Classes socials (original) (raw)

Enquesta: Coneixements previs:

1. Quines classes socials creus que existeixen? 2. Segons el teu parer, quins factors determinen la pertinen�a a una classe social? 3. Creus que l'esperan�a de vida est� relacionada amb la pertinen�a a una determinada classe social? Justifica la resposta. 4. Qu� es pot fer per canviar de classe social? 5. A quina classe social creus que pertanys? Justifica la resposta. 6. De quina classe social t'agradaria formar part? Per qu�? 7. Quina seria la situaci� ideal? Qu�ntes classes hauria d'haver? Justifica la resposta. 8. Creus que la nostra manera de pensar dep�n de la classe social a la que pertanyem? 9. Qu� es pot fer per reduir el nombre de classes socials? Ho creus desitjable? 10. Creus que �s bona la lluita de classes?

Introducci�: extractes, castes i classes.

El terme estratificaci� social s�empra per descriure les desigualtats que existeixen entre els individus i els grups dins les societats humanes. Sovint esmentem l�estratificaci� per fer refer�ncia a b�ns o propietats, per� el fenomen tamb� pot donar-se per fer refer�ncia al g�nere, l�edat, la religi�,etc. Els individus i grups, segons sigui la seva posici� dins l�estructura estratificada, compten amb un acc�s desigual i diferent a les recompenses. Resulta �til comparar l�estratificaci� com la successi� de capes geol�giques de pedra que hi ha en l�escor�a terrestre. Es pot dir que les societats es componen d��extractes� jerarquitzats� i que els m�s afavorits es troben a dalt i els menys privilegiats a sota.

Els sistemes socialment estratificats comparteixen algunes caracter�stiques,com ara que les experi�ncies i les oportunitats que es presenten en la vida de les persones depenen molt de la categoria social a la que pertanyin. I tamb�, que aquests extractes que determinen les diferents categories socials tendeixen a canviar molt lentament al llarg del temps.

L�estratificaci� de les societats ha canviat al llarg de la hist�ria humana. En les societats primitives, basades en la ca�a i la recol�lecci�, existia molt poca estratificaci� social, especialment perqu� hi havia molt poc que dividir en termes de riquesa o altres recursos. El desenvolupament de l�agricultura va produir un considerable augment de la riquesa, i aix� va provocar molta estratificaci�. En les societats agr�coles l�estratificaci� social va perdre forma piramidal, amb un gran nombre de persones situades a la bases i quantitats successivament menors de persones a mesura que s�ascendia vers el v�rtex. Actualment, les societats industrials i postindustrials s�n extremadament complexes, amb un gran nombre de persones ocupant els extractes mitj� i mitj�-baix (l�anomenada classe mitjana), un nombre de persones lleugerament menor en la ase i molt poques persones en els extractes superiors.

Al llarg de la historia poden distingir-se 4 sistemes d�estratificaci�: esclavitud, casta, estaments i classe. A vegades aquests sistemes es troben mesclats uns amb els altres. Aix� l�esclavitud existia al mateix temps que les classes en l�antiga Gr�cia i Roma, aix� com en els Estats Units del Sud abans de la guerra civil de 1860.

L�esclavitud

�s una forma extrema de desigualtat en la que uns individus s�n propietaris d�altres persones. Les condicions legals de la propietat d�esclaus han variat for�a segons les diferents societats. A vegades s�ha privat als esclaus de gaireb� de tots els seus drets (plantacions del sud d�Estats Units a l�estil de �La cabana de l�oncle Tom�), mentre que a d�altres societats la seva posici� era m�s semblant a la de servents, com ara a l�antiga Gr�cia on alguns esclaus ocupaven llocs de gran responsabilitats. N�estaven exclosos de les posicions pol�tiques i de l�ex�rcit, per� eren acceptats a la major part de la resta d�ocupacions. Alguns tenien educaci� i treballaven com administradors del govern i molts eren experts artesans. Per contra hi havia els menys afortunats i treballaven en feines molt dures a les mines. Actualment, l�esclavitud �s il�legal arreu, per b� que encara persisteix en algunes parts del m�n. S�han descobert que en alguns indrets la gent segueix essent capturada per la for�a i obligada a treballar contra la seva voluntat.

