Tenor (original) (raw)

dbo:abstract

En música, tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5. El mateix nom es dona a aquell intèrpret que canta amb aquesta tessitura de veu. Musicalment, en contra del que la major part de la gent creu, la veu de tenor és la més escassa de les veus d'òpera i els directors tenen grans problemes per trobar els tenors que necessiten. En general, els bons tenors reben més ofertes de les que poden acceptar. Per raons desconegudes, és una veu que s'ha fet cada vegada més estranya, fins al punt que pot dir-se que és una malaltia lírica d'aquest segle, tot i els abundants papers que hi ha per aquesta veu. El tenor és la més aguda de les veus masculines anomenades naturals. En l'ambit operístic es poden trobar els següents tipus de tenors: * Tenor lleuger: té una veu àgil, capacitada per una perfecta vocalització, encara que amb uns aguts limitats. És freqüent entre els personatges de Rossini i Donizetti. Avui en dia aquests tipus de tenors interpreten Mozart i òpera bufa. * Tenor líric: aquesta és la tessitura més freqüent de la veu de tenor i el seu so és suau, però no està gaire valorat en els termes d'extensió, aguts, possibilitats de superar l'orquestra o agilitat tècnica. Acostuma a ser l'intèrpret de la producció francesa, i també se sol trobar en Puccini, com en el Rodolfo de La Bohème. Un exemple d'aquest tipus de veu és Pavarotti. * Tenor còmic: té un timbre clar i suau, amb gran capacitat de modulació del volum i per afrontar els passatges de coloratura amb extrems aguts. Els seus papers no són forçosament còmics. * Tenor dramàtic (di forza): té una veu poderosa amb una vocalització tensa i exultant, emesa generalment de pit. Sense cap mena de dubte, es tracta del més infreqüent dels tenors, no únicament per les dificultats d'exigència tècnica que requereix, sinó per l'expressivitat dramàtica (fer creure el paper al públic), imprescindible en els seus personatges, cosa que fa que, per força, siguin també bons actors. En el cant gregorià, el tenor és la nota central d'una salmòdia o d'un recitatiu que assumeix la funció dominant en els diversos modes. En la polifonia medieval, a partir del segle xii, el tenor és el fragment melòdic procedent primer del cant gregorià i més tard del profà, que hom executava en notes llargues i greus a manera de cantus firmus i sobre el qual es desenvolupava l'organum i el discantus. Al segle xii, un tenor era un fragment gregorià organitzat segons els modes rítmics que serveixen de base a l'edifici polifònic del motet. El terme també s'aplica a instruments en el cas que un mateix instrument es construeixi en mides diferents que puguin sonar en tessitures diverses amb un timbre homogeni. En aquest cas el tenor és l'instrument de tessitura immediatament més greu que el contralt o alt. Això es dona sobretot en instruments utilitzats en el Renaixement i en el Barroc com la viola de gamba, la flauta de bec, etc. Actualment s'aplica al saxòfon i al trombó de colissa. Igualment deriva d'aquest sentit del mot, el nom de la tenora. (ca)
