloème et généralement d'un endoderme (comme la stèle des plantes fossiles du Dévonien nommées ) * Actinostèle : stèle apparue un peu plus tard, dans laquelle le xylème dessine une forme étoilée, avec parfois des pointes qui fragmentent l'anneau de phloème. Elle est présente chez certaines mousses comme Lycopodium. * Plectostèle : ici le xylème forme plusieurs ilôts toujours inclus dans le phloème. * Siphonostèle : différente des trois précédentes par la présence d'une moelle au centre de l'anneau, cette stèle peut comporter deux anneau de phloème, à l'intérieur et à l'extérieur du xylème. * Solénostèle : quand apparaissent dans la tige des , le cylindre s'ouvre et des parties conductrices s'isolent pour conduire dans les feuilles. Elle est présente chez certaines fougères. * Dictyostèle : les fenêtres foliaires sont si nombreuses qu'il est quasiment impossible de repérer la structure cylindrique initiale. Elle n'est présente aujourd'hui que chez des fougères. * Eustèle : Stèle constituée de faisceaux, association de xylèmes et de phloèmes. Ce type de stèle est présent chez les spermaphytes, qui constituent la majorité des plantes actuelles. * Portail de la botanique (fr) In a vascular plant, the stele is the central part of the root or stem containing the tissues derived from the procambium. These include vascular tissue, in some cases ground tissue (pith) and a pericycle, which, if present, defines the outermost boundary of the stele. Outside the stele lies the endodermis, which is the innermost cell layer of the cortex. The concept of the stele was developed in the late 19th century by French botanists P. E. L. van Tieghem and as a model for understanding the relationship between the shoot and root, and for discussing the evolution of vascular plant morphology. Now, at the beginning of the 21st century, plant molecular biologists are coming to understand the genetics and developmental pathways that govern tissue patterns in the stele. Moreover, physiologists are examining how the anatomy (sizes and shapes) of different steles affect the function of organs. (en) 中心柱(ちゅうしんちゅう、英:stele, pl. stelae; central cylinder)とは、維管束植物 (広義のシダ植物と種子植物) の茎や根の中心付近、維管束組織を含む領域のことである。内皮よりも内側の部分を指すが、内皮が無い場合にはおおよそ相当する部分を境界とする。 中心柱は、維管束植物を構成する組織の区分の1つとして、19世紀にヴァン・ティガン (van Tieghem) によって提唱された。彼は、維管束植物の体 (頂端分裂組織由来の組織である一次組織からなる胞子体) は表皮・・中心柱の3組織系からなるとした。根を構成する組織系の区分としては、現在でも用いられることがある。ただし現在では、維管束植物の体を構成する組織系としては表皮系・基本組織系・維管束系の3区分が用いられることが多い (この場合、中心柱は基本組織系の一部と維管束系からなる)。 また茎や根において、維管束の配置様式のことも中心柱とよばれる。この意味での中心柱にはさまざまな型が知られており、維管束植物の進化を考える上で重要視されている。最も単純な型として、中心に木部が位置しその周囲を師部が取り囲んでいるものがあり、とよばれる。原生中心柱 (放射中心柱や板状中心柱を含む) は、全ての維管束植物の根と共に、ヒカゲノカズラ類などの茎にもみられる。木部が管状に配置している中心柱はとよばれ、シダ植物 (狭義) の茎にみられる。種子植物の茎では、木部と師部がセットとなった維管束が輪状に配置 または散在している。このような中心柱の多様性に基づく維管束植物の系統論は、中心柱説とよばれる。 (ja) De centrale cilinder of stele (Oudgrieks: στήλη "zuil") is het centrale deel van een plantenstengel en -wortel. (nl) In botanica, il cilindro centrale rappresenta la porzione più interna del fusto e della radice, indicata anche con il termine stele. (it) 중심주(中心柱, stele)는 뿌리나 줄기의 중심부이다. (ko) Estela (do grego: stele, coluna) é a designação dada em morfologia vegetal à parte central do caule e da raiz das plantas vasculares que contém os tecidos derivados do procâmbio, incluindo os tecidos vasculares (xilema e floema) e os outros tecidos que os acompanham, como o parênquima medular e interfascicular, fibras