Castes

El sistema de castes �s un sistema social en el qual el status personal s�adjudica de per vida. �s a dir, en les societats organitzades per castes els diferents extractes s�n tancats, de manera que els individus han de romandre en l�extracte social en que varen n�ixer durant tota la seva vida. Una persona neix en una determinada casta i roman en ella tota la seva vida. En certa manera, les societats de casta es poden veure com un tipus especial de societats de classes, en les que s�adquireix la classe social amb el naixement. Habitualment es produeixen en societats agr�coles que encara no han desenvolupat economies capitalistes industrials, com a la �ndia rural (novel�la de Rohinton Mistry: �l�equilibri perfecte�).

Abans d�arribar a l��poca moderna existien sistemes de castes arreu del m�n. A Europa es va donar el cas dels jueus als quals es tractava sovint com una casta separada, obligada a viure en barris concrets i se�ls impedia contraure matrimoni amb persones no jueves. Els sistemes de castes rebutjaven contundentment les relacions estretes amb membres d�altres castes. Aquesta �puresa� se solia mantenir mitjan�ant regles d�endog�mia, el matrimoni amb una altra persona del mateix grup social.

Estaments

Els estaments formaven part del feudalisme europeu, per� tamb� varen existir en moltes altres civilitzacions tradicionals. Els estaments feudals consistien en extractes amb diferents obligacions i drets d�uns vers els altres. A vegades aquestes difer�ncies estaven establertes per llei. A Europa l�estament m�s alt estava composat per l�aristocr�cia i la noblesa; li seguien els clergues, de menor status per� amb alguns privilegis especials. Els anomenats �tercer estat� eren els plebeus: serfs, camperols lliures, mercaders i artesans. A difer�ncia de les castes, entre els estats es permetia certa toler�ncia pel que fa a la mobilitat i matrimonis mixtes. Els plebeus podien ser anomenats cavallers, per exemple, com a pagament per serveis especials prestats al monarca, i els mercaders podien en ocasions comprar t�tols.

Classe

Podem definir la classe com un agrupament a gran escala de persones que comparteixen certs recursos econ�mics, els quals tenen una gran influ�ncia en l�estil de vida que poden dur. La propietat de la riquesa i l�ocupaci� s�n les bases m�s importants de les difer�ncies de classe. Les classes es diferencien de les formes d�estratificaci� pr�vies de maneres diferents:

1. Els sistemes de classe s�n flu�ts. Els l�mits entre elles no estan mai completament definits. No hi ha restriccions formals al matrimoni entre persones de distintes classes.
2. La classe d�un individu no s�adquireix nom�s per naixement. La mobilitat �s molt m�s freq�ent.
3. Les classes depenen de les difer�ncies econ�miques que existeixen entre els grups d�individus i en les desigualtats en la possessi� i control dels recursos materials. En els altres sistemes d�estratificaci� els factors no econ�mics, com ara la ra�a solen ser molt m�s importants.
4. Els sistemes de classes opera principalment mitjan�ant connexions impersonals a gran escala. Per exemple, una de les bases fonamentals de les difer�ncies de classe es troba en les desigualtats de salari i de condicions de treball.

A difer�ncia dels sistemes basats en castes, en les societats capitalistes industrials, la producci� moderna requereix que les persones puguin despla�ar-se lliurement, desenvolupar els tipus de treball que estiguin preparats per fer i canviar de feina sovint en funci� de les condicions econ�miques. No obstant aix�, en les societats postindustrials persisteixen alguns elements de les castes: per exemple, alguns immigrants indis que resideixen a Occident procuren organitzar els matrimonis tradicionals pels seus fills tot seguint les l�nies de castes.

Les classes socials segons Marx i segons Weber

Els treballs de Marx i de Weber constitueixen la base de gran part de les an�lisis sociol�giques respecte de les classes socials.

