vella - Wikcionariu (original) (raw)
- [ ˈbe.ʎa ]
Homófonu: bella
singular femenín vella, masculín vellu ; plural femenín velles, masculín vellos
- (Bóvidos), (Ganadería) Cría fema de la vaca.
_Otres formes_[editar]
_Sinónimos_[editar]
- xata, tenrera; coloquial china
- vellina; tenrala, tarrala; añoya ~ anoya; nuviella ~ ñuviella, mosea, galocha; trima; dosena; magüeta; becerra
_Términos rellacionaos_[editar]
Traducciones y equivalencies
[editar]
«vella»: cría fema de la vaca → ver traducciones na entrada xata
ver traducciones na entrada xata
Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
[ ˈbɛ.ʎa ]
femenín singular vella; plural vellas
- (Entomoloxía) Vieya, cocu de lluz (Lampyridae).
_Sinónimos_[editar]
- vagalume, bicho do lume, coco de luz, cociñeiro, corcoño, lucecú, luceiro, lucerna, meiga, vella do caldo, vella dos valados, vella facendo as papas, vella facendo o caldo, vella sen dentes, velliña da cea, verme canteiro, verme carpinteiro, verme da luz, verme de luz
- Dicionario da Real Academia Galega; Real Academia Galega. Consulta on-line.
- Dicionário Estraviz; Asociaçom Galega da Língua & Portal Galego da Língua. Consulta on-line.
- Dicionario de pronuncia da lingua galega; Universidade de Santiago de Compostela & Instituto da Lingua Galega; ISSN: 2660-8235. Páxina web.