do esclerênquima e o periciclo. O periciclo, quando está presente, marca o limite externo da estela. Imediatamente fora da estela está a endoderme, que se considera a camada mais interna do córtex. Nas plantas com crescimento secundário a estrutura original da estela fica distorcida pelo crescimento posterior. (pt) Inom botaniken syftar stele på arrangemanget av ledningsvävnaden i roten och i stammen. Den ursprungliga formen är en så kallad protostele, där en central ansamling xylem omgärdas av floem. Denna struktur återfinns typiskt i rötter hos kärlväxter, men även i stammen hos lummerväxterna. De tidigaste fossila kärlväxterna hade också en protostele i stammen. Mer komplexa strukturer finns hos övriga landväxter med äkta blad och den stele som finns hos fröväxterna benämns eustele. (sv) Protostela – rodzaj walca osiowego (steli), występującego u prymitywnych roślin naczyniowych. W protosteli centralną część w całości zajmuje drewno otoczone cylindrem łyka. Brakuje rdzenia charakterystycznego dla innych, ewolucyjnie późniejszych typów steli (np. i ). Protostelę spotyka się u kopalnych roślin naczyniowych (np. ryniofitów), u roślin współczesnych zaś u widłaków oraz przedstawicieli monilofitów (dawniej łączonych w jeden takson nazywany paprotnikami). U wszystkich współczesnych paprotników protostela wykształca się w dolnych częściach pędu, podczas gdy w później rozwijających się, wyższych częściach pędu w środku walca osiowego rozwija się zwykle tkanka miękiszowa, tworząc syfonostelę. (pl) Сте́ла, или Стель, или Сте́ле, или Центра́льный цили́ндр, или Осево́й цилиндр — комплекс первичных тканей, лежащих внутри от первичной коры сосудистых растений. Основы стелярной теории заложил французский ботаник Филипп ван Тигем. (ru)
dbo:thumbnail wiki-commons:Special:FilePath/Protostele.jpg?width=300
dbo:wikiPageExternalLink https://archive.org/details/comparativemorph00fost https://archive.org/details/in.ernet.dli.2015.270777
dbo:wikiPageID 949263 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength 7591 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID 1078562617 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink dbr:Royal_Botanic_Gardens,_Kew dbr:Endodermis dbr:Rhynia dbr:Vascular_plant dbr:Maize dbr:Phillippe_Édouard_Léon_van_Tieghem dbr:Plant_stem dbr:Fern dbr:France dbr:Plant_morphology dbc:Plant_anatomy dbc:Plant_morphology dbr:Asterid dbr:Xylem_development dbr:Lycopodium dbr:Root dbr:Rye dbr:Shoot dbr:Vascular_tissue dbr:Xylem dbr:Phloem dbr:Pith dbr:Vascular_bundle dbr:Pericycle dbr:Botanists dbr:Monocot dbr:File:Protostele.jpg dbr:File:Siphonostele.jpg dbr:H._Doultion
dbp:wikiPageUsesTemplate dbt:Authority_control dbt:Citation_needed dbt:Cite_book dbt:Refbegin dbt:Refend dbt:Reflist dbt:Sfnp
dcterms:subject dbc:Plant_anatomy dbc:Plant_morphology
gold:hypernym dbr:Part
rdf:type owl:Thing
rdfs:comment En les plantes vasculars, l'estela (del grec στήλη, columna) és la part central de la rel o tija que conté el teixit vascular i, ocasionalment, part de la medul·la vegetal. El concepte de l'estela el va desenvolupar al segle XIX el botànic francès i H. com un model teòric per comprendre la relació entre el brot i la rel, i per estudiar l'evolució de la morfologia de les plantes vasculars. La teoria estèlica pretén explicar com s'ha passat des de l'estela més simple a altres esteles molt més evolucionades. Els