Tenor (z latinského tenere – držet) je vysoký mužský hlas. Jeho označení pochází ze středověkých sborů, kdy tenoristé zpívali („drželi“) cantus firmus – hlavní melodickou linii. Běžný tónový rozsah tenoru je malé c – a1, zazpívat tón c2 již vyžaduje velké úsilí a um. Na základě barvy tónu, rozdílů v tónovém rozsahu a dalších charakteristik se rozlišuje několik druhů tenoru: * tenor buffo (např. Únos ze serailu: Pedrillo) – obratný a pohyblivý hlas, používá se zejména pro komické role * lyrický tenor (např. Kouzelná flétna: Tamino) – lehký, jemný, lyrický hlas * hrdinný tenor (např. Tristan a Isolda, opera od Richarda Wagnera: Tristan) – těžký a heroický hlas s výraznými nižšími tóny, podobný barytonu * dramatický tenor (např. Otello nebo Kalaf v Turandot) (cs)
الصادح أو تينور (بالإنجليزية: Tenor)‏ هو نوع من الأصوات الغنائية الرجالية، والذي يعتبر أعلى الأصوات الرجولية في المجال الوسطي. يصنف صوت الصادح بأنه يحتل المجال بين نغمة C الأولى تحت C الوسطى حتى A فوق C الوسطى في الموسيقى الكورالية. ينطبق مصطلح تينور أيضا على الآلات الموسيقية، ومن أشهرها تينور ساكسفون. أصل كلمة تينور هو من اللغة اللاتينية والتي تعني «المحافظة». (ar)
Als Tenor (Betonung auf der zweiten Silbe, Mehrzahl: Tenöre) wird sowohl die hohe männliche Gesangs-Stimmlage als auch ein Sänger (früher auch: Tenorist) mit dieser Stimmlage bezeichnet. Die Bezeichnung bildete sich mit der beginnenden Mehrstimmigkeit heraus, als man die Stimme, die den Cantus firmus hielt, Tenor (von lateinisch tenere „halten“) nannte, während die umspielenden Gegenstimmen Contratenor hießen. Die Notation der Tenorstimme erfolgt normalerweise im nach unten oktavierenden Violinschlüssel. Teilt sich die Tenorstimme ein Notensystem mit der Bassstimme, beispielsweise bei SATB-Chorsätzen, die auf zwei Notensystemen notiert sind, wird sie untransponiert im Bassschlüssel notiert. (de)
Τενόρος ή οξύφωνος ονομάζεται ο άνδρας ερμηνευτής της εκκλησιαστικής μουσικής και του λυρικού θεάτρου, του οποίου η φυσική φωνή εκτείνεται σε οκτάβες υψηλότερες από του βαρυτόνου, αλλά χαμηλότερες από του κοντρα-τενόρου (και παλαιότερα του καστράτου). Δεδομένου ότι οι κοντρα-τενόροι είναι ελάχιστοι παγκοσμίως, συνήθως ο τενόρος είναι η υψηλότερη ανδρική φωνή μιας παράστασης. Ως όρος παράγεται από το λατινικό ρήμα tenere που σημαίνει κρατώ. Προέρχεται απ' την αναγεννησιακή πολυφωνία, όταν το ύψος των υπολοίπων φωνών ενός έργου συνήθως καθοριζόταν σε σύγκριση με τον τενόρο - υπ' αυτήν την έννοια ο τενόρος «κρατούσε» την αρμονική βάση. (el)
Tenoro (de la Latina vorto tenere „teni“) oni nomas la altan viran kanto-registron, kaj ankaŭ kantistojn de tiu kantoregistro. La nomo formiĝis pro la komenca plurvoĉeco, kiam oni nomis la voĉon tenantan la (kanto firma) tenor, dum kiam la ĉirkaŭludantaj voĉoj nomiĝis contratenor (kontratenoro) . La de la tenorvoĉo etendiĝas ekde c ĝis a’ – la kvazaŭ proverba alta C situas eĉ malgrandan tercion supere. La notacio normale montras la notojn laŭ la kun malsupren metita malgranda „8“, kiu indikas la malsupren. La voĉregistron de tenoristo oni povas subdividi en jenajn laŭ sia kvalito, amplekso, volumeno kaj respekte al la kantaj kaj dramaj postuloj: * tenore di grazia aŭ : La voĉo estas svelta, leĝera kaj movema. Tipaj roloj: pasionoj (Bach) – evangeliisto, Barbiere di Siviglia (Rossini) – grafo, La Cenerentola (Rossini) – Don Ramiro, Rigoletto (Verdi) – Duca di Mantova * lirika tenoro: mola, leĝera kaj movema voĉo; tipaj roloj: Zauberflöte (Mozart) – Tamino, Entführung aus dem Serail (Mozart) – Belmonte * (bufontenoro): karakterizema kaj