La Missió de Suport de les Nacions Unides a Timor Oriental (UNMISET) va ser una missió de pau de les Nacions Unides establerta mitjançant la Resolució 1410 el 20 de maig de 2002 ampliada fins al 14 de maig de 2004 per la Resolució 1543 fins al maig de 2005. Aleshores va ser substituïda per l'Oficina de les Nacions Unides a Timor Oriental (UNOTIL). Es va establir el mateix dia que Timor Oriental es va convertir en un estat independent reconegut internacionalment i es va acabar la (UNTAET). Les forces militars i policials de les nacions que aporten tropes es van posar sota el control del Representant Especial del Secretari General. Després d'un informe sobre el progrés presentat pel secretari general el 2003, el mandat inicial de 12 mesos es va ampliar en dos anys, i fou estès fins al 20 de maig de 2005, després de la qual cosa va ser reemplaçada per l'Oficina de les Nacions Unides a Timor Oriental (UNOTIL). A continuació es va presentar un informe final al Consell de Seguretat i es va fer una declaració sobre la contínua ajuda amb la Unitat de Patrulla de Fronteres. Els mandats de les resolucions del Consell de Seguretat també preveien una per investigar els fets de 1999. L'indi va dirigir la missió de maig de 2002 a maig de 2004, i fou succeït pel seu ex adjunt, el japonès . Els comandaments militars eren el tinent general Winai Phattiyakul (Tailàndia, maig 2002-agost 2002), major general Huck Gim Tan (Singapur, agost 2002-agost 2003) i el tinent general Khairuddin Mat Yusof (Malàisia, entre agost de 2003 maig de 2005). La resolució 1410 va permetre una dotació de personal de 5.000 efectius militars, inclosos 120 observadors militars, 1.250 policies civils, 455 funcionaris civils, 100 experts civils del Grup de Suport, 241 voluntaris de l'ONU i 977 personal local. La resolució 1543 establí el límit de 477 militars, incloent 125 homes d'una força d'intervenció internacional, 42 oficials militars d'enllaç i 157 oficials de policia civil. Hi van morir onze soldats de l'ONU, dos observadors militars, dos internacionals, quatre funcionaris locals i dues persones més van morir. (ca)
استمرت بعثة الأمم المتحدة لدعم تيمور الشرقية في الفترة من 20 مايو 2002 إلى 20 مايو 2005، عندما تم استبدالها بمكتب الأمم المتحدة في تيمور الشرقية. تم تأسيسها في نفس اليوم الذي أصبحت فيه تيمور الشرقية دولة مستقلة معترف بها دوليًا وانتهت إدارة الأمم المتحدة الانتقالية في تيمور الشرقية. ووُضعت القوات العسكرية وقوات الشرطة من الدول المساهمة تحت إمرة الممثل الخاص للأمين العام. بعد تقرير مرحلي قدمه الأمين العام في عام 2003، تم تمديد الولاية الأولية البالغة 12 شهرًا إلى عامين، وتم تمديدها لاحقًا حتى 20 مايو 2005 ، وتم استبدالها بمكتب الأمم المتحدة في تيمور الشرقية. قُدِّم تقرير نهائي إلى مجلس الأمن، وصدر بيان بشأن استمرار المساعدة بوحدة حرس الحدود. كما نصت ولايات قرارات مجلس الأمن على إنشاء وحدة الجرائم الخطيرة للتحقيق في أحداث 1999. (ar)
Die Unterstützungsmission der Vereinten Nationen in Osttimor, kurz UNMISET (von engl. United Nations Mission of Support in East Timor) war die Nachfolgemission von UNTAET mit dem Ziel, eine politische Stabilität der noch jungen Demokratie in Osttimor zu erreichen. Hierfür sind der Aufbau administrativer Strukturen, die Durchführung der Gesetzesvorschriften sowie Aufrechterhaltung der öffentlichen Sicherheit vorgesehen. Grundlage ist die UN-Resolution 1410 vom 17. Mai 2002. Am 14. Mai 2004 wurde mit der Resolution 1543 das Mandat um ein weiteres Jahr verlängert, welches am 20. Mai 2005 mit der Amtsübergabe an Präsident Xanana Gusmão endete. Bis 2006 waren im Büro der Vereinten Nationen in Osttimor (UNOTIL) etwa 