principals tipus d'esteles són, en progressió evolutiva: (ca) Stélé (čili centrální válec nebo centrální cylindr) je struktura uložená v centrální části kořene a stonku. Obsahuje vodivá pletiva (tzv. cévní svazky), ale i různá (jako je pericykl, , různý podpůrný parenchym). Kolem stélé se nachází , hranice je patrná zejména na příčném průřezu kořene, kde mezi primární kůrou a centrálním válcem leží endodermis. (cs) Steleo (greke στήλη „kolumo“) estas laŭ NPIV la „interna parto de radiko kaj tigo, konsistanta el la kondukaj histaroj (ksilemo,floemo), la periciklo kaj medolo. Sinonimo estas la „centra cilindro“.Lau , 35a eldono, oni povas distingi ok tipojn de steleoj. (eo) Als Stele (altgriechisch στήλη ‚Säule‘) wird in der Botanik die Gesamtheit des primären Leitgewebes bezeichnet. Es können (nach Strasburger, 35. Auflage) acht Stelentypen unterschieden werden. (de) De centrale cilinder of stele (Oudgrieks: στήλη "zuil") is het centrale deel van een plantenstengel en -wortel. (nl) In botanica, il cilindro centrale rappresenta la porzione più interna del fusto e della radice, indicata anche con il termine stele. (it) 중심주(中心柱, stele)는 뿌리나 줄기의 중심부이다. (ko) Estela (do grego: stele, coluna) é a designação dada em morfologia vegetal à parte central do caule e da raiz das plantas vasculares que contém os tecidos derivados do procâmbio, incluindo os tecidos vasculares (xilema e floema) e os outros tecidos que os acompanham, como o parênquima medular e interfascicular, fibras do esclerênquima e o periciclo. O periciclo, quando está presente, marca o limite externo da estela. Imediatamente fora da estela está a endoderme, que se considera a camada mais interna do córtex. Nas plantas com crescimento secundário a estrutura original da estela fica distorcida pelo crescimento posterior. (pt) Inom botaniken syftar stele på arrangemanget av ledningsvävnaden i roten och i stammen. Den ursprungliga formen är en så kallad protostele, där en central ansamling xylem omgärdas av floem. Denna struktur återfinns typiskt i rötter hos kärlväxter, men även i stammen hos lummerväxterna. De tidigaste fossila kärlväxterna hade också en protostele i stammen. Mer komplexa strukturer finns hos övriga landväxter med äkta blad och den stele som finns hos fröväxterna benämns eustele. (sv) Protostela – rodzaj walca osiowego (steli), występującego u prymitywnych roślin naczyniowych. W protosteli centralną część w całości zajmuje drewno otoczone cylindrem łyka. Brakuje rdzenia charakterystycznego dla innych, ewolucyjnie późniejszych typów steli (np. i ). Protostelę spotyka się u kopalnych roślin naczyniowych (np. ryniofitów), u roślin współczesnych zaś u widłaków oraz przedstawicieli monilofitów (dawniej łączonych w jeden takson nazywany paprotnikami). U wszystkich współczesnych paprotników protostela wykształca się w dolnych częściach pędu, podczas gdy w później rozwijających się, wyższych częściach pędu w środku walca osiowego rozwija się zwykle tkanka miękiszowa, tworząc syfonostelę. (pl) Сте́ла, или Стель, или Сте́ле, или Центра́льный цили́ндр, или Осево́й цилиндр — комплекс первичных тканей, лежащих внутри от первичной коры сосудистых растений. Основы стелярной теории заложил французский ботаник Филипп ван Тигем. (ru) En botánica, estela es el nombre dado al patrón que presentan los haces vasculares en el corte transversal del tallo, raíz o pecíolo de las plantas. Cuando