Nicòsia | enciclopedia.cat (original) (raw)

Capital de Xipre i del districte homònim.

Situada a l’interior de l’illa, a la plana de Messaria i a la ribera del riu Pedies, és un important centre comercial (mercat de seda, cotó, vi i fruita) i un nucli industrial (manufactura de tabac, licors i sabó). És seu del govern de l’illa i de l’arquebisbe de l’església autocèfala de Xipre. Factoria comercial dels llatins durant les croades, passà després als Lusignan (1192), que la convertiren en capital de llur regne amb el nom franc de Nicòsia (deformació del nom grec). Ocupada pels genovesos el 1365, posteriorment, el 1372 (en una acció en què tingué un paper important Elionor de Prades, reina catalana de Xipre), fou recobrada pels Lusignan (1373), i restà en llur poder fins que, com tota l’illa, passà als venecians (1488), que l’encerclaren amb altes muralles. El 1570 caigué a les mans dels turcs. Possessió anglesa a partir del s. XIX, passà a ésser la residència del governador. Conserva encara restes de monuments notables de les èpoques bizantina i medieval. Hom creu que intervingueren artistes catalans en la construcció i la decoració d’alguns d’aquests edificis (la gran finestra del palau, un dels portals de Sant Nicolau i diverses cases). També ha estat considerat obra d’un artista català el retaule, desaparegut, de l’església dels dominicans, amb la figura de santa Eulàlia.