90 vorwiegend zivile Helfer beratend tätig. Der Inder Kamalesh Sharma leitete die Mission von Mai 2002 bis Mai 2004. Dann übernahm sein bisheriger Stellvertreter, der Japaner Sukehiro Hasegawa. Militärische Kommandanten waren Generalleutnant Winai Phattiyakul (Thailand, Mai 2002 bis August 2002), Generalmajor Huck Gim Tan (Singapur, August 2002 bis August 2003) und Generalleutnant Khairuddin Mat Yusof (Malaysia, August 2003 bis Mai 2005). Die Resolution 1410 ließ eine Personalstärke von 5.000 Mann militärisches Personal, inklusive 120 Militärbeobachtern, 1.250 zivilen Polizisten, 455 ausländisches Zivilpersonal, 100 Experten der zivilen Unterstützungsgruppe, 241 UN-Freiwillige und 977 einheimische Mitarbeiter zu. Resolution 1543 nannte als Obergrenze 477 Mann militärisches Personal, inklusive 125 Mann einer internationalen Eingreiftruppe und 42 Verbindungsoffiziere und 157 zivile Polizisten. Bei dem 565.497.900 US-Dollar teuren Einsatz kamen elf UN-Soldaten, zwei Militärbeobachter, zwei internationale und vier lokale Mitarbeiter und zwei weitere Personen ums Leben. Soldaten und Polizisten kamen aus Ägypten, Argentinien, Australien, Bangladesch, Benin, Bolivien, Bosnien und Herzegowina, Brasilien, Bulgarien, Chile, China, Dänemark, Fidschi, Gambia, Ghana, Irland, Japan, Jordanien, Kanada, Kenia, Kroatien, Malaysia, Mosambik, Namibia, Nepal, Neuseeland, Niger, Nigeria, Norwegen, Österreich, Pakistan, Peru, Philippinen, Portugal, Russland, Sambia, Samoa, Schweden, Senegal, Serbien und Montenegro, Simbabwe, Singapur, Slowakei, Slowenien, Spanien, Sri Lanka, Südkorea, Thailand, Türkei, Ukraine, Uruguay, Vanuatu, dem Vereinigten Königreich und den Vereinigten Staaten. Hauptkritikpunkt an der nachfolgenden Mission war, dass sie in erster Linie als logistische Unterstützung der verbleibenden Soldaten diente und sich weniger um die Ausbildung von Fachkräften bemühte, die dringend benötigt werden. (de)
La Mission d'appui des Nations unies au Timor oriental ou MANUTO (en anglais : United Nations Mission of Support to East Timor ou UNMISET) a été créée par la résolution 1410 du Conseil de sécurité des Nations unies (2002) , adoptée le 17 mai 2002 par le Conseil de sécurité des Nations unies. Cette résolution est entrée en vigueur le 20 mai suivant, à la date de l'indépendance formelle du Timor oriental. La MANUTO a repris, avec quelques compétences différentes, les charges assurées depuis 1999 par les précédentes missions de l'ONU au Timor oriental: Mission des Nations unies au Timor oriental (UNAMET). Son mandat était initialement de douze mois, et a été prorogé à diverses reprises, jusqu'au 20 mai 2005, date à laquelle une simple mission politique, le a pris le relais, avant que les violences du printemps 2006 ne conduisent à un réengagement des Nations unies dans le pays avec la mise sur pied de la Mission intégrée des Nations unies au Timor-Leste (MINUT) le 25 août 2006 (fr)
The United Nations Mission of Support to East Timor (UNMISET) lasted from 20 May 2002 to 20 May 2005, when it was replaced by United Nations Office in Timor Leste (UNOTIL). It was established when East Timor became an internationally recognised independent state and the United Nations Transitional Administration in East Timor (UNTAET) came to an end. Military and police forces from contributing nations were put under control of the Special Representative of the Secretary-General. Following a progress report submitted by the Secretary-General in 2003, the initial 12 month mandate was extended into two years, subsequently extended to 20 May 2005, after which it was replaced by United Nations Office in Timor Leste (UNOTIL). A final report was then presented to the Security Council and a statement was made about the continuing help with a Border Patrol Unit. The mandates of the Security Council Resolutions also provided for a Serious Crimes Unit to investigate the events of 1999. (en)
