Tōnatiuh (original) (raw)
توناتيوه (بلغة ناهواتل: tōnatiuh، "يجلب الدفء/يشرق") هو إله الشمس في أساطير الأزتك.
Property | Value |
---|---|
dbo:abstract | توناتيوه (بلغة ناهواتل: tōnatiuh، "يجلب الدفء/يشرق") هو إله الشمس في أساطير الأزتك. (ar) Tonatiuh és el Déu del foc entre els indígenes nàhuatl. La cerimònia dedicada a aquesta divinitat formava part dels ritus magnífics i solemnes amb què se celebrava la mort dels asteques que havien sucumbit al camp de batalla. Els cantaires, amb el cap adornat de tires de cuir ennegrit, es col·locaven en fila en una gran plaça, llançant gemecs i entonant cants fúnebres acompanyant-se amb teponaxtles (tambors). Les vídues dels herois sortien llavors de casa seva vestides amb la túniques (ayatl) dels seus marits i amb els cinturons d'aquests (maxtli) penjant dels seus colls; es posaven també en fila i ploraven al so dels instruments i ballaven a reculons i palmetejant. Els nens, amb els adorns que els guerrers solien portar als nassos oa la boca, acompanyaven les seves mares i es lamentaven amb elles. Venien després els ploraners, que eren rebuts pels cantaires al so dels instruments de música i amb crits i udols. Al cap de quatre dies, es fabricaven uns ninots de fusta que representaven als difunts, i després de recobrir-los amb paper de maguey, se'ls posava una túnica i un cinturó i se'ls aplicaven ales de esparver perquè poguessin volar davant del sol. S'adornaven el cap amb plomes, es penjaven arrecades a les orelles i se'ls exposava en una espaiosa sala anomenada Tlacochcalco. Allí acudien les vídues i oferien al ninot, que representava el seu marit, un plat de Tlacatlacuali o aliment humà, galetes a les quals es donava el nom de papalotlaxcalli o galetes adormidores, i farina de blat de moro deslluïda en una mica d'aigua. Els cantaires retornaven als seus lúgubres salmòdies acompanyats del huehuetl. Estava prohibit als que en tals cerimònies prenien part, rentar-se o canviar-se de roba fins que no estiguessin del tot acabades. Finalitzat el cant, els concurrents es fregaven el cap amb escorces d'arbre reduïdes a pols, la qual cosa els donava un aspecte repulsiu. Aleshores les vídues presentaven la seva última ofrena de neuhtli (beguda indígena), cobrint el terra de roses i cremant aromes i perfums. Com a número final del programa s'encenia una gran foguera, s'hi llançaven els ninots, i mentre aquests cremaven les vídues ploraven i gemegaven al voltant de la pira. Abans de retirar-se, els més ancians dels sacerdots feien un breu discurs, dient: El dol durava vuit dies, durant els quals els estava prohibit a la vídues rentar-se i pentinar-se. Aquestes cerimònies es renobaven al final de cada campanya de l'exèrcit asteca. (ca) Tonatiuh (Nahuatl: tōnatiuh, „er geht hin, um zu wärmen/leuchten“) war in der aztekischen Mythologie der Gott der Sonne. (de) Tonatiuh aŭ Tonatiuhtéotl (en naŭatla: tonatiuh, ‘la suno’) en la mitologio de Aztekoj estas la dio de la Suno. La meksika popolo konsideris ĝin la estro de la ĉielo. Ĝi estis konata ankaŭ kiel la Kvina Suno, ĉar la meksikoj kredis ke li ekhavis la kontrolon kiam la Kvara Suno estis elpelita de la ĉielo, kaj laŭ ties kosmogonio, ĉiu suno estis dio kun sia propra kosma apoko kaj laŭ la aztekoj, ili ankoraŭ troviĝis en la epoko de Tonatiuh (Nahui-Ollin). La suna dio estas senjoro de la deknaŭa signo de la tagoj quiahuitl (pluvo). Tamen, la interpretoj nomigas ĝin Ĉantiko kiel reganto de la dekoka periodo de la tonalpohualli kiu komencas per la tago ce ehécatl (unu vento). La rilto de la signo de la tagoj quiahuitl kun la suna dio havas sian bazon en la sama