Enric de Cardona i Enríquez (original) (raw)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Plantilla:Infotaula personaEnric de Cardona i Enríquez

ImatgeModifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 1485 Modifica el valor a WikidataCastell Palau d'Arbeca (Garrigues) Modifica el valor a Wikidata
Mort 7 febrer 1530 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)Roma Modifica el valor a Wikidata
Cardenal prevere San Marcello
21 novembre 1527 (Gregorià) – 7 febrer 1530 ← Guillem Ramon de Vich i Vallterra – Egidi de Viterbo →
Abat de Sant Joan de les Abadesses
té el rol: abat comendatari 1527 – 1528
Abat del monestir de Sant Cugat
té el rol: abat comendatari 1522 – 1529
Abat de Sant Miquel de Cuixà
té el rol: abat comendatari 1522 – 1529
Arquebisbe de Monreale
23 gener 1512 – 7 febrer 1530 ← Joan Castellar i de Borja Diòcesi: arquebisbat de Monreale
Bisbe de Barcelona
18 abril 1505 – 23 gener 1512 ← Pere Garcia – Martín García Puyazuelo → Diòcesi: bisbat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Religió Església Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupació sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Consagració 18 d'abril de 1505
Proclamació cardenalícia 24 de novembre de 1527 per Climent VII Cardenal-Prevere de San Marcello
Família
Pares Joan Ramon Folc IV de Cardona Modifica el valor a Wikidata i Aldonza Enríquez y Quiñones Modifica el valor a Wikidata
Germans Ferran I Joan Ramon Folc de CardonaAntoni de Cardona i EnríquezLluís de Cardona i EnríquezPere de Cardona i EnríquezJaume de CardonaJoan de CardonaTeresa de Cardona i Enríquez Modifica el valor a Wikidata
Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org

Enric de Cardona i Enríquez (Castell d'Arbeca,[1] 1485 - Roma 1530). Fou bisbe de Barcelona (1505-1512), arquebisbe de Mont-real de Sicília (1512) i cardenal del títol de San Marcello (1527).

Fill de Joan Ramon Folc IV, duc de Cardona, germà de Lluís de Cardona i Enríquez, president de la Generalitat de Catalunya (1524-1527), i nebot de l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, de qui fou el preferit.

Per intermediació del rei d'Aragó Ferran II arribarà a bisbe de Barcelona en 1505, enfront de l'ardiaca Lluís Desplà i d'Oms, que havia estat elegit pel capítol de la catedral. El 1512 és nomenat arquebisbe de Mont-real de Sicília, renuncià el bisbat si bé continuà residint a Barcelona. El mestre de capella de Tarragona, Francisco Tovar, li dedicà en 1510 el seu Libro de la música práctica. Col·laborà a l'adaptació catalana del diccionari de Nebrija enllestida per Martí Ivarra. Acompanyà el nou papa Adrià VI des de Barcelona a Roma (1522), a on seria nomenat prefecte del Castel Sant'Angelo. Fou enterrat a l'església de Montserrat a Roma.[2]

  1. ↑ Tal com ens indica, Mossèn Segura.
  2. ↑ Biografía eclesiástica completa: vidas de los personajes del Antiguo y Nuevo Testamento, de todos los santos que venera la Iglesia, papas y eclesiásticos célebres por sus virtudes y talentos, en orden alfabético. Imprenta y Librería de Eusebio Aguado, 1850, p. 400–.
Precedit per:Pere Garcia Bisbe de Barcelona1505 - 1512 Succeït per:Martín García Puyazuelo
Precedit per:Alfons d'Aragó Arquebisbe de Monreale1512 - 1530 Succeït per:Pompeo Colonna(administrador apostòlic)
Precedit per:Guillem Ramon de Vich i Vallterra ** Cardenal prevere de San Marcello**21 de novembre de 1527 – 7 de febrer de 1530 Succeït per:Egidio da Viterbo
Precedit per:Giovanni Alliata President del regne de Sicília1526 - 1535 Succeït per:Simone Ventimiglia

Categories: