aire - Wikcionariu (original) (raw)

Pronunciación y silabación: [ ˈaj.ɾe ]

Anagrama: ería

masculín singular aire; plural aires

  1. Mecedura d'osíxenu, nitróxenu y otros gases que formen la masa gaseoso que constitúi l'atmósfera. → con esti significáu, ye sustantivu non cuntable; ensin plural
  2. (Meteoroloxía) Movimientu d'esa masa gaseoso esterior y nidiamente perceutible, que sigue una dirección determinada.

Sinónimos

Términos rellacionaos

Traducciones y equivalencies

[editar]

Consulta na Wikipedia l'artículu tocante a «**aire**».

Pronunciación y silabación: [ ˈaj.ɾe ]

masculín singular aire; plural aires

  1. Aire (masa gaseoso).

Términos rellacionaos

Pronunciación y silabación: catalán oriental [ ˈaj.ɾə ]; catalán occidental [ ˈaj.ɾe ]

Anagrama: aeri

masculín singular aire; plural aires

  1. Aire (masa gaseoso).

Términos rellacionaos

Pronunciación y silabación: [ ˈaj.ɾe ]

Anagrama: ería

masculín singular aire; plural aires

  1. Aire (masa gaseoso).

Términos rellacionaos

Pronunciación y silabación: [ ˈaj.ɾe ]

masculín singular aire; plural aires

  1. Aire (masa gaseoso).

Términos rellacionaos

Pronunciación y silabación: [ ˈaj.ɾe ]

masculín singular aire; plural aires

  1. Aire (masa gaseoso).

Términos rellacionaos

  1. Aire (masa gaseoso).