Paisatgisme visionari és la denominació que es dona a aquelles intervencions fetes a l'aire lliure i a gran escala per creadors que normalment són autodidactes o solitaris i que tracten de projectar les seves vivències personals construint mons de fantasia al marge dels plantejaments artístics establerts. El paisatgisme visionari és una de les formes més característiques de l'art brut. També es pot relacionar amb l'art natura. Dona lloc a construccions, jardins, escultures, laberints, etc. en general d'un acusat to naïf. Densitat, acumulació i reciclatge de materials són també característiques bastant comunes del paisatgisme visionari. També s'ha de tenir en compte que molt sovint les obres de paisatgisme visionari són de caràcter efimer, ja que pel seu caràcter espontani acaben topant amb les normatives. Les obres d'Antoni Gaudí són una referència habitual de molts paisatgistes visionaris. Una de les obres precursores del gènere és el Palau ideal de Ferdinand Cheval, una mena de castell aixecat a la localitat francesa de Châteauneuf-de-Galaure. Les Torres Watts (també anomenades Nuestro Pueblo), a Los Angeles, obra de Simon Rodia, en són també una expressió precursora. La Maison Picassiete de Chartres el jardi de La Fabuloserie d'Alain Bourbonnais o el l jardí de Rosa Mir, a Lió, serien uns altres exemples remarcables. El jardí lionès va ser realitzat entre 1957 i 1983 per Jules Senlis, nascut a Burjasot i exiliat a Lió, que el va dedicar a la seva mare. A Catalunya es poden esmentar, entre diversos exemples, el popular Laberint d'Argelaguer construït per Josep Pujiula i Vila i també el laberint màgic de Rocaviva, que es troba a Músser (Alt Urgell) i és obra de . Al nucli de Llers (Alt Empordà) s'hi troba Can Segal, amb un conjunt d'escultures i relleus obra de Josep Giralt. Al País Valencià cal esmentar l'anomenat Jardí de Peter que es troba a La Pobla de Benifassà i és obra de l'artista Peter Buch A les Illes, destaca la casa de l'escultor Mateu Soler, que es troba prop de Ciutadella de Menorca, a la carretera de Santandria A Espanya s'esmenta sovint com a exemple destacat la intervenció pictòrica de Maria Angeles Fernandez Cuesta "La Pinturitas" a les parets d'un edifici abandonat que es troba a Arguedas (Navarra) Són igualment remarcables la "Catedral" de Mejorada del Campo, obra de Justo Gallego, o la Casa Museu de Salaguti, a Sasamón, ertre d'altres Alguns artistes consolidats també han generat obres de característiques properes al paisatgisme visionari, tals com el Jardí del Tarot de Niki de Saint Phalle, que es troba en una localitat de la Toscana o el Bosc de Can Ginebreda, obra de l'artista a Porqueres. També pot ser esmentat el Bosc de les Creus, que l'artista Marc Sellarès va plantar a la muntanya de Montserrat (terme de El Bruc) entre 2015 i 2016 en record del gran incendi forestal de l'any 2015. (ca)
L’architecture naïve ou environnements visionnaires désigne des constructions édifiées par des personnes autodidactes sans formation artistique. Ce sont des créations de plein air élaborées artistes ayant un statut marginal par une vision subjective et personnelle. Ces constructions n’ont généralement pas de but fonctionnel et s’apparentent à des sculptures monumentales. Nombre d’autres désignations sont également utilisées : Architectures imaginaires, marginales, populaires, jardins imaginaires ou d’Art brut, et leurs créateurs sont appelés habitants-paysagistes », archi-sculpteurs, anarchitectes, bâtisseurs de l’imaginaire ou de rêves. Ils sont souvent proches d’œuvres artistiques monumentales, comprenant l’agrémentation / décoration entière de l’habitation du créateur ou de vastes ensembles de sculptures disposées en plein air. Ils rejoignent par là une forme brute de land art et sont souvent un véritable art de la récupération et du recyclage. Le caractère spontané de ces réalisations les apparente aux créations de l’art naïf ou de l’art brut. L’importance de ces constructions, œuvres souvent d’une vie pour leurs créateurs, suscite un mélange de rejet et d’admiration. La forte charge émotionnelle et symbolique attachée à ces réalisations rend leur transmission difficile. Peu d'occupants souhaitent habiter des lieux aussi lourdement investis par leur précédent propriétaire. Qu’il soit l'œuvre de créateurs autodidactes ou éduqués, le phénomène des constructions marginales, habitations décorées, jardins de sculptures en plein air ou créations se rapprochant du Land art est aujourd’hui reconnu mondialement. À la disparition de leur créateur, faute d'une prise en charge par la collectivité, ces architectures sont généralement vouées à l'abandon et à la destruction. (fr)
A visionary environment or fantasy world is a large artistic installation, often on the scale of a building or sculpture parks, intended to express a vision of its creator. The subjective and personal nature of these projects often implies a marginal status for the artists involved, and there is a strong association between visionary environments and outsider art. (en)
A visionary environment or fantasy world is a large artistic installation, often on the scale of a building or sculpture parks, intended to express a vision of its creator. The subjective and personal nature of these projects often implies a marginal status for the artists involved, and there is a strong association between visionary environments and outsider art. (en)
Paisatgisme visionari és la denominació que es dona a aquelles intervencions fetes a l'aire lliure i a gran escala per creadors que normalment són autodidactes o solitaris i que tracten de projectar les seves vivències personals construint mons de fantasia al marge dels plantejaments artístics establerts. El paisatgisme visionari és una de les formes més característiques de l'art brut. També es pot relacionar amb l'art natura. Dona lloc a construccions, jardins, escultures, laberints, etc. en general d'un acusat to naïf. Densitat, acumulació i reciclatge de materials són també característiques bastant comunes del paisatgisme visionari. També s'ha de tenir en compte que molt sovint les obres de paisatgisme visionari són de caràcter efimer, ja que pel seu caràcter espontani acaben topant amb (ca)
L’architecture naïve ou environnements visionnaires désigne des constructions édifiées par des personnes autodidactes sans formation artistique. Ce sont des créations de plein air élaborées artistes ayant un statut marginal par une vision subjective et personnelle. (fr)