Enric de Cardona i Enríquez (original) (raw)
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Enric de Cardona i Enríquez (Castell d'Arbeca,[1] 1485 - Roma 1530). Fou bisbe de Barcelona (1505-1512), arquebisbe de Mont-real de Sicília (1512) i cardenal del títol de San Marcello (1527).
Fill de Joan Ramon Folc IV, duc de Cardona, germà de Lluís de Cardona i Enríquez, president de la Generalitat de Catalunya (1524-1527), i nebot de l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, de qui fou el preferit.
Per intermediació del rei d'Aragó Ferran II arribarà a bisbe de Barcelona en 1505, enfront de l'ardiaca Lluís Desplà i d'Oms, que havia estat elegit pel capítol de la catedral. El 1512 és nomenat arquebisbe de Mont-real de Sicília, renuncià el bisbat si bé continuà residint a Barcelona. El mestre de capella de Tarragona, Francisco Tovar, li dedicà en 1510 el seu Libro de la música práctica. Col·laborà a l'adaptació catalana del diccionari de Nebrija enllestida per Martí Ivarra. Acompanyà el nou papa Adrià VI des de Barcelona a Roma (1522), a on seria nomenat prefecte del Castel Sant'Angelo. Fou enterrat a l'església de Montserrat a Roma.[2]
- ↑ Tal com ens indica, Mossèn Segura.
- ↑ Biografía eclesiástica completa: vidas de los personajes del Antiguo y Nuevo Testamento, de todos los santos que venera la Iglesia, papas y eclesiásticos célebres por sus virtudes y talentos, en orden alfabético. Imprenta y Librería de Eusebio Aguado, 1850, p. 400–.
- Enric de Cardona a www.catholic-hierarchy.org (anglès)
Precedit per:Pere Garcia | Bisbe de Barcelona1505 - 1512 | Succeït per:Martín García Puyazuelo |
---|---|---|
Precedit per:Alfons d'Aragó | Arquebisbe de Monreale1512 - 1530 | Succeït per:Pompeo Colonna(administrador apostòlic) |
Precedit per:Guillem Ramon de Vich i Vallterra | ** Cardenal prevere de San Marcello**21 de novembre de 1527 – 7 de febrer de 1530 | Succeït per:Egidio da Viterbo |
Precedit per:Giovanni Alliata | President del regne de Sicília1526 - 1535 | Succeït per:Simone Ventimiglia |