Dinant (original) (raw)
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Dinant
 Bandera |
|
|---|---|
 |
|
| Tipus | municipi de Bèlgica, municipi belga amb títol de ciutat i ciutat de la Lliga Hanseàtica  |
| Lloc | |
  50° 15′ 23″ N, 4° 54′ 49″ E / 50.2564°N,4.9136°E / 50.2564; 4.9136 |
|
| Estat | Bèlgica |
| Regió | Valònia |
| Província | Província de Namur |
| Districte | districte de Dinant |
| Capital | Dinant |
| Conté la subdivisió | Bouvignes-sur-Meuse Dinant Dréhance Falmagne Foy-Notre-Dame Furfooz Lisogne Sorinnes Thynes |
| Població humana | |
| Població | 13.544 (2018) (135,71 hab./km²) |
| Idioma oficial | francès (oficial) |
| Geografia | |
| Part de | Emergency zone Dinaphi (en)  Police Zone Haute-Meuse (en) |
| Superfície | 99,8 km² |
| Banyat per | Mosa |
| Altitud | 93 m |
| Limita amb | Ciney Onhaye Hastière Houyet Yvoir Anhée |
| Organització política | |
| • Mayor of Dinant (en) |
Thierry Bodlet (en) |
| Identificadors descriptius | |
| Codi postal | 5500, 5501, 5502, 5504, 5503 i 5511 |
| Fus horari | UTC+01:00 |
| Prefix telefònic | 082 |
| Altres | |
| Agermanament amb | Dinan Sainte-Foy |
| Lloc web | dinant.be |
  |
Dinant és un municipi belga de la província de Namur, que forma part de la regió valona. És una antiga ciutat forticada. Avui té 13.316 habitants segons el cens de 2024.[1]
La riba del Mosa a Dinant
Ja des dels temps neolítics, cèltics i romans, hi ha traces d'habitació al territori de Dinant. La primera menció escrita data de l'època de Perpeti, bisbe de Tongeren-Maastricht elegeix una residència a Dinant i fona l'església de Sant Vicenç.[2] El 870, Carles II el Calb donà una part de l'administració al comtat de Namur, l'altra part al bisbe de Tongeren i després al bisbe de Lieja. En el segle xi, l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic concedeix diversos privilegis a la ciutat, el d'organitzar un mercat i la justícia. Des d'ara, la ciutat va esdevenir una bona vila del principat de Lieja. A la mateixa època es va construir el primer pont de pedra al Mosa.
La seva posició estratègica al marge del Mosa va causar-li diversos saqueigs. El 1466, Felip III de Borgonya, dit el bo, gairebé va destruir la ciutat.[3] El 1675, l'exèrcit francès va ocupar la ciutat. A la fi del segle xviii, els austríacs van ocupar-la fins a l'annexió per les tropes revolucionàries francesos el 1795. La ciutat fou annexada per França l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Països Baixos el 1815. La ciutat fou annexada per França l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Països Baixos el 1815.[4] El 1830 la ciutat esdevé belga. El darrere saqueig va ser el 1914 quan les tropes imperials alemanyes van executar 674 ciutadans dinantesos.
El Flamiche a la versió dinantes del quiche
El couque de Dinant, el bescuit més dur del món
La cervesa Leffe antigament feta a l'Abadia de la Mare de Déu al barri de Leffe.
André Buzin, artista, famós per als seus dibuixos de segells
David de Dinant, filòsof
Albert Huybrechts, compositor especialitzat en lieder's
Angèle Manteau (1911-2008), editriu i fundadora de l'editorial epònim
Joachim Patenier, (1485-1524), pintor de paisatges
Dominique Pire, frare dominicà i Premi Nobel de la Pau
Adolphe Sax, inventor del Saxòfon (1814)
Antoine Joseph Wiertz, pintor
La ciutat vista des de la ciutadella
El roc Bayard vist des d'Anseremme
La ciutadella, el campanar i el riu Mosa
- ↑ «CHIFFRES DE LA POPULATION PAR PROVINCE ET PAR COMMUNE, A LA DATE DU 1er JANVIER 2024: Date d'observation Registre national 27 janvier 2024». ibz.rrn.fgov.be. Arxivat de l'original el 2024-09-25. [Consulta: 22 setembre 2024].
- ↑ Wymmersch, Guillaume; Polet, Caroline «The relics of Saint Perpète (Dinant, Belgium), bishop of Tongeren-Maastricht between the end of the 6th and the beginning of the 7th century, in the light of anthropobiologival, archaeological and written data» (en anglès). 1st International Conference on Relic Studies, 25-11-2021.
- ↑ Roberts, Ann M. «The Chronology and Political Significance of the Tomb of Mary of Burgundy» (en anglès). The Art Bulletin, 71, 3, 9-1989, p. 376–400. DOI: 10.1080/00043079.1989.10788513. ISSN: 0004-3079.
- ↑ Kaufmann, J. E.; Kaufmann, H. W.. The Forts and Fortifications of Europe 1815- 1945: The Neutral States: The Netherlands, Belgium and Switzerland (en anglès). Pen and Sword, 2014-10-30, p. 82. ISBN 978-1-78346-392-3.