koncepto kiu unuigas la dion de la pluvo, Tlalok, kun la naŭatla signo mázatl (cervo, simbolo de malsekego kaj fajro). Tlalok estis senjoro de la tria kosma epoko mita quiauhtonatiuh (pluva suno), kiu finis per fajra pluvo. Tonatiuh aperas ankaŭ dufoje en la serio de bildoj de la dekdu periodoj de la tonalpohualli, tio estas, en la periodoj sesa kaj deka, kiel figuro akompananta de Tecciztécatl kaj de Mictlantecuhtli respektive. (eo) Tonatiuh azteka mitologian eguzkiaren jainkoa zen. Aztekek zeruko buruzagitzat hartu zuten. Bosgarren eguzkia bezala ere ezagutu zen, aztekek, jainko honek kontrola laugarren eguzkia zerutik kanporatua izan zenean hartu zuela uste baitzuten. Bere kosmologiaren arabera, eguzki bakoitza bere aro kosmiko propioa zuen jainko bat zen eta azteken arabera, eurak oraindik Tonatiuhren aroan zeuden. Sorkuntzaren mito aztekaren arabera, jainkoak ordain bezala giza sakrifizioak eskatzen zituen, eta hauek ukatzen bazitzaizkion, bera zeruan zehar mugituko zen ezkutatzeko asmoz. Uste denez, urtero 20.000 pertsona sakrifikatzen ziren Tonatiuh eta beste jainko batzuen omenez, kopuru hau azteken gurtza izugarritzat jo nahi zuten espainiarrek exageratu zutela uste den arren. Aztekak txundituta zeuden eguzkiarekin eta kontu handiz behatzen zuten, eta zehaztasunari dagokionez bigarren postuan zegoen eguzki egutegi bat zuten, maia egutegiaren ondoren. Gaur egun oraindik zutik dirauten monumentu azteketako asko eguzkiarekin lerrokatuak daude, Eguzkiaren Harrian (azteka egutegia bezala ere ezagutzen dena) sakrifizioko aizto batekin irudikatu zen mihi bezala, eguzki diskoa bizkarrean zuela eta gorputza eta aurpegia gorriak zituela marrazten zen. Pedro de Alvarado konkistatzaile espainiarrari eman zitzaion Tonatiuh izena bere ile horia eta bere begi urdinengatik. Arranoekin lotzen zen. (eu) Tonatiuh (del náhuatl: Tonatiw ‘el sol’‘tona, hacer calor; -tiw, va a hacer’) o Tonatih en la mitología mexica y la mitología nahua de la Huasteca es el dios del Sol. El pueblo azteca lo consideró como el líder del cielo. También fue conocido como el Quinto Sol, debido a que los aztecas creían que asumió el control cuando el Cuarto Sol fue expulsado del cielo, y de acuerdo con su cosmogonía, cada sol era un dios con su propia era cósmica y según los aztecas, ellos aún se encontraban en la era en la que reinaba Tonatiuh. El dios solar, es señor del decimonono signo de los días quiahuitl (lluvia). Sin embargo, los intérpretes lo llaman Chantico como regente del decimoctavo periodo del tonalpohualli que empieza con el día ce ehécatl (uno viento). La relación del signo de los días quiahuitl con el dios solar tiene su base en el mismo concepto que une al dios de la lluvia, Tlaloc, con el signo mázatl (venado, símbolo de sequía y fuego). Tlaloc era señor de la tercera edad cósmica mítica quiauhtonatiuh (sol de lluvia), que terminó en una lluvia de fuego. Tonatiuh aparece además dos veces en la serie de cuadros de los veinte periodos del tonalpohualli, a saber, en los periodos sexto y décimo, como figura acompañante de Tecciztécatl y de Mictlantecuhtli respectivamente. Según cuenta el mito mexica que los dioses, después de la muerte del cuarto sol, buscaban al quinto nuevo sol. Encontraron a dos dioses, a Tecuciztécatl, un hombre cobarde pero orgulloso de sí mismo, y Nanahuatzin, un dios noble y muy pobre. Cuando se sentaron alrededor de la pira (fogata para sacrificios) dijeron los dioses que debían sacrificarse en la misma pira para ser el quinto sol. Tecuciztécatl se metió en la pira y del dolor, se salió. Quedó manchado y se cuenta que así surgieron