no se especifica, se asume que la estela de la que se está hablando es la del tallo. (es) In a vascular plant, the stele is the central part of the root or stem containing the tissues derived from the procambium. These include vascular tissue, in some cases ground tissue (pith) and a pericycle, which, if present, defines the outermost boundary of the stele. Outside the stele lies the endodermis, which is the innermost cell layer of the cortex. (en) Le cylindre central, appelé aussi cylindre vasculaire ou stèle, est la partie au centre de la tige et des racines des plantes vasculaires (en vert dans le schéma ci-dessous). Elle contient la moelle et les vaisseaux conducteurs de xylème (les vaisseaux, en magenta), et de phloème (les tubes criblés, en bleu ciel). L'évolution des stèles selon leur structure peut se définir comme suit : (fr) 中心柱(ちゅうしんちゅう、英:stele, pl. stelae; central cylinder)とは、維管束植物 (広義のシダ植物と種子植物) の茎や根の中心付近、維管束組織を含む領域のことである。内皮よりも内側の部分を指すが、内皮が無い場合にはおおよそ相当する部分を境界とする。 中心柱は、維管束植物を構成する組織の区分の1つとして、19世紀にヴァン・ティガン (van Tieghem) によって提唱された。彼は、維管束植物の体 (頂端分裂組織由来の組織である一次組織からなる胞子体) は表皮・・中心柱の3組織系からなるとした。根を構成する組織系の区分としては、現在でも用いられることがある。ただし現在では、維管束植物の体を構成する組織系としては表皮系・基本組織系・維管束系の3区分が用いられることが多い (この場合、中心柱は基本組織系の一部と維管束系からなる)。 (ja)
rdfs:label Estela (botànica) (ca) Stélé (cs) Stele (Botanik) (de) Steleo (botaniko) (eo) Estela (botánica) (es) Cilindro centrale (it) Cylindre central (fr) 中心柱 (ja) 중심주 (ko) Centrale cilinder (nl) Protostela (pl) Estela (biologia) (pt) Stele (biology) (en) Стела (ботаника) (ru) Stele (botanik) (sv)
owl:sameAs freebase:Stele (biology) wikidata:Stele (biology) dbpedia-ca:Stele (biology) dbpedia-cs:Stele (biology) dbpedia-de:Stele (biology) dbpedia-eo:Stele (biology) dbpedia-es:Stele (biology) dbpedia-fr:Stele (biology) dbpedia-gl:Stele (biology) http://hy.dbpedia.org/resource/Ստելյար_տեսություն dbpedia-it:Stele (biology) dbpedia-ja:Stele (biology) dbpedia-kk:Stele (biology) dbpedia-ko:Stele (biology) dbpedia-nl:Stele (biology) dbpedia-pl:Stele (biology) dbpedia-pt:Stele (biology) dbpedia-ru:Stele (biology) dbpedia-sl:Stele (biology) dbpedia-sr:Stele (biology) dbpedia-sv:Stele (biology) https://global.dbpedia.org/id/EBwF
prov:wasDerivedFrom wikipedia-en:Stele_(biology)?oldid=1078562617&ns=0
foaf:depiction wiki-commons:Special:FilePath/Protostele.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Siphonostele.jpg
foaf:isPrimaryTopicOf wikipedia-en:Stele_(biology)
is dbo:wikiPageDisambiguates of dbr:Stele_(disambiguation)
is dbo:wikiPageRedirects of dbr:Eustele dbr:Protostele dbr:Vascular_cylinder dbr:Stele_(botany) dbr:Plectostele dbr:Siphonostele dbr:Monostal
is dbo:wikiPageWikiLink of dbr:Endodermis dbr:Eustele dbr:Davallia dbr:Uhlia dbr:Psilotum dbr:Medullosales dbr:Plant_nutrition dbr:Gleicheniales dbr:Glossary_of_botanical_terms dbr:Monocotyledon dbr:Zosterophyll dbr:Lepidodendrales dbr:Plant_stem dbr:Stele_(disambiguation) dbr:Microphylls_and_megaphylls dbr:Walter_Max_Zimmermann dbr:Wessiea dbr:Aglaophyton dbr:Drepanophycales dbr:Edith_Philip_Smith dbr:Panama_disease dbr:Asteroxylon dbr:Sphenophyllales dbr:Mickelia dbr:Casparian_strip dbr:Selaginella dbr:Vascular_tissue dbr:Xylem dbr:Vascular_bundle dbr:Pericycle dbr:Suberin dbr:Protostele dbr:Vascular_cylinder dbr:Stele_(botany) dbr:Plectostele dbr:Siphonostele dbr:Monostal
is rdfs:seeAlso of dbr:Plant_stem
is foaf:primaryTopic of wikipedia-en:Stele_(biology)