La missione di sostegno delle Nazioni Unite a Timor Est, o UNMISET (dall'inglese United Nations Mission of Support to East Timor) è stata una missione dell'ONU volta a consolidare l'indipendenza dello stato asiatico. Il 20 maggio 2002 Timor Est è stato riconosciuto a livello internazionale come stato indipendente, ponendo fine al processo durato due anni e mezzo in cui le Nazioni Unite sono state presenti nella regione tramite la Amministrazione transitoria delle Nazioni Unite a Timor Est (UNTAET). Tutte le forze militari e di polizia furono trasferite alla nuova missione. Progettata per coprire un periodo di due anni, finché le responsabilità operative non fossero state prese in carico dalle autorità di Timor Est, UNMISET fu estesa per un anno supplementare, e ha concluso il suo mandato il 20 maggio 2005. (it)
国際連合東ティモール支援団（こくさいれんごうひがしティモール・ミッション United Nations Mission of Support to East Timor,UNMISET）は東ティモールに展開された国際連合平和維持活動。国際連合東ティモール暫定行政機構 (UNTAET) を引き継いだものであり、東ティモール独立直後の行政支援などを行った。 (ja)
De United Nations Mission of Support to East Timor (UNMISET), of VN-ondersteuningsmissie voor Oost-Timor in het Nederlands, was een driejarige vredesoperatie van de Verenigde Naties in Oost-Timor. De missie werd geleid door Japan. Er werden 1738 soldaten en zo'n 1000 man burgerpersoneel ingezet. Twaalf ervan kwamen om het leven. De missie kostte in totaal 193,34 miljoen Amerikaanse dollar. Op 20 mei 2002 werd Oost-Timor een onafhankelijk land na decennia bezetting door Indonesië, de installatie van de voorgaande -vredesmacht in 1999 en UNTAET, het tijdelijke bestuur van Oost-Timor. Op diezelfde dag werd UNMISET opgericht. De deelnemende landen stuurden militairen en politie naar Oost-Timor die er onder controle van de Speciale Vertegenwoordiger van de secretaris-generaal van de Verenigde Naties kwamen. Het oorspronkelijke mandaat duurde één jaar. Na een vooruitgangsrapport van de secretaris-generaal werd die periode in 2003 verlengd met een jaar en vervolgens nogmaals. De missie moest de veiligheid en ordehandhaving in Oost-Timor waarnemen nadat de Oost-Timorese politie en leger hiertoe na 1999 niet meer in staat waren. Intussen werden deze bevoegdheden geleidelijk aan weer overgedragen aan Oost-Timor zelf. Het mandaat van UNMISET liep uiteindelijk af op 20 mei 2005. (nl)
A Missão das Nações Unidas de Apoio a Timor-Leste (UNMISET) foi estabelecida em 20 de maio de 2002, no mesmo dia em que Timor-Leste se tornou um Estado independente internacionalmente reconhecido. Também nessa data, a Administração de Transição das Nações Unidas em Timor-Leste (UNTAET) foi encerrada. Forças militares e policiais de nações contribuintes foram postas sob o controle do Representante Especial do Secretário-Geral. Após um relatório de progresso enviado pelo Secretário-Geral em 2003, o mandato inicial de 12 meses foi estendido para dois anos, posteriormente estendida a 20 de maio de 2005, sendo ainda depois substituída pelo (UNOTIL). Um relatório final foi então apresentado ao Conselho de Segurança e um pronunciamento foi feito sobre um apoio contínuo com uma Unidade de Patrulhamento de Fronteira. Os mandatos das Resoluções do Conselho de Segurança também prepararam uma para investigar os eventos de 1999. (pt)