las manchas en el jaguar. Después de la cobardía de Tecuciztécatl, Nanahuatzin se metió en la pira, salió una chispa hacia el cielo y este mismo se iluminó, surgiendo así el quinto sol. Luego de ver Tecuciztécatl al dios pobre, que se había convertido en el quinto sol, le dio envidia y se metió en la pira. Así surgió una nueva chispa, se lanzó al cielo y apareció un segundo sol. Era invencible. Llegó el momento en que lo mataron los dioses menores. En todo el trayecto de la batalla de los dioses menores con Tecuciztécatl, Nanahuatzin se quedó callado. El segundo sol, murió porque uno de los dioses menores le lanzó un conejo y lo atravesó. De esta forma, murió y se convirtió en la Luna, y se cuenta que vemos un conejo en la Luna por el conejo que le lanzó el dios. Nanahuatzin luego de esto, se autonombró Tonatiuh. Así, el dios demandaba sacrificios humanos como tributo y si estos se le rehusaban, él se movería a través del cielo para ocultarse. Cada día exigía dos sacrificios humanos, el corazón de dos personas, para alimentarse después de sus batallas durante la noche.[cita requerida] Durante el día, lo acompañaban dioses y diosas; las diosas eran llamadas Cihuateteo, y acompañaban a Tonatiuh por haber muerto en el parto, o por algo relacionado con el agua, tanto sequía como inundación; los mexicas estaban fascinados con el sol y lo observaban cuidadosamente, y tenían un calendario solar que estaba en segundo lugar en cuanto a precisión, solamente superado por el calendario de los mayas, donde muchos de los monumentos mexicas que se mantienen en pie en la actualidad, están alineados con el sol, en la Piedra del Sol (conocida como calendario azteca) se representó con un cuchillo de sacrificio como lengua; era dibujado con el disco solar en la espalda y con el cuerpo y la cara rojos. Según la leyenda mexicana, Tonatiuh fue el creador de la flor de Cempasúchil, la flor de los Días de Muertos. Dos amantes, Xóchitl y Huitzilin, subieron una montaña y ofrecieron flores a Tonatiuh. El dios agradeció los dos y daba sonrisas cada vez que venían a la montaña. Cuando murió Huitzilin en una guerra, partió el corazón de Xóchitl. Tonatiuh ayudó Xóchitl a reunir con su amado y ella transformó en una flor. Nació otra vez Huitzilin en un colibrí y tocó la flor. Abrió la flor de Xóchitl, significando la reconciliación de Xóchitl y Huitzilin. Al conquistador español Pedro de Alvarado se le atribuyó el nombre de Tonatiuh por su pelo rubio y ojos celestes. El icono del sol de manera ancestral era el águila, en náhuatl kwāwtli. (es) Tonatiuh (Nahuatl : Olīn Tōnatiuh, « ça se meut, ça va en émettant de la lumière et de la chaleur ») dans la mythologie aztèque désignait le dieu personnifiant le soleil. Les Aztèques le considéraient comme le chef de Tollan. Il était aussi connu comme le cinquième soleil, ayant pris selon les croyances aztèques la relève du quatrième soleil après que celui-ci fut expulsé du ciel. D'après la cosmogonie aztèque, chaque ère cosmique avait son propre dieu Soleil, et nous serions dans la cinquième, celle de Tonatiuh. Le dieu demandait des sacrifices humains comme tribut, sinon il refuserait de se mouvoir à travers le ciel. D'après les récits, il est dit que 20 000 personnes étaient sacrifiées chaque année à Tonatiuh et à d'autres dieux. Les Aztèques étaient fascinés par le soleil, au point d'en faire une observation méticuleuse et d'avoir mis au point un calendrier solaire, second en précision à l'époque derrière celui de la civilisation maya. Plusieurs monuments aztèques présentent des structures alignées suivant le mouvement du