movema voĉo, kantisto lerte rolas. Tipaj roloj: Entführung aus dem Serail (Mozart) – Pedrillo, Zauberflöte (Mozart) – Monostatos) * : speciala karakterizkapablo, t.n. interfako. Tipaj roloj: Siegfried (Wagner) - Mime, Rheingold (Wagner) - Mime kaj Loge) * junula herotenoro: metale sona voĉo, foje lirika, foje drameca. Tipaj roloj: Fidelio (Beethoven) – Florestan, Der Freischütz (Weber) – Max * (de la ital. "spingere" - puŝi): itala malo al junula herotenoro: mola voĉsono, movemo de la voĉo kaj brila alteco. Tipaj roloj: Aida (Verdi) – Radames; Il Trovatore (Verdi) – Manrico; La Bohème (Puccini) – Rodolfo, Tosca (Puccini) – Cavaradossi, I Pagliacci (Leoncavallo) – Canio * herotenoro: peza kaj volumena voĉo kun forta meza kaj malalta registroj, ofte kun baritona nuanco. Tipaj roloj: Tristan und Isolde (Wagner) – Tristan, Tannhäuser (Wagner) – Tannhäuser, Siegfried (Wagner) – Siegfried, Otello (Verdi) – Otello La subdivido de la tenorvoĉo en fakoj ne estas strikta, ĝi nur estas rezulto el la operpraktikaj postuloj por asigni al la kantistoj la konvenajn rolojn. Tamen apenaŭ ekzistas kantistoj kiuj dum la tuta kariero nur kantis partiojn el ununura fako. Ekz. Fritz Wunderlich laŭdevene estis lirika tenoro, sed fine de sia vivo li regis la fakojn tenore lirico spinto kaj eĉ de la junula herotenoro. Plácido Domingo, principe tenore spinto, dum sia longa kariero ankaŭ kantis partiojn el ĉiuj aliaj kategorioj – ekde Nemorino (Liebestrank, tenore di grazia) trans Don Ottavio (Don Giovanni, lirika tenoro), Max (Freischütz) kaj Lohengrin (junula herotenoro) ĝis Parsifal kaj Tannhäuser (herotenoro). (eo)
Tenorra gizonen ahotsen artean gorena da, eta halako ahotsa duen pertsona ere. Halaber, giza ahotseko tenor kantariaren pareko erregistroa duen musika tresnaz ere esaten da (adibidez: oboe tenorra, saxofoi tenorra, tronboi tenorra, biola tenorra eta tuba tenorra). Antzinako polifonian, a abesten zuen ahotsa. (eu)
Un tenor es un cantante cuya tesitura está situada entre la del contratenor y la del barítono. Su extensión o amplitud vocal suele ir, en índice acústico internacional, desde el do3 hasta el la4, en canto coral, y hasta el do5, el do de pecho, en solos. Algunos tenores pueden alcanzar extremos bajos como fa2 o altos como sol5. La palabra tenor deriva del italiano tenore y este a su vez del latín tenor (acento), debido a que en la música eclesiástica del Renacimiento el tenor sustentaba notas cortas y a cada sílaba del texto le hacía corresponder una sola nota, mientras que otras voces cantaban con un estilo melismático. (es)
Tenor adalah jenis suara tinggi pada penyanyi laki-laki. Secara umum, suara tenor masuk di antara nada C3 (nada C satu oktaf di atas nada C natural) sampai nada A4 (nada A di atas nada C tengah) dalam paduan suara dan sampai C5 untuk . Ada beberapa penyanyi tenor yang memiliki rentang suara lebih ekstrem yakni dari B♭2 (dua B♭ di bawah C natural) sampai ke nada F5 (dua F di atas C tengah). Istilah tenor juga dipakai oleh beberapa jenis alat musik seperti saksofon untuk mengindikasikan rentang nada yang dihasilkan dari alat musik tersebut. Di dalam opera, nada terendah tenor bisa sampai ke A2, walaupun hanya sedikit sekali yang lebih rendah dari C3, dan nada tertinggi bisa sampai ke C5. Di dalam teater musikal, nada tenor biasanya ditulis dari B♭2 and A♭4, walaupun kadang ada nada rendah sampai A♭2 dan nada tinggi sampai G5 (in)
