bengalí | enciclopedia.cat (original) (raw)

Lingüística i sociolingüística

Llengua indoeuropea del grup índic oriental derivada del magadhi, parlada per la majoria de la població de l’estat de Bengala Occidental (Índia) i de Bangladesh, amb un total de més de 100 milions de parlants.

El bengalí és caracteritzat per una gran simplificació morfològica. La declinació és reduïda als casos absolut i oblic, i no posseeix formes especials per a notar el gènere. El plural és també sovint notat amb l’addició d’un terme, en aquest cas, quantitatiu. L’adjectiu és invariable respecte a gènere, nombre i cas. El verb no distingeix les formes del singular i del plural. El vocabulari posseeix nombrosos termes araboperses. Hi ha notables diferències entre la llengua col.loquial i la llengua literària. La primera és basada fonamentalment en el parlar de Calcuta i de la vall del riu Hugli, posseeix freqüents contraccions sil.làbiques i nombrosos col.loquialismes, i es diferencia morfològicament per l’alternança vocàlica de l’arrel del verb en la conjugació. La segona posseeix un vocabulari molt influït pel sànscrit i unes formes gramaticals arcaiques, i pràcticament és intel.ligible únicament per les persones instruïdes. El bengalí empra una escriptura pròpia, derivada de l’alfabet brahmi juntament amb el devanagari. És una llengua de cultura important, d’ús oficial a Bangladesh i a l’estat indi de Bengala Occidental.