llave - Wikcionariu (original) (raw)

Llaves (1).

Llaves (2).

Pronunciación y silabación: [ ˈʎa.βe ]

Anagrama: lleva, valle, vella

femenín singular llave; plural llaves

  1. Pieza de metal con diferentes muezques que sirve pa pesllar y abrir puertes, caxones, ventanes, etc, al introducila nun mecanismu pa esta finalidá llamáu pesllera.
  2. (Escritura) Signu ortográficu doble representáu por «**{» pal comienzu y por «}**» pal final, que s'usa p'añader una información o incluyir una aclaración o ampliación dientro de la frase.

Términos rellacionaos

Traducciones y equivalencies

[editar]

«llave»: signu ortográficu

Consulta na Wikipedia l'artículu tocante a «**llave**».

  1. Primer persona singular del presente de suxuntivu de llavar.
  2. Tercer persona singular del presente de suxuntivu de llavar.
  3. Forma singular de cortesía pal imperativu, afirmáu o negáu, de llavar.

Pronunciación y silabación: non yeísta [ ˈʎa.βe ]; yeísta [ ˈʝa.βe ]

femenín singular llave; plural llaves

  1. Llave.