Dans la musique occidentale, le mot ténor (du latin tenere « tenir ») désigne la tessiture d'une voix ou le registre d'un instrument situés entre l'alto et la basse. Dans la musique vocale (baroque excepté), elle correspond à la voix masculine la plus aiguë. Au sens figuré et en référence aux ténors solistes qui, au XIXe siècle, ont acquis la célébrité dans le domaine lyrique, le mot « ténor » désigne habituellement un homme reconnu pour son talent dans l'activité qu'il exerce. Exemples : un « ténor du barreau » pour désigner un avocat réputé ; un « ténor de la politique » pour un homme politique célèbre, etc. Dans les domaines cités, l'art oratoire, et donc la voix, occupe une place importante. (fr)
A tenor is a type of classical male singing voice whose vocal range lies between the countertenor and baritone voice types. It is the highest male chest voice type. The tenor's vocal range extends up to C5. The low extreme for tenors is widely defined to be B2, though some roles include an A♭2 (two A♭s below middle C). At the highest extreme, some tenors can sing up to the second F above middle C (F5). The tenor voice type is generally divided into the leggero tenor, lyric tenor, spinto tenor, dramatic tenor, heldentenor, and tenor buffo or spieltenor. (en)
In musica il termine tenore definisce un tipo vocale e il cantante che lo possiede. Quella di tenore è la più acuta delle tipologie vocali maschili e la sua estensione viene convenzionalmente fissata, per il repertorio solistico, nelle due ottave comprese tra il do do2 e il do do4, che viene detto do di petto se eseguito di forza, come nella prassi moderna, e che rimane comunque una nota eseguita piuttosto raramente, tant'è che spesso l'estensione non supera il la3. Storicamente, l'estensione della voce di tenore ha subìto variazioni significative, con riferimento sia ai momenti storici differenti (cfr. baritenore), sia ai diversi tipi tenorili affermatisi, nel corso del tempo, nei vari paesi (cfr. haute-contre) (it)
テノール、またはテナー（英: tenor、仏: ténor、独: Tenor、伊: tenore）は、高い声域の男声歌手（カウンターテナーほど高くはない）あるいはその声域のことである。 (ja)
테너(tenor, 문화어: 남성고음)는 성악에서 남자 가수의 가장 높은 음역이다. 테너는 정확히 남자 가수의 높은음자리표이다. (ko)
Tenor – jeden z czterech głównych rodzajów, klas głosu ludzkiego. Mianem tym określa się również osoby śpiewające tym głosem. (pl)
Een tenor (uit het Latijn, van tenere 'vasthouden', hij die de melodie voert) is een hoge mannelijke zangstem in de muziek, en eveneens de derde stem in de vierstemmige muzikale harmonieleer. Tevens is 'tenor' de aanduiding van een zanger met een tenorstem. (nl)
O Tenor é o tipo de voz masculina (ou naipe) mais aguda produzida, sem recorrer à técnica de falsete, dentro do registro modal. Sua extensão vocal vai do C3 ao B4. Em trabalho solo, o alcance chega até o C5 ou mais. O extremo grave é o G2, e o extremo agudo, depende do tenor, com alguns que conseguem emitir até mesmo um D5. O termo tenor também é aplicado a instrumentos, como o saxofone tenor, para indicar seu alcance em relação a outros instrumentos do mesmo grupo. Um tenor que pode cantar na mesma faixa que uma contralto ou mezzo-soprano, utilizando falsetto é chamado de contratenor. (pt)