Segons Marx, una classe �s un grup de persones que t� una mateixa relaci� amb els mitjans de producci�, �s a dir, aquells amb els que es guanyen la vida. Abans de l�aparici� de la ind�stria moderna, els mitjans de producci� consistien principalment en la terra i els instruments que servien per a conrear-la o per tenir cura del ramat. Per tant, en les societats preindustrials les dues classes fonamentals eren qui posse�a la terra (arist�crates, la noblesa o els amos d�esclaus) i els que es dedicaven a fer-la produir (serfs, esclaus i camperols lliures).

En les societats industrials modernes, les f�briques, les oficines i la maquin�ria, aix� com la riquesa o el capital necessaris per obtenir-les, varen esdevenir m�s importants. Les dues classes principals s�n la de qui posseeixen aquests nous mitjans de producci� (els industrials o capitalistes) i la de qui es guanyen la vida tot venen a aquells la seva for�a de treball (la classe obrera: el proletariat en paraules de Marx).

Segons Marx, la relaci� entre les classes es basa en l�explotaci�. En les societats feudals l�explotaci� va prendre forma d�una transfer�ncia directa d�all� que produ�en els camperols a l�aristocr�cia. Els serfs estaven obligats a donar una certa part de la seva producci� al senyor o havien de treballar un determinat nombre de dies al mes en les terres d�aquell, tot conreant els productes que consumirien ell i el seu seguici. En les societats capitalistes modernes la font de l�explotaci� �s menys evident i Marx posa molt d�inter�s en dilucidar la seva naturalesa. En el curs d�un dia de treball, analitza Marx, els treballadors produeixen m�s del que l�empresari necessita per recuperar el salari que els paga. Aquesta plusv�lua �s l�origen dels guanys que els capitalistes poden emprar en el seu propi benefici.

A Marx l�impactaren les desigualtats que crea el sistema capitalista. Per b� que en �poques precedents els arist�crates gaudien una vida de luxe, completament diferent de la dels camperols, les societats agr�ries eren relativament pobres. Fins i tot si no hagu�s existit aristocr�cia, el nivell de vida hagu�s estat inevitablement molt baix. Tanmateix, amb el desenvolupament de la ind�stria moderna, la riquesa es produeix en una escala mai no coneguda anteriorment, per� els treballadors gaireb� no poden accedir a aquests guanys que genera el seu treball; de manera que segueixen essent relativament pobres, mentre creix la riquesa acumulada pels propietaris. Marx va emprar el terme depauperaci� per descriure el proc�s mitjan�ant el qual la classe treballadora s�empobreix cada cop m�s en comparaci� amb la capitalista. Tot i que augmenti la prosperitat dels treballadors en termes absoluts, el desfasament entre ells i la classe capitalista segueix augmentant cada cop m�s. Aquestes desigualtats entre capitalistes i classe treballadora no eren d�una naturalesa estrictament econ�mica. Marx assenyal� que amb el desenvolupament de les f�briques modernes i la mecanitzaci� de la producci� el treball sol ser avorrit i opressiu al m�xim. Constitueix la nostra font de riquesa per� sovint �s esgotador des del punt de vista f�sic i mentalment tan rutinari que pot resultar insuportable.

Semblantment a Marx, Weber considerava que la societat es caracteritzava per l�exist�ncia de conflictes pel poder i els recursos. Tanmateix, mentre que per a Marx les relacions de classe polaritzades i els problemes econ�mics ocupaven el centre de tots els conflictes socials, Weber desenvolup� una idea de la societat m�s complexa i multidimensional. L�estratificaci� no nom�s est� relacionada amb la classe, segons weber, sin� que est� configurada per altres dos aspectes: el status i el partit. Aquests tres elements que se solapen en l�estratificaci� produeixen una quantitat enorme de posicions possibles dins la societat, i no tan sols un model bipolar r�gid com el proposat per Marx.

