Segundu (original) (raw)
| Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. Pues añadiles tu mesmu o avisar al autor principal del artículu na so páxina d'alderique pegando: {{subst:Avisu referencies|Segundu}} ~~~~ |
|---|
| Segundu |
|---|
| Unidaes básiques del Sistema Internacional, unidá de tiempu, unidá base d'UCUM y unidá del SI con un nome especial |
| intervalu de tiempu |
![]() |
El segundu[1] ye la unidá de tiempu del sistema internacional d'unidaes, el sistema ceguesimal y el sistema téunicu d'unidaes. Según la definición del sistema internacional d'unidaes, un segundu ye igual a 9.192.631.770 periodos de radiación correspondientes a la transición ente los dos niveles hiperfinos del estáu fundamental del isótopu 133 del átomu de cesiu (133Cs), midíos a 0 K.
Equival a la sexagésima parte d'un minutu
1 min = 60 s
| Múltiplu | Nome | Símbolu | Múltiplu | Nome | Símbolu |
|---|---|---|---|---|---|
| 10⁰ | segundu | s | |||
| 10¹ | decasegundu | das | 10–1 | decisegundu | ds |
| 10² | hectosegundu | hs | 10–2 | centisegundu | cs |
| 10³ | quilosegundu | ks | 10–3 | milisegundu | ms |
| 10⁶ | megasegundu | Ms | 10–6 | microsegundu | µs |
| 10⁹ | xigasegundu | Gs | 10–9 | nanosegundu | ns |
| 1012 | terasegundu | Ts | 10–12 | picosegundu | ps |
| 1015 | petasegundu | Ps | 10–15 | femtosegundu | fs |
| 1018 | exasegundu | Es | 10–18 | atosegundu | as |
| 1021 | zetasegundu | Zs | 10–21 | zeptosegundu | zs |
| 1024 | yotasegundu | Ys | 10–24 | yoctosegundu | ys |
- ↑ Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: «segundu».
Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Segundu.