Tenor (från latinets: 'tenor', uttalas med o- eller å-ljud, av tenere – att bära) är en stämma inom solosång och körsång. Tenor är den högsta herrstämman (om man bortser från kontratenor och sopranist), och motsvarar ett tonomfång mellan c i lilla oktaven och ettstrukna a, möjligen upp till tvåstrukna c (höga c) (en tenore di grazia kan ha ett omfång ända upp till tvåstrukna f, och en heldentenors omfång kan gå ända ned till ass i stora oktaven. Om termens ursprung, se cantus firmus. Tenor kan också stå för ett musikinstrument med ungefär samma omfång som tenorrösten, till exempel tenorbasun eller tenorsaxofon. (sv)
Те́нор — высокий певческий мужской голос. Его диапазон в сольных партиях от малой до второй октавы (исключительно, до — до2), а в хоровых партиях до ля первой октавы. Особую красоту тенорового голоса представляет верхний регистр, его высокое «знаменитое» теноровое до, так называемое «верхнее до» (до второй октавы). Это так называемые «королевские» ноты, за которые в Италии и в других странах мира певцу платят большие гонорары. И хотя отдельное звучание ноты не самоцель, тенор без верхов или со слабыми верхами не может быть солистом — в лучшем случае он годен для хора, если у него сохранился фальцет. Затем идут остальные вокально-технические и исполнительские качества (сила голоса, тембр, подвижность, и т. д.), необходимые каждому певцу. По характеру и силе звучания теноров подразделяют на лирические и драматические. (ru)
Тенор — високий чоловічий голос. Робочий діапазон: до малої — до -ре другої октави; перехідні (умовно) ноти: мі-бемоль — фа-дієз першої октави. (uk)
在音乐，男高音（英語：tenor）是一名音域佔c3－c5共15度的歌唱家。他们按音質、音色、音区等不同特点分为：（lirico-Leggero tenor）、（lyric tenor）、英雄男高音（heldentenor）和（dramatic tenor）。柴可夫斯基的歌剧《黑桃皇后》中的男主人公格尔曼，就是典型的戏剧男高音。 (zh)

dbp:wikiPageUsesTemplate

rdfs:comment

الصادح أو تينور (بالإنجليزية: Tenor)‏ هو نوع من الأصوات الغنائية الرجالية، والذي يعتبر أعلى الأصوات الرجولية في المجال الوسطي. يصنف صوت الصادح بأنه يحتل المجال بين نغمة C الأولى تحت C الوسطى حتى A فوق C الوسطى في الموسيقى الكورالية. ينطبق مصطلح تينور أيضا على الآلات الموسيقية، ومن أشهرها تينور ساكسفون. أصل كلمة تينور هو من اللغة اللاتينية والتي تعني «المحافظة». (ar)
Tenorra gizonen ahotsen artean gorena da, eta halako ahotsa duen pertsona ere. Halaber, giza ahotseko tenor kantariaren pareko erregistroa duen musika tresnaz ere esaten da (adibidez: oboe tenorra, saxofoi tenorra, tronboi tenorra, biola tenorra eta tuba tenorra). Antzinako polifonian, a abesten zuen ahotsa. (eu)
A tenor is a type of classical male singing voice whose vocal range lies between the countertenor and baritone voice types. It is the highest male chest voice type. The tenor's vocal range extends up to C5. The low extreme for tenors is widely defined to be B2, though some roles include an A♭2 (two A♭s below middle C). At the highest extreme, some tenors can sing up to the second F above middle C (F5). The tenor voice type is generally divided into the leggero tenor, lyric tenor, spinto tenor, dramatic tenor, heldentenor, and tenor buffo or spieltenor. (en)
テノール、またはテナー（英: tenor、仏: ténor、独: Tenor、伊: tenore）は、高い声域の男声歌手（カウンターテナーほど高くはない）あるいはその声域のことである。 (ja)
테너(tenor, 문화어: 남성고음)는 성악에서 남자 가수의 가장 높은 음역이다. 테너는 정확히 남자 가수의 높은음자리표이다. (ko)
Tenor – jeden z czterech głównych rodzajów, klas głosu ludzkiego. Mianem tym określa się również osoby śpiewające tym głosem. (pl)
