FTSE 100 (original) (raw)

FTSE 100
FTSE 100 Index (en)
índiz bursátil y hectad (en) Traducir
Direición Reinu Xuníu
Historia
Fundación 3 xineru 1984
Participación empresarial
Formáu por Shell plcAstraZeneca
Datos económicos
Parte de Bolsa de Londres UKX (dende 3 xineru 1984)
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

El FTSE 100 ye l'índiz bursátil de referencia de la Bolsa de Valores de Londres. Ta compuestu poles 100 compañíes de mayor capitalización bursátil del Reinu Xuníu y ye indicador del rendimientu financieru de les empreses regulaes pola llei d'empreses del Reinu Xuníu. L'índiz ye calteníu por FTSE Group, una subsidiaria del London Stock Exchange Group. L'índiz foi desenvueltu con un nivel base de 1000 a fecha 3 de xineru de 1984. Conózse-y informalmente como footsie. Les sos sigles signifiquen Financial Times Stock Exchange 100, y ye efeutivamente controláu pola revista Financial Times.

La capitalización de les empreses que componen l'índiz supón el 70% del valor total del mercáu de valores de Londres. Los valores sopesen pol criteriu de capitalización. Revísase trimestralmente, el primer vienres de marzu, xunu, setiembre y avientu. Les sesiones desenvolver de llunes a vienres.

L'índiz FTSE 100 empezó a calculase'l 3 de xineru de 1984 con un nivel base de 1000 puntos. Mientres los sos primeres 15 años xubió de forma cuasi siguida, llegando a valir cuasi siete veces más a finales de los años 90, algamando'l valor más altu de la so historia'l 30 d'avientu de 1999, cuando llegó a cotizar a 6950,6. La burbuja punto com fizo que cayera con fuercia mientres dellos años, volviendo xubir dempués hasta algamar un picu nos 6091,33 el 8 de febreru de 2007, pero la crisis financiera de 2008 volvió llevar a los 3500. Poco dempués l'índiz FTSE 100 bate'l récor de xubida nuna sesión el 19 de setiembre de 2008 con un 9,33 per cientu en plena crisis de les hipoteques subprime. El segundu picu más altu de la historia algamar el 14 de mayu de 2014, tocando los 6894.

Hai 100 empreses nel índiz, pero l'índiz ta compuestu por 102 valores yá que esisten dos clases d'aiciones pa Royal Dutch Shell y Schroders. Esta llista reflexa la remodelación trimestral efeutiva de 25 de mayu de 2011.[1]

3i Admiral Group Aggreko AMEC Anglu American Antofagasta ARM Holdings Associated British Foods AstraZeneca Autonomy Corporation Aviva BAE Systems BG Group BHP Billiton BP BT Group Barclays British American Tobacco British Land Company British Sky Broadcasting Group Burberry Group Cairn Energy Capina Group Capital Shopping Centres Group Carnival Centrica Compass Group Diageo Essar Energy Eurasian Natural Resources Corporation Experian Fresnillo G4S GKN GlaxoSmithKline Glencore International HSBC Hammerson Hargreaves Lansdown ICAP IMI ITV Imperial Tobacco Inmarsat International Airlines Group Intercontinental Hotels Group International Power Intertek Group Investec Johnson Matthey Kazakhmys Kingfisher Land Securities Group Llegal & Xeneral Lloyds Banking Group Lonmin Man Group Marks & Spencer Wm Morrison Supermarkets National Grid Next Old Mutual Pearson Petrofac Prudential RSA Insurance Group Randgold Resources Reckitt Benckiser Reed Elsevier Resolution Rexam Rio Tinto Group Rolls-Royce Group Royal Bank of Scotland Group Royal Dutch Shell SABMiller Sage Group J Sainsbury Schroders Scottish and Southern Energy Serco Group Severn Trent Shire Smith & Nephew Smiths Group Standard Chartered Bank Standard Life Tesco TUI Travel Tullow Oil Unilever United Utilities Vedanta Resources Vodafone WPP Group Weir Group Whitbread Wolseley Wood Group Xstrata
  1. «Glencore International PLC (UK): Fast Entry - Changes In FTSE Indices». FTSE Group (20 de mayu de 2011). Archiváu dende l'orixinal, el 2011-05-28. Consultáu'l 25 de mayu de 2011.