Weber coincideix amb Marx en que la classe es basa en condicions econ�miques objectives, per� t� en compte altres factors. Segons Weber, les divisions de classe es deriven no tan sols del control o abs�ncia de control dels mitjans de producci�, sin� de difer�ncies econ�miques que no tenen res a veure, directament, amb la propietat. Entre aquests recursos es poden incloure especialment els coneixements t�cnics i les credencials o qualificacions que influeixen en el tipus de treball que les persones poden obtenir. Weber creia que la posici� en el mercat d�un individu influeix enormement en el conjunt de les seves opcions vitals. Els professionals i directius guanyen m�s i tenen millors condicions de treball que les persones amb feines de �coll blau�. La seva qualificaci� (llicenciatures, diplomes i l�experi�ncia que han adquirit) fa que siguin m�s �vendibles� que altres als quals els manca. En un nivell inferior, dins els treballadors manuals, els artesans qualificats poden assegurar-se salaris m�s alts que els que tenen poca o cap qualificaci�.

En la teoria de Weber el status fa refer�ncia a les difer�ncies que existeixen entre dos grups en relaci� amb la reputaci� o el prestigi que els altres li concedeixen. Marx creia que les difer�ncies de status procedien de les divisions de classe que es produ�en en la societat,per� Weber assenyalava que el status sol variar amb independ�ncia de les divisions de classe. Normalment, la possessi� de riquesa concedeix status, per� hi ha moltes excepcions a aquesta regla.

En les societats modernes, assenyala Weber, la formaci� de partits �s un important aspecte del poder i pot influir en l�estratificaci�, amb independ�ncia de la classe i del status. El partit �s un grup composat per una s�rie d�individus que treballen conjuntament perqu� tenen or�gens, aspiracions o interessos comuns. Sovint,un partit treballa de forma ordenada per aconseguir un determinat objectiu que �s d�inter�s per aquells qui pertanyen a aquest grup. Marx solia explicar en funci� de la classe tant les difer�ncies de status com l�organitzaci� dels partits. En realitat, Weber, argumenta que cap d�aquests processos pot reduir-se a les divisions de classe, per b� que ambd�s es vegin influ�ts per ells; al seu torn, la posici� i l�organitzaci� dels partits poden influir en les circumst�ncies econ�miques dels individus i dels grups, afectant, per tant, a la classe. Els partits poden apel�lar a preocupacions que travessen les difer�ncies de classe; per exemple, poden basar-se en la filiaci� religiosa o en ideals nacionalistes.

Mentre que Marx va intentar reduir l�estratificaci� social a les divisions de classe, Weber va cridar l�atenci� sobre la complexa interacci� entre aquest component, el status i el partit, que s�n elements independents de l�estratificaci� social. La majoria dels soci�legs sost� que l�esquema de Weber ofereix una base m�s flexible i complexa per a l�an�lisi de l�estratificaci� que el proporcionat per Marx.

La classe alta

Es composa d�un petit nombre d�individus que gaudeixen tant de riquesa com de poder i que poden transmetre els seus privilegis als seus fills. En l�nies generals, la classe alta es pot identificar amb l�1 % m�s ric de la poblaci�. Per sota d�aquesta es troba la classe de serveis, que es composa de professionals, directius i administrador d�alt rang. Aquests constitueixen al voltant del 5 % de la poblaci�.

La classe mitjana

Aquesta expressi� aplega un ampli espectre de persones amb ocupacions molt diferents, que van des d�empleats en el sector serveis fins professors d�escola, passant per professionals m�dics. Alguns autors prefereixen parlar de �classes mitjanes� per ressaltar la diversitat de les situacions ocupacionals, de classe i de status, aix� com de les opcions vitals que caracteritzen els seus membres. Segons la majoria dels observadors, la classe mitjana engloba actualment a la majoria de la poblaci� dels pa�sos industrialitzats. Aix� �s degut a que la proporci� de treballs de �coll blanc� ha tingut un considerable augment en comparaci� amb la dels �coll blau� al llarg del segle XX.

Els integrants de les classes mitjanes, en funci� de la seva formaci� o estudis o de la seva qualificaci� t�cnica, ocupen llocs que els proporcionen majors avantatges materials i culturals que les que gaudeixen els treballadors manuals. A difer�ncia dels membres de la classe obrera, els de la classe mitjana poden vendre el seu treball mental i f�sic per guanyar-se la vida.