Een tenor (uit het Latijn, van tenere 'vasthouden', hij die de melodie voert) is een hoge mannelijke zangstem in de muziek, en eveneens de derde stem in de vierstemmige muzikale harmonieleer. Tevens is 'tenor' de aanduiding van een zanger met een tenorstem. (nl)
O Tenor é o tipo de voz masculina (ou naipe) mais aguda produzida, sem recorrer à técnica de falsete, dentro do registro modal. Sua extensão vocal vai do C3 ao B4. Em trabalho solo, o alcance chega até o C5 ou mais. O extremo grave é o G2, e o extremo agudo, depende do tenor, com alguns que conseguem emitir até mesmo um D5. O termo tenor também é aplicado a instrumentos, como o saxofone tenor, para indicar seu alcance em relação a outros instrumentos do mesmo grupo. Um tenor que pode cantar na mesma faixa que uma contralto ou mezzo-soprano, utilizando falsetto é chamado de contratenor. (pt)
Тенор — високий чоловічий голос. Робочий діапазон: до малої — до -ре другої октави; перехідні (умовно) ноти: мі-бемоль — фа-дієз першої октави. (uk)
在音乐，男高音（英語：tenor）是一名音域佔c3－c5共15度的歌唱家。他们按音質、音色、音区等不同特点分为：（lirico-Leggero tenor）、（lyric tenor）、英雄男高音（heldentenor）和（dramatic tenor）。柴可夫斯基的歌剧《黑桃皇后》中的男主人公格尔曼，就是典型的戏剧男高音。 (zh)
En música, tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5. El mateix nom es dona a aquell intèrpret que canta amb aquesta tessitura de veu. Musicalment, en contra del que la major part de la gent creu, la veu de tenor és la més escassa de les veus d'òpera i els directors tenen grans problemes per trobar els tenors que necessiten. En general, els bons tenors reben més ofertes de les que poden acceptar. Per raons desconegudes, és una veu que s'ha fet cada vegada més estranya, fins al punt que pot dir-se que és una malaltia lírica d'aquest segle, tot i els abundants papers que hi ha per aquesta veu. (ca)
Tenor (z latinského tenere – držet) je vysoký mužský hlas. Jeho označení pochází ze středověkých sborů, kdy tenoristé zpívali („drželi“) cantus firmus – hlavní melodickou linii. Běžný tónový rozsah tenoru je malé c – a1, zazpívat tón c2 již vyžaduje velké úsilí a um. Na základě barvy tónu, rozdílů v tónovém rozsahu a dalších charakteristik se rozlišuje několik druhů tenoru: (cs)
Τενόρος ή οξύφωνος ονομάζεται ο άνδρας ερμηνευτής της εκκλησιαστικής μουσικής και του λυρικού θεάτρου, του οποίου η φυσική φωνή εκτείνεται σε οκτάβες υψηλότερες από του βαρυτόνου, αλλά χαμηλότερες από του κοντρα-τενόρου (και παλαιότερα του καστράτου). Δεδομένου ότι οι κοντρα-τενόροι είναι ελάχιστοι παγκοσμίως, συνήθως ο τενόρος είναι η υψηλότερη ανδρική φωνή μιας παράστασης. (el)
Als Tenor (Betonung auf der zweiten Silbe, Mehrzahl: Tenöre) wird sowohl die hohe männliche Gesangs-Stimmlage als auch ein Sänger (früher auch: Tenorist) mit dieser Stimmlage bezeichnet. Die Bezeichnung bildete sich mit der beginnenden Mehrstimmigkeit heraus, als man die Stimme, die den Cantus firmus hielt, Tenor (von lateinisch tenere „halten“) nannte, während die umspielenden Gegenstimmen Contratenor hießen. (de)
Tenoro (de la Latina vorto tenere „teni“) oni nomas la altan viran kanto-registron, kaj ankaŭ kantistojn de tiu kantoregistro. La nomo formiĝis pro la komenca plurvoĉeco, kiam oni nomis la voĉon tenantan la (kanto firma) tenor, dum kiam la ĉirkaŭludantaj voĉoj nomiĝis contratenor (kontratenoro) . La de la tenorvoĉo etendiĝas ekde c ĝis a’ – la kvazaŭ proverba alta C situas eĉ malgrandan tercion supere. La notacio normale montras la notojn laŭ la kun malsupren metita malgranda „8“, kiu indikas la malsupren. (eo)
