y - Wikcionariu (original) (raw)
Mira tamién: Y
Manera d'escribir «y».
- (Escritura) Ventena quinta lletra del alfabetu llatín básicu modernu, na so forma minúscula, de nome ye o y griega.
_Otres formes_[editar]
- forma mayúscula: Y
_Términos rellacionaos_[editar]
- del alfabetu griegu: υ
- pal pronome: [ i ], [ j ]
- pa la preposición: [ j ]
- pa la conxunción: [ i ], [ j ], [ ʝ ]
- pal pronome: Del llatín illi.
- pa la preposición: Del debilitamientu de la preposición «de».
- pa la conxunción: Del llatín et.
singular -y; plural -yos
- Clíticu de tercer persona que sustitúi o fai referencia a un complementu indireutu.
_Observaciones_[editar]
- Escríbese siempres con guión delantre.
-y
_Variantes dialeutales_[editar]
- asturianu occidental -ḷḷy
_Términos rellacionaos_[editar]
- lu, la, lo, los, les; se, sí, sigo, consigo; él ~ elli, ella, ello, ellos, elles; so, suyu; vusté ~ usté, vustedes ~ ustedes
- asturianu occidental Debilitamientu de la preposición «de» en topónimos compuestos.
Veiga y Campu (> *Veiga de Campu), Vau y Barayu (> *Vau de Barayu)
_Términos rellacionaos_[editar]
- Emplégase pa xuntar pallabres o elementos, sumando una a otra.
_Otres formes_[editar]
_Sinónimos_[editar]
Traducciones y equivalencies
[editar]
- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
- Gramática de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2001, Uviéu, 3ª edición; ISBN: 84-8168-210-8. Consulta PDF on-line.
- Diccionariu de consultes llingüístiques del asturianu, Ramón d'Andrés Díaz, Ediciones Trabe, 2021, Uviéu; ISBN: 978-84-18286-55-1.
- Normes ortográfiques; Academia de la Llingua Asturiana, Uviéu, 2021, 8a. edición; ISBN: 978-84-8168-572-5. Consulta del PDF on-line
- [ i ]
- Y.
_Otres formes_[editar]
- e
- Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line.
- [ i ]
- Del llatín hic, equí, o del llatín ibi, ehí.
- Pronome átonu alverbial que sustitúi o fai referencia a un aditamentu (non introducíu pola preposición de).
- Pronome átonu alverbial que sustitúi o fai referencia a un suplementu (non introducíu pola preposición de).
_Términos rellacionaos_[editar]
- en
- Dictionnaire de l’Académie française. 9e édition. Académie française. Consulta on-line.
- Le Trésor de la langue française informatisé (1971-1994). Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales. Consulta on-line.
- Agua (H2O).