soleil. Dans le calendrier aztèque, Tonatiuh est le seigneur de la 6e treizaine de jours appelée « Miquiztli », depuis « 1 Mort » jusqu'à « 13 Silex ». La treizaine précédente étant gouvernée par la déesse des rivières et des lacs Chalchiuhtlicue, et la treizaine suivante par le dieu de la pluie Tlaloc. (fr) Dalam mitologi Aztek, Tonatiuh (Nahuatl: Ōllin Tōnatiuh [oːlːin toːˈnatiʍ] "Pergerakan Matahari") adalah dewa Matahari dalam kepercayaan Aztek. Orang-orang Aztek berkeyakinan bahwa ia adalah penguasa . Ia dikenal sebagai matahari kelima, karena bangsa Aztek percaya bahwa ia adalah matahari yang berkuasa setelah matahari keempat diusir dari langit. (in) In Mesoamerican culture, Tonatiuh (Nahuatl: Tōnatiuh [toːˈnatiʍ] "Movement of the Sun") was an Aztec sun deity of the daytime sky and ruled the cardinal direction of east. According to Aztec Mythology, Tonatiuh was known as "The Fifth Sun" and was given a calendar name of naui olin, which means "4 Movement". Represented as a fierce and warlike god, he is first seen in Early Postclassic art of the Pre-Columbian civilization known as the Toltec. Tonatiuh's symbolic association with the eagle alludes to the Aztec belief of his journey as the present sun, travelling across the sky each day, where he descended in the west and ascended in the east. It was thought that his journey was sustained by the daily sacrifice of humans. His Nahuatl name can also be translated to "He Who Goes Forth Shining" or "He Who Makes The Day." Tonatiuh was thought to be the central deity on the Aztec calendar stone but is no longer identified as such. In Toltec culture, Tonatiuh is often associated with Quetzalcoatl in his manifestation as the morning star aspect of the planet Venus. (en) Tonatiuh (o Ollin Tonatiuh ossia Movimento del sole), nella mitologia azteca, è il nome che viene usato più spesso per indicare il dio-sole, precisamente il Quinto Sole, sorto dopo la fine apocalittica delle quattro ere anteriori. Gli Aztechi vengono spesso definiti "il popolo del Sole", e pur essendo questo un simbolo cardine per molte altre civiltà (si pensi agli Egizi, ai popoli dell'India) è vero che dagli Aztechi fu trasformato in una divinità ossessionante, da cui dipendevano la loro esistenza ed i loro riti. Questa divinità era associata all'aquila e si identificava anche nella divinità azteca Huitzilopochtli. Una sintesi tragica di questo culto è rappresentata dalla "Pietra del Sole" (oggi nel Museo nazionale di antropologia di Città del Messico). (it) トナティウ(Tonatiuh)は、アステカ神話における太陽神。その名前は「光り輝く者」「暖める者」を意味する。 (ja) Tonatiuh (uitspraak: Tonatiw) in (Nahuatl: Ollin Tonatiuh "Beweging van de Zon") is de zonnegod uit de Azteekse mythologie. Volgens de Azteken regeerde hij in de hemel, Tollan. Hij is de vijfde zon, de Azteken geloofden dat hij de zon was die het overnam toen de vierde zon werd verbannen uit de hemel. Volgens hun kosmologie was elke zon een god met zijn eigen kosmische tijdperk. Volgens de Azteken zaten zij nog steeds in het tijdperk-Tonatiuh. Volgens de Azteekse mythologie had Tonatiuh continu mensenoffers nodig, anders zou hij weigeren langs de hemel te bewegen. Klassieke schattingen gaan ervan uit dat er jaarlijks 20.000 mensen aan Tonatiuh geofferd werden, maar tegenwoordig gaan historici uit van een aantal dat rond de 1000 ligt. Men gaat er namelijk van uit dat dit getal erg overdreven is door de Azteken die hun vijanden schrik wilden aanjagen of de Spanjaarden die de Azteken belachelijk wilden maken. De Azteken waren gefascineerd door de zon en observeerden die zorgvuldig, zij hadden dan ook een zonnekalender die