63 aC (original) (raw)
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
63 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 63 aC (lxiii aC) |
| Islàmic | 705 aH – 704 aH |
| Xinès | 2634 – 2635 |
| Hebreu | 3698 – 3699 |
| Calendaris hindús | -7 – -6 (Vikram Samvat)3039 – 3040 (Kali Yuga) |
| Persa | 684 BP – 683 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 188 |
| Ab urbe condita | 691 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 90 aC 80 aC 70 aC - 60 aC - 50 aC 40 aC 30 aC | |
| Anys | |
| 66 aC 65 aC 64 aC - 63 aC - 62 aC 61 aC 60 aC |
L'any 63 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Ciceró i Hibrida (o, més rarament, any 691 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «63 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Gai Antoni Hibrida i Ciceró són elegits cònsols.[2]
Annexió de Judea a Roma i de l'Imperi Selèucida com a regne clientelar.[3][4]
Juli Cèsar és elegit pontífex màxim, en substitució de Quint Cecili Metel Pius, que havia mort.[5]
Promulgació de la llei Tullia de ambitu, contra els suborns electorals.[6]
Ariobàrzanes II Filopàtor és rei de Capadòcia, a la mort del seu pare Ariobàrzanes I Filoromà. Va governar fins a una data incerta als voltants del 52 aC.[7]
23 de setembre - August, el primer Emperador romà.[8]
Marc Vipsani Agripa, general romà.[10]
Publi Corneli Lèntul Sura, conspirador, assassinat a la presó del Capitoli juntament amb Luci Sergi Catilina.[11]
Quint Cecili Metel Pius, pontífex màxim i general.[13]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115-186. ISBN 9780931464508.
- ↑ Smith, William (ed.). «Antonius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 4 gener 2026].
- ↑ Atkinson, Kenneth «Judean Piracy, Judea and Parthia, and the Roman Annexation of Judea: The Evidence of Pompeius Trogus» (en english). Electrum. Studia z historii starożytnej, 29, 2022, p. 127–145. ISSN: 1897-3426.
- ↑ Sorrells, LTC William T. Insurgency In Ancient Times: The Jewish Revolts Against The Seleucid And Roman Empires, 166 BC-73 AD (en anglès). Hauraki Publishing, 2015-11-06, p. 4. ISBN 978-1-78625-394-1.
- ↑ Elliott, Simon. Julius Caesar: Rome's Greatest Warlord (en anglès). Open Road Media, 2019-12-17, p. 12. ISBN 978-1-5040-6060-8.
- ↑ Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 159-160.
- ↑ Smith, William (ed.). «II. Ariobarzanes». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 25 abril 2026].
- ↑ Lewis, Anne-Marie. Celestial Inclinations: A Life of Augustus (en anglès). Oxford University Press, 2023, p. 397. ISBN 978-0-19-759964-8.
- ↑ The Geography of Strabo: An English Translation, with Introduction and Notes (en anglès). Cambridge University Press, 2014-05-29, p. 18. ISBN 978-1-139-95249-1.
- ↑ Smith, William (ed.). «Agrippa, M. Vipsanius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 4 gener 2026].
- ↑ Ciceró, Filípiques, II, 7
- ↑ Apià. Història de Roma, XVI, 111
- ↑ Titus Livi. Epítom, 92