Un tenor es un cantante cuya tesitura está situada entre la del contratenor y la del barítono. Su extensión o amplitud vocal suele ir, en índice acústico internacional, desde el do3 hasta el la4, en canto coral, y hasta el do5, el do de pecho, en solos. Algunos tenores pueden alcanzar extremos bajos como fa2 o altos como sol5. (es)
Tenor adalah jenis suara tinggi pada penyanyi laki-laki. Secara umum, suara tenor masuk di antara nada C3 (nada C satu oktaf di atas nada C natural) sampai nada A4 (nada A di atas nada C tengah) dalam paduan suara dan sampai C5 untuk . Ada beberapa penyanyi tenor yang memiliki rentang suara lebih ekstrem yakni dari B♭2 (dua B♭ di bawah C natural) sampai ke nada F5 (dua F di atas C tengah). Istilah tenor juga dipakai oleh beberapa jenis alat musik seperti saksofon untuk mengindikasikan rentang nada yang dihasilkan dari alat musik tersebut. (in)
Dans la musique occidentale, le mot ténor (du latin tenere « tenir ») désigne la tessiture d'une voix ou le registre d'un instrument situés entre l'alto et la basse. Dans la musique vocale (baroque excepté), elle correspond à la voix masculine la plus aiguë. (fr)
In musica il termine tenore definisce un tipo vocale e il cantante che lo possiede. Quella di tenore è la più acuta delle tipologie vocali maschili e la sua estensione viene convenzionalmente fissata, per il repertorio solistico, nelle due ottave comprese tra il do do2 e il do do4, che viene detto do di petto se eseguito di forza, come nella prassi moderna, e che rimane comunque una nota eseguita piuttosto raramente, tant'è che spesso l'estensione non supera il la3. (it)
Те́нор — высокий певческий мужской голос. Его диапазон в сольных партиях от малой до второй октавы (исключительно, до — до2), а в хоровых партиях до ля первой октавы. Особую красоту тенорового голоса представляет верхний регистр, его высокое «знаменитое» теноровое до, так называемое «верхнее до» (до второй октавы). Это так называемые «королевские» ноты, за которые в Италии и в других странах мира певцу платят большие гонорары. И хотя отдельное звучание ноты не самоцель, тенор без верхов или со слабыми верхами не может быть солистом — в лучшем случае он годен для хора, если у него сохранился фальцет. Затем идут остальные вокально-технические и исполнительские качества (сила голоса, тембр, подвижность, и т. д.), необходимые каждому певцу. По характеру и силе звучания теноров подразделяют на (ru)
Tenor (från latinets: 'tenor', uttalas med o- eller å-ljud, av tenere – att bära) är en stämma inom solosång och körsång. Tenor är den högsta herrstämman (om man bortser från kontratenor och sopranist), och motsvarar ett tonomfång mellan c i lilla oktaven och ettstrukna a, möjligen upp till tvåstrukna c (höga c) (en tenore di grazia kan ha ett omfång ända upp till tvåstrukna f, och en heldentenors omfång kan gå ända ned till ass i stora oktaven. Om termens ursprung, se cantus firmus. (sv)

owl:sameAs

is dbo:bandMember of

is dbo:instrument of

is dbo:occupation of

is dbo:wikiPageRedirects of

is dbp:occupation of

is gold:hypernym of