bijna net zo accuraat was als die van de Maya. Veel van de overgebeleven Azteekse monumenten die vandaag de dag nog te zien zijn staan op een lijn met de zon. In de Azteekse kalender is Tonatiuh de heer van de dertien dagen (Trecena) van 1 Dood tot 13 Vuursteen. De voorafgaande dagen worden geregeerd door Chalchiuhtlicue en de 13 dagen na hem door Tlaloc Zijn tegenstander was de 'nachtzon' , die geïdentificeerd werd met de planeet Venus. Tonatiuh staat afgebeeld in het midden van de Azteekse kalender. Deze afbeelding is overgenomen op onder andere de munt van tien Mexicaanse peso. (nl) Tonatiuh [to:'nati] (nah. "ten, który czyni jasność", "słońce", "świecący") – w wierzeniach Azteków bóg słońca i poległych wojowników. Według legend Tonatiuh stworzył piątą, obecną epokę świata i Słońce Ruchu (Nahui Ollin) z którym był utożsamiany. Patron kalendarzowy 19 dnia miesiąca (Quiahuitl). Władca dnia i azteckiego nieba (najwyższego z trzech niebieskich kręgów), do którego trafiali padli w walce wojownicy, zmarłe niemowlęta oraz zmarli w czasie podróży królowie i kupcy. Tonatiuh często kojarzony był z głównym bóstwem Azteków Huitzilopochtli. Wierzono iż Tonatiuh, jako personifikacja słońca, musiał być karmiony ludzką krwią aby nieprzerwanie świecić i kontynuować ruch po nieboskłonie – dlatego też w miejscach kultu religijnego składano mu ofiary z ludzi. Jego wizerunek (twarz z wyciągniętym językiem symbolizującym nóż ofiarny), znajduje się w centralnym miejscu tzw. Kamienia Słońca (Piedra del Sol), wykonanym w 1479 r. a odkopanym w 1790 r. kamiennym azteckim kalendarzem, według którego wyznaczano datę i istotny dla religii Azteków, wypadający co 52 lata moment zrównania się kalendarza wróżbiarskiego (Tonalpohualli) i słonecznego (Xiuhpohualli). Składano wtedy ofiarę dla boga ognia i światła Xiuhtecuhtli, kładąc żywych ludzi na rozżarzone węgle i wyrywając im serce. Tonatiuh przedstawiany był zwykle z pomalowanym na czerwono ciałem i w koronie, symbolizował go orzeł i często ukazywano go w pióropuszu wykonanym z piór tego ptaka. Jego charakterystyczne atrybuty to proca i strzała. (pl) Na mitologia Asteca, Tonatiuh ("o que vai irradiando") é o deus Sol, isto é, o "quinto Sol". De acordo com o Tonalpohualli, Tonatiuh representava o dia Quiahuitl. Era, também, a alcunha dada pelos mexicas a Pedro de Alvarado. (pt) Tonatiuh (på Nahuatl: Ōllin Tōnatiuh, "solens rörelse") var en solgud i mytologin hos toltek- och aztekindianerna i Mexiko. Han var känd som den "Femte Solen" och representerade solen under dagtid och under en av dess cykler. (sv) Тонатиу (аст. Tonatiuh — букв. «Солнышко») в мифологии ацтеков бог неба и Солнца, бог воинов. Управляет 5-й, нынешней, мировой эпохой. Культ Тонатиу был одним из самых важных в ацтекском обществе. Другие имена: Куаутемок — «Нисходящий орёл», Пильцинтекутли — «Юный владыка», Тотек — «Наш вождь», Шипилли — «Бирюзовый царевич». (ru) 托納蒂乌(Tonatiuh,或作Ollin Tonatiuh)是阿茲特克的太陽神,其名字的意思為「日之運行」。阿茲特克人認為他是天堂(Tollan)之主。由於阿茲特克人相信他取代第四個太陽紀元中的太陽神,成為第五個紀元的個太陽神。根據他們的宇宙觀,每一個太陽紀都有一個的太陽,而阿茲特克人認為他們仍然身處於托納蒂乌的太陽紀。 (zh) Тонатіу (Ōllin Tōnatiuh) — бог неба, Сонця і вояків в ацтецькій міфології. Відповідно до уявлень був п'ятим «Сонцем», володарем теперішньої ери «Чотири землетруси» (напередодні появи в Месоамериці іспанців). Мав декілька інших імен: Куаутемок «Спадний орел», Пільцінтекутлі («Юний володар»), Тотек ((Наш вождь), Шипіллі («Бірюзовий принц»). (uk) |
dbo:thumbnail | wiki-commons:Special:FilePath/Tonatiuh_6_b.jpg?width=300 |
dbo:wikiPageExternalLink | http://www.windows.ucar.edu/cgi-bin/tour_def%3Flink=/mythology/tonatiuh.html&sw=false&cd=false&fr=f&edu=high |