La classe mitjana no est� cohesionada internament i �s improbable que pugui ser-ho, atesa la diversitat dels seus membres i la diverg�ncia dels seus interessos.

La classe obrera

Segons Marx la classe obrera eren els que tenien feina en el sector de les manufactures o, com dir�em avui, de �coll blau�. Per�, de fet, la classe obrera cada cop s�ha redu�t m�s. Fins als anys 70-80, tan sols el 40% de la poblaci� treballadora ocupava llocs manuals. Aquest segment s�ha redu�t ara a pr�cticament m�s de la meitat.. Tamb� val a dir que les condicions de vida de la classe obrera i les seves formes de vida s�estan alterant.

La majoria dels individus que treballen en ocupacions de �coll blau� ha crescut considerablement en el segle XX. Aquest major nivell de vida s�expressa en la creixent capacitat per accedir als b�ns de consum de que disposen totes les classes. Al voltant d�un 50% dels treballadors �s ara propietari de la seva llar, i un gran nombre de llars t� cotxes, rentadores, tel�fons i televisors. �s per aix� que es pot dir que, a mesura que prosperen , els treballadors manuals es fan m�s de classe mitjana., o com diuen alguns marxistes, s�ha produ�t un �aburgesament� d�aquest segment de la poblaci�.

La infraclasse

Aquest terme s�empra per descriure el sector demogr�fic que ocupa l�extracte inferior de l�estructura de classes. El nivell de vida dels integrants de la infraclasse �s considerablement pitjor que el de la majoria de la societat. �s un grup que es caracteritza per patir m�ltiples desavantatges. Molts dels seus membres s�n aturats de llarga durada o van d�una feina a una altra constantment. Alguns s�n indigents o tenen manca de lloc permanent on viure. Sovint els membres de la infraclasse passen llargs per�odes vivint de l�assist�ncia social. La infraclasse es descriu sovint com una classe �marginada� o �exclosa� de l�estil de vida que porta el gruix de la poblaci�.

El terme d��infraclasse� no �s acceptat per tothom. La major part dels investigadors europeus prefereix usar el concepte d�exclusi� social. L�exclusi� social �s un concepte molt m�s ampli que el d�infraclasse i t� l�avantatge de que insisteix en el proc�s, en el mecanisme d�exclusi�.

Marx ja va escriure sobre un �lumpen-proletariat�, composat d�individus permanentment situats fora de les formes dominants de producci� i intercanvi econ�mic. En anys posteriors la noci� fou aplicada a les �classes perilloses� d�indigents, lladres i rodam�ns que es neguen a treballar i prefereixen sobreviure al marge de la societat com �par�sits socials�.

El concepte d�infraclasse est� estretament lligat a la ra�a, l�etnicitat i l�emigraci�.

Q�estionari 1. Quan s�empra el terme d��estratificaci� social�? 2. A partir de quin moment de la hist�ria de la humanitat es va donar un gran augment de l�estratificaci� social? 3. Anomena els 4 sistemes d�estratificaci� social que els especialistes distingeixen. 4. Qu� �s el que creus que caracteritza m�s el sistema de castes? 5. Quina difer�ncia detectes entre el sistema de castes i els estaments feudals? 6. Quines circumst�ncies caracteritzen el sistema de classes? 7. Qu� caracteritza la �classe social�, segons Marx? 8. Qu� vol donar a entendre Marx quan empra el terme de �depauperaci�? 9. En qu� coincideix i en qu� difereix Weber respecte de Marx, en referir-se a les classes socials? 10. Com explicaries que l�ideari d�un partit pol�tic de dretes pugui ser compartit tant per gent rica com per gent pobra tot i essent de classes socials diferents? 11. En un estudi que es va fer fam�s realitzat per E. Sol� a la f�brica SEAT, molts treballadors de �coll blanc� amb titulaci� universit�ria es consideraven integrants de la classe obrera; per contra molts treballadors de �mono blau� es veien a si mateixos com �classe mitjana�. Com ho explicaries aix�? 12. Qu� entens amb el terme �infraclasse