clau - Biquizionario, o dizionario libre (original) (raw)
Clau.
| "clau" Sustantivo feminín | ||
|---|---|---|
| Singular | Plural | |
| Sustantivo | clau | claus |
| Diminutivo -eta | clabeta | clabetas |
| Diminutivo -ona | clabona | clabonas |
| Diminutivo -iella | clabiella | clabiellas |
| Aumentativo -ota | clabota | clabotas |
| Aumentativo -aza | clabaza | clabazas |
| Peyorativo | clabarda | clabardas |
clau
- Istrumento, de regular feito de metal, que se fica enos zarrallos ta ubrir-los e tancar-los.
- Istrumento que sirbe ta ubrir u tancar las femallas (tuercas). p.ex. la clau anglesa.
- Istrumento que sirbe ta graduar lo paso d'os liquidos per dintro las cañerías.
- Prenzipio u meyo que permite de fer-se con as cosas.
- Codigo de siñals que se fan serbir ta trasmitir mensaches secretos u pribatos.
- En chunto, las reglas que fan que se pueda entender lo codigo anterior.
Traduccions
- anglés: sust. [1,2,3] key (en); sust. [4,5,6] clue (en)
- catalán: sust. clau (ca) f;
- espanyol: sust. [1,2,3] llave (es) f; sust. [4,5,6] clave (es) f.
- francés: sust. clé (fr) f.
- italián: sust. [1,2,3,4,5,6] chiave (it)
- sicilián: sust. [1,2,3,4,5,6] chiavi (scn)
Bariant dalectal
Cllau, regular en ribagorzano.
Prenunciación: ['klaw] (AFI)
Etimolochía: D'o latín clavis, con o sennificato igual
clau
- Clau.