dbo:wikiPageID | 18907458 (xsd:integer) |
dbo:wikiPageLength | 14200 (xsd:nonNegativeInteger) |
dbo:wikiPageRevisionID | 1117889810 (xsd:integer) |
dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Quetzalcoatl dbr:Mesoamerica dbr:Mexica dbr:Bernal_Díaz_del_Castillo dbr:Bernardino_de_Sahagún dbc:Sacrifice dbr:Pedro_de_Alvarado dbr:List_of_pre-Columbian_cultures dbr:Nanahuatzin dbr:Moctezuma_II dbr:Aztec dbr:Aztecs dbc:Aztec_gods dbr:Toltec dbr:Agender dbr:Five_Suns dbr:Hernán_Cortés dbr:Teotihuacan dbc:Solar_gods dbr:Codex_Borgia dbr:Ehecatl dbr:Xolotl dbr:Aztec_mythology dbr:Aztec_sun_stone dbr:Spanish_conquest_of_the_Aztec_Empire dbr:Tēcciztēcatl dbr:List_of_solar_deities dbr:Tlaltecuhtli dbr:Aztec_calendar_stone dbr:Nahuatl_language dbr:File:Pedro_de_alvarado_telleriano_remensis.jpg dbr:File:Codex_Borgia_page_43.jpg |
dbp:abode | Sky (en) |
dbp:caption | Tōnatiuh as depicted in the Codex Borgia (en) |
dbp:children | None (en) |
dbp:consort | None (en) |
dbp:ethnicGroup | dbr:Aztec |
dbp:gender | dbr:Agender |
dbp:godOf | Sun deity of the daytime sky and ruled the cardinal direction of east (en) |
dbp:name | Tonatiuh (en) |
dbp:region | dbr:Mesoamerica |
dbp:siblings | dbr:Quetzalcoatl |
dbp:symbol | Eagle (en) |
dbp:type | Aztec (en) |
dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:About dbt:Commons_category-inline dbt:Reflist dbt:Short_description dbt:IPA-nah dbt:Infobox_deity dbt:Aztec_mythology |
dcterms:subject | dbc:Sacrifice dbc:Aztec_gods dbc:Solar_gods |
rdf:type | owl:Thing dul:Agent dbo:Agent wikidata:Q24229398 wikidata:Q178885 dbo:Deity |
rdfs:comment | توناتيوه (بلغة ناهواتل: tōnatiuh، "يجلب الدفء/يشرق") هو إله الشمس في أساطير الأزتك. (ar) Tonatiuh (Nahuatl: tōnatiuh, „er geht hin, um zu wärmen/leuchten“) war in der aztekischen Mythologie der Gott der Sonne. (de) Dalam mitologi Aztek, Tonatiuh (Nahuatl: Ōllin Tōnatiuh [oːlːin toːˈnatiʍ] "Pergerakan Matahari") adalah dewa Matahari dalam kepercayaan Aztek. Orang-orang Aztek berkeyakinan bahwa ia adalah penguasa . Ia dikenal sebagai matahari kelima, karena bangsa Aztek percaya bahwa ia adalah matahari yang berkuasa setelah matahari keempat diusir dari langit. (in) トナティウ(Tonatiuh)は、アステカ神話における太陽神。その名前は「光り輝く者」「暖める者」を意味する。 (ja) Na mitologia Asteca, Tonatiuh ("o que vai irradiando") é o deus Sol, isto é, o "quinto Sol". De acordo com o Tonalpohualli, Tonatiuh representava o dia Quiahuitl. Era, também, a alcunha dada pelos mexicas a Pedro de Alvarado. (pt) Tonatiuh (på Nahuatl: Ōllin Tōnatiuh, "solens rörelse") var en solgud i mytologin hos toltek- och aztekindianerna i Mexiko. Han var känd som den "Femte Solen" och representerade solen under dagtid och under en av dess cykler. (sv) Тонатиу (аст. Tonatiuh — букв. «Солнышко») в мифологии ацтеков бог неба и Солнца, бог воинов. Управляет 5-й, нынешней, мировой эпохой. Культ Тонатиу был одним из самых важных в ацтекском обществе. Другие имена: Куаутемок — «Нисходящий орёл», Пильцинтекутли — «Юный владыка», Тотек — «Наш вождь», Шипилли — «Бирюзовый царевич». (ru) 托納蒂乌(Tonatiuh,或作Ollin Tonatiuh)是阿茲特克的太陽神,其名字的意思為「日之運行」。阿茲特克人認為他是天堂(Tollan)之主。由於阿茲特克人相信他取代第四個太陽紀元中的太陽神,成為第五個紀元的個太陽神。根據他們的宇宙觀,每一個太陽紀都有一個的太陽,而阿茲特克人認為他們仍然身處於托納蒂乌的太陽紀。 (zh) Тонатіу (Ōllin Tōnatiuh) — бог неба, Сонця і вояків в ацтецькій міфології. Відповідно до уявлень був п'ятим «Сонцем», володарем теперішньої ери «Чотири землетруси» (напередодні появи в Месоамериці іспанців). Мав декілька інших імен: Куаутемок «Спадний орел», Пільцінтекутлі («Юний володар»), Тотек ((Наш вождь), Шипіллі («Бірюзовий принц»). (uk) Tonatiuh és el Déu del foc entre els indígenes nàhuatl. La cerimònia dedicada a aquesta divinitat formava part dels ritus magnífics i solemnes amb què se celebrava la mort dels asteques que havien sucumbit al camp de batalla. Els cantaires, amb el cap adornat de tires de cuir ennegrit, es col·locaven en fila en una gran plaça, llançant gemecs i entonant cants fúnebres acompanyant-se amb teponaxtles (tambors). Les vídues dels herois sortien llavors de casa seva vestides amb la túniques (ayatl) dels seus marits i amb els cinturons d'aquests (maxtli) penjant dels seus colls; es posaven també en fila i ploraven al so dels instruments i ballaven a reculons i palmetejant. (ca) Tonatiuh aŭ Tonatiuhtéotl (en naŭatla: tonatiuh, ‘la suno’) en la mitologio de Aztekoj estas la dio de la Suno. La meksika popolo konsideris ĝin la estro de la ĉielo. Ĝi estis konata ankaŭ kiel la Kvina Suno, ĉar la meksikoj kredis ke li ekhavis la kontrolon kiam la Kvara Suno estis elpelita de la ĉielo, kaj laŭ ties kosmogonio, ĉiu suno estis dio kun sia propra kosma apoko kaj laŭ la aztekoj, ili ankoraŭ troviĝis en la epoko de Tonatiuh (Nahui-Ollin). (eo) Tonatiuh (del náhuatl: Tonatiw ‘el sol’‘tona, hacer calor; -tiw, va a hacer’) o Tonatih en la mitología mexica y la mitología nahua de la Huasteca es el dios del Sol. El pueblo azteca lo consideró como el líder del cielo. También fue conocido como el Quinto Sol, debido a que los aztecas creían que asumió el control cuando el Cuarto Sol fue expulsado del cielo, y de acuerdo con su cosmogonía, cada sol era un dios con su propia era cósmica y según los aztecas, ellos aún se encontraban en la era en la que reinaba Tonatiuh. (es) Tonatiuh azteka mitologian eguzkiaren jainkoa zen. Aztekek zeruko buruzagitzat hartu zuten. Bosgarren eguzkia bezala ere ezagutu zen, aztekek, jainko honek kontrola laugarren eguzkia zerutik kanporatua izan zenean hartu zuela uste baitzuten. Bere kosmologiaren arabera, eguzki bakoitza bere aro kosmiko propioa zuen jainko bat zen eta azteken arabera, eurak oraindik Tonatiuhren aroan zeuden. Pedro de Alvarado konkistatzaile espainiarrari eman zitzaion Tonatiuh izena bere ile horia eta bere begi urdinengatik. Arranoekin lotzen zen. (eu) Tonatiuh (Nahuatl : Olīn Tōnatiuh, « ça se meut, ça va en émettant de la lumière et de la chaleur ») dans la mythologie aztèque désignait le dieu personnifiant le soleil. Les Aztèques le considéraient comme le chef de Tollan. Il était aussi connu comme le cinquième soleil, ayant pris selon les croyances aztèques la relève du quatrième soleil après que celui-ci fut expulsé du ciel. D'après la cosmogonie aztèque, chaque ère cosmique avait son propre dieu Soleil, et nous serions dans la cinquième, celle de Tonatiuh. Le dieu demandait des sacrifices humains comme tribut, sinon il refuserait de se mouvoir à travers le ciel. D'après les récits, il est dit que 20 000 personnes étaient sacrifiées chaque année à Tonatiuh et à d'autres dieux. Les Aztèques étaient fascinés par le soleil, au point d'e (fr) Tonatiuh (o Ollin Tonatiuh ossia Movimento del sole), nella mitologia azteca, è il nome che viene usato più spesso per indicare il dio-sole, precisamente il Quinto Sole, sorto dopo la fine apocalittica delle quattro ere anteriori. Gli Aztechi vengono spesso definiti "il popolo del Sole", e pur essendo questo un simbolo cardine per molte altre civiltà (si pensi agli Egizi, ai popoli dell'India) è vero che dagli Aztechi fu trasformato in una divinità ossessionante, da cui dipendevano la loro esistenza ed i loro riti. (it) In Mesoamerican culture, Tonatiuh (Nahuatl: Tōnatiuh [toːˈnatiʍ] "Movement of the Sun") was