Estúrnids (original) (raw)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Infotaula d'ésser viuEstúrnids

Sturnidae Modifica el valor a Wikidata
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
Mainà comú (Acridotheres tristis) fotografiat a les Illes Hawaii.
Taxonomia
Super-regne Holozoa
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Passeriformes
Família Sturnidae Modifica el valor a WikidataRafinesque, 1815

Els estúrnids (Sturnidae) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes de dimensions mitjanes o petites. les diverses espècies s'anomenen estornells (a Euràsia i Àfrica) i mainàs a l'Àsia.

Són eminentment omnívors que es nodreixen sobretot d'insectes (ortòpters i, en particular, de llagostes), fruites i nectar.

Moltes espècies busquen preses com ara les larves mitjançant una tècnica anomenada "sondeig de bec obert", és a dir, obrint amb força el bec després d'introduir-lo en una escletxa, ampliant així el forat i exposant la presa.[1]

Altres espècies també són importants dispersores de llavors als continents d'Àsia i Àfrica, per exemple, el sàndal i el banià d'Índia**.[2]** A més de consumir fruites, molts estornells també consumeixen nèctar. Es desconeix fins a quin punt els estúrnids són pol·linitzadors importants, però almenys alguns ho són, com l'estornell becfí de les zones muntanyoses de l'Àfrica oriental, que pol·linitza lobèlies gegants.[2]

Són animals gregaris i, sovint, es desplacen per terra. De vol ràpid, solen formar estols molt nombrosos que hom pot veure en caure la tarda, quan milers d'exemplars es dirigeixen a jóc. Aquesta sociabilitat es manifesta també quan arriba el moment de nidificar, car ho fan en colònies.[3]

Les nombroses espècies estan distribuïdes per Europa, Àfrica, Àsia i Austràlia. Entre elles destaquen les dels gèneres Sturnus habituals als Països Catalans (en especial l'estornell negre i l'estornell comú).

Diverses espècies europees i asiàtiques s'han introduït a Amèrica del Nord, Hawaii i Nova Zelanda, on generalment competeixen pels hàbitats amb les aus autòctones i es consideren espècies invasores.[4][5]

El mainà religiós és conegut per la seva capacitat per imitar la veu humana. S'ha afirmat que és el millor ocell parlant i el millor imitador del món.[6] El seu parent europeu, l'estornell comú, també és considerat un expert en el mimetisme.[7]

Estornell maragda fotografiat al zoològic de Nova York.

Estornell alaclar fotografiat a Namíbia.

Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 12.2, 2022) aquesta família està formada per 34 gèneres i 126 espècies:[8]

  1. ↑ «(Sturnus vulgaris L.) predation on grass grub (Costelytra zealandica (White), Melolonthinae) populations in Canterbury». New Zealand Journal of Agricultural Research, vol. 18, 4, Novembre 1975, pàg. 417–452. DOI: 10.1080/00288233.1975.10421071. ISSN: 0028-8233. (p.429.)
  2. ↑ 2,0 2,1 Craig, Adrian; Feare, Chris. Handbook of the Birds of the World. Volume 14: Bush-shrikes to Old World Sparrows. Barcelona: Lynx Edicions, 2009, p. 654–709. ISBN 978-84-96553-50-7.
  3. ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 137. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  4. ↑ Lowe S., Browne M., Boudjelas S. and de Poorter M. (2000, updated 2004). 100 of the World's Worst Invasive Alien Species: A selection from the Global Invasive Species Database Arxivat 2017-03-16 a Wayback Machine.. The Invasive Species Specialist Group (ISSG), a specialist group of the Species Survival Commission (SSC) of the World Conservation Union (IUCN), Auckland.
  5. ↑ Long, John L. (1981). Introduced Birds of the World. Agricultural Protection Board of Western Australia, 21-493
  6. ↑ Butterfield, Kathy. «Owning a Mynah». The AACC Homepage. Arxivat de l'original el 2015-07-12. [Consulta: 21 setembre 2015].
  7. ↑ "Talking Starlings". Starling Talk. Retrieved May 26, 2013.
  8. ↑ «Nuthatches, Wallcreeper, treecreepers, mockingbirds, starlings, oxpeckers». IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022.