A la recerca de la muralla romana de Barcelona: "Vam picar la paret fins que va aparèixer" (original) (raw)

Com si fos un joc de pistes, les restes encara visibles de la muralla romana ens recorden el naixement de la nostra ciutat: Barcino. El perímetre defensiu, de 1.300 metres i forma octogonal, travessa edificis en carrers com el d’Avinyó, Banys Nous i Lledó, en ple barri Gòtic. Les construccions posteriors s’hi han anat adossant i l’han feta servir de paret mestre. Poc s’imaginaven aquells romans que, 2.000 anys després, els murs de vuit metres que van construir per protegir-se s’integrarien a l’interior d’un hotel, d’una entitat excursionista i d’una botiga de roba.

“Les construccions de l’època medieval, moderna i contemporània s’han sobreposat a la muralla, i això ha fet néixer una paradoxa: la muralla desapareix de la vista i és precisament aquest fet el que permet conservar-la com a monument“, explica Ferran Puig, qui va ser cap del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona i que s’acaba de jubilar. Al segle I es va alçar la primera defensa i aquesta es va reforçar amb una ampliació a finals del segle III que incloïa una setantena de torres de vigilància.

“Estava convençut que la muralla passava per aquí i vam començar a picar”

Un dels punts del Gòtic on la muralla desapareix de la vista perquè queda integrada a l’interior d’edificacions posteriors és a l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folkolore, al carrer d’Avinyó, 19. L’any 1947 l’obstinació d’Alfred Lloré, un aficionat a l’arqueologia, va fer-la sortir a la llum: “Ell estava convençut que la muralla havia de passar per aquí. Un diumenge vam començar a picar, i vam estar així durant tres setmanes, fins que van aparèixer les dues primer pedres“, recorda la seva filla, Cristina Lloré. Després de la troballa, l’Ajuntament es va encarregar d’acabar de repicar la paret.

La descoberta en aquesta associació és especialment rellevant perquè es conserva tant la del segle I com la reforçada del segle III: “La muralla romana és probablement l’edifici més gran que s’ha construït mai a Barcelona. La fundacional va acabar fent d’encofrat de la segona”, explica Puig. En aquest indret, les dues muralles transcorren paral·leles i formen un passadís on es poden veure restes de columnes i de monuments funeraris que els romans van fer servir com a material per alçar els murs.

Dormir en una habitació amb muralla

Al mateix carrer d’Avinyó, però al número 17, la botiga de roba Inside your world també gaudeix de la relíquia en una de les seves parets: “És un valor afegit per nosaltres. Sovint hi entren grups de turistes amb guia i si tenim sort a vegades compren i tot”, comenta Pol Miró, responsable de l’establiment, que ha col·locat un cartell indicant l’origen de les pedres. Un altre exemple és a l’Hotel Mercer, al carrer de Lledó, 7, on els hostes tenen l’oportunitat d’allotjar-se en una habitació travessada per la muralla.

Segons l’exarquitecte en cap, les modificacions que ha rebut la muralla en aquests espais diversos exemplifiquen el pas del temps: “Igual que les persones, que anem envellint, la muralla també ha envellit i ha anat sumant arrugues“. Unes arrugues que no cal amagar perquè “els anys passen per a tothom, també per una muralla de 2.000 anys”.