an Aztec sun deity of the daytime sky and ruled the cardinal direction of east. According to Aztec Mythology, Tonatiuh was known as "The Fifth Sun" and was given a calendar name of naui olin, which means "4 Movement". Represented as a fierce and warlike god, he is first seen in Early Postclassic art of the Pre-Columbian civilization known as the Toltec. Tonatiuh's symbolic association with the eagle alludes to the Aztec belief of his journey as the present sun, travelling across the sky each day, where he descended in the west and ascended in the east. It was thought that his journey was sustained by the daily sacrifice of humans. His Nahuatl name can also be translated to "He Who Goes Forth Shining (en) Tonatiuh (uitspraak: Tonatiw) in (Nahuatl: Ollin Tonatiuh "Beweging van de Zon") is de zonnegod uit de Azteekse mythologie. Volgens de Azteken regeerde hij in de hemel, Tollan. Hij is de vijfde zon, de Azteken geloofden dat hij de zon was die het overnam toen de vierde zon werd verbannen uit de hemel. Volgens hun kosmologie was elke zon een god met zijn eigen kosmische tijdperk. Volgens de Azteken zaten zij nog steeds in het tijdperk-Tonatiuh. Zijn tegenstander was de 'nachtzon' , die geïdentificeerd werd met de planeet Venus. Tonatiuh staat afgebeeld in het midden van de Azteekse kalender. (nl) Tonatiuh [to:'nati] (nah. "ten, który czyni jasność", "słońce", "świecący") – w wierzeniach Azteków bóg słońca i poległych wojowników. Według legend Tonatiuh stworzył piątą, obecną epokę świata i Słońce Ruchu (Nahui Ollin) z którym był utożsamiany. Patron kalendarzowy 19 dnia miesiąca (Quiahuitl). Władca dnia i azteckiego nieba (najwyższego z trzech niebieskich kręgów), do którego trafiali padli w walce wojownicy, zmarłe niemowlęta oraz zmarli w czasie podróży królowie i kupcy. Tonatiuh często kojarzony był z głównym bóstwem Azteków Huitzilopochtli. (pl) |
rdfs:label | توناتيوه (ar) Tonatiuh (ca) Tonatiuh (de) Tonatiuh (eo) Tonatiuh (es) Tonatiuh (eu) Tonatiuh (in) Tonatiuh (it) Tonatiuh (fr) トナティウ (ja) Tonatiuh (nl) Tonatiuh (pl) Tonatiuh (pt) Тонатиу (ru) Tōnatiuh (en) Tonatiuh (sv) 托纳蒂乌 (zh) Тонатіу (uk) |
owl:sameAs | wikidata:Tōnatiuh dbpedia-ar:Tōnatiuh dbpedia-ca:Tōnatiuh dbpedia-de:Tōnatiuh dbpedia-eo:Tōnatiuh dbpedia-es:Tōnatiuh dbpedia-eu:Tōnatiuh dbpedia-fa:Tōnatiuh dbpedia-fi:Tōnatiuh dbpedia-fr:Tōnatiuh dbpedia-he:Tōnatiuh dbpedia-id:Tōnatiuh dbpedia-it:Tōnatiuh dbpedia-ja:Tōnatiuh dbpedia-ka:Tōnatiuh http://lt.dbpedia.org/resource/Tonatijus dbpedia-nah:Tōnatiuh dbpedia-nl:Tōnatiuh dbpedia-no:Tōnatiuh dbpedia-pl:Tōnatiuh dbpedia-pt:Tōnatiuh dbpedia-ru:Tōnatiuh dbpedia-sk:Tōnatiuh dbpedia-sv:Tōnatiuh dbpedia-uk:Tōnatiuh dbpedia-zh:Tōnatiuh https://global.dbpedia.org/id/2JRJr |
prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Tōnatiuh?oldid=1117889810&ns=0 |
foaf:depiction | wiki-commons:Special:FilePath/Codex_Borgia_page_43.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Pedro_de_alvarado_telleriano_remensis.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Tonatiuh_6_b.jpg |
foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Tōnatiuh |
foaf:name | Tonatiuh (en) |
is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:Tonatiuh dbr:Ollin_Tonatiuh |
is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Pedro_de_Alvarado dbr:Nahui_Ollin dbr:Olin dbr:Tonatiuh dbr:Cerro_Mesa_Ahumada dbr:Codex_Borgia dbr:Tlāhuizcalpantecuhtli dbr:Mythologies_of_the_indigenous_peoples_of_the_Americas dbr:Piltzintecuhtli dbr:The_History_of_Mexico_(mural) dbr:Ollin_Tonatiuh |
is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Tōnatiuh |