Lidia Falcón (original) (raw)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Plantilla:Infotaula personaLidia Falcón

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Nom original (es) Lidia Falcón O'Neill Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement (es) Lidia Falcón y O'Neill Modifica el valor a Wikidata13 desembre 1935 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)Madrid Modifica el valor a Wikidata
Residència Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Formació Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director de tesi Carlos París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treball Feminisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupació escriptora, activista, advocada, política, professora Modifica el valor a Wikidata
Activitat 1947 Modifica el valor a Wikidata -
Partit Partido Feminista de España Partit Socialista Unificat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Gènere Dramatúrgia i assaig Modifica el valor a Wikidata
Participà en
30 octubre 2019 Més procés és més retallades Modifica el valor a Wikidata
Família
Parella Eliseo Bayo Carlos París Modifica el valor a Wikidata
Fills Regina Bayo-Borràs () Eliseo BayoCarlos Enrique Bayo () Modifica el valor a Wikidata
Pares César Falcón Modifica el valor a Wikidata i Enriqueta O'Neill Modifica el valor a Wikidata
Parents Carlota O'Neill, tia maternaRegina de Lamo Jiménez, àvia Modifica el valor a Wikidata
Lloc web lidiafalcon.com Modifica el valor a Wikidata
X: lidiafalconone1 Modifica el valor a Wikidata

Lidia Falcón O'Neill (Madrid, 13 de desembre de 1935) és una advocada i periodista feminista.[1] Ha fundat les revistes Vindicación Feminista i Poder y Libertad, ha creat el Club Vindicación Feminista, el Partido Feminista de España i la Confederación de Organizaciones Feministas del Estado Español i ha participat en el Tribunal Internacional de Crims contra la Dona de Brussel·les.[2] D'altra banda, també ha estat militant del PSUC.[3][4]

Ha escrit una quarantena de llibres, entre els quals hi ha Cartas a una idiota española, Mujer y poder político i Los nuevos mitos del feminismo.[2] Des de 1979 dirigeix Poder y Libertad i codirigeix l'editorial de publicacions Vindicación Feminista.

Lidia Falcón O'Neill va néixer a Madrid el 1935, filla d'una relació extramatrimonial de l'escriptor peruà César Falcón i de la censora del règim franquista[5] i escriptora espanyola Enriqueta O'Neill. Gràcies al seu padrí, el Secretari Provincial de Premsa, carlista i màxim responsable de la censura José Bernabé Oliva, es va iniciar en el periodisme[6][7]

Es va traslladar a Barcelona als cinc anys, on va estudiar Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona (es llicencià el 1959), Dret (1960) i Periodisme (1961). És també doctora en Filosofia (1991) per la Universiat Autònoma de Madrid.[1]

Ha exercit com a advocada durant més de cinquanta anys a través del seu bufet propi i al Gabinete Jurídico para la Mujer, orientant la seva activitat a la defensa dels drets de les dones, dels treballadors i dels perseguits polítics. Des de finals dels anys seixanta ha dut a terme una intensa activitat com a dinamitzadora, organitzadora i activista de la causa feminista.[1]

L'any 1969 presidí la secció de drets de la dona de la junta directiva de l'Associació d'Amics de Nacions Unides de Barcelona i participà en la pimera Assemblea sobre drets de la dona a l'Estat espanyol, al 1975 i en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, de 1976.[1] Fundà les revistes Vindicación Feminista (1976) i Poder y Libertad (1979), que dirigeix actualment. Ha estat creadora de multitud d'iniciatives associatives, polítiques i editorials, com ara les Ediciones de Feminismo (1976), el Col·lectiu Feminista de Barcelona (1976), l'Organització Feminista Revolucionària (1977), el Partido Feminista de España (1979), els Clubs Vindicación Feminista de Barcelona (1980) i Madrid (1986), la Federación de Clubs Vindicación Feminista (1988), Vindicación Feminista Publicaciones (1988) i la Confederación de Organizaciones Feministas (1996). Com a resultat de la seva llarga militància ha esdevingut la líder més internacionalment coneguda del feminisme espanyol. A més de les seves nombroses col·laboracions als mitjans escrits i audiovisuals, ha publicat una quarantena d'obres de temàtica diversa, com ara assaigs traduïts a diversos idiomes, autobiografies i obra teatral i narrativa.[8]

L'any 2007 va ser guardonada amb la Rosa del Desert, en reconeixement a la seva trajectòria professional i social.[2] L'octubre de 2014 signà un manifest en contra de la independència de Catalunya.[9]

Ha estat criticada per ser defensora de posicions que s'emmarcarien sota el feminisme radical transexcloent (FRTE), que dins del feminisme rebutjaria considerar les persones transgènere com el gènere el qual s'identifiquen.[10][11][12][13]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons aplega la documentació produïda i aplegada per Lidia Falcón com a resultat de la seva activitat familiar i pròpia. Inclou el testimoni de la seva formació acadèmica i l'administració del patrimoni familiar. Destaca la documentació laboral i política de la seva mare, Enriqueta O'Neill de Lamo, a la Delegació de Premsa i Propaganda del Ministeri d'Educació a Barcelona (1939-1944), que constitueix un testimoni destacat de l'exercici de la censura i les relacions del règim franquista amb les autoritats alemanyes durant la Segona Guerra Mundial. També, la relativa a l'activitat personal de diversos membres de la seva família (José Bernabé Oliva, Elíseo Bayo Poblador, Carlos París Amador i Regina Bayo-Borrás, principalment). El fons inclou el testimoni de la seva vinculació laboral amb la societat "Lucas y Alsina", amb la "Compañía de Productos Electrónicos" (COPRESA) i a "The American School of Barcelona", de la seva adscripció als col·legis professionals d'advocats i petites mostres de la seva obra jurídica. En aquest àmbit, però, destaca de forma molt important pel seu volum i interès el miler d'expedients de clients del seu gabinet jurídic, testimoni de quaranta anys d'activitat professional. Els complementen altres documents relatius a la gestió del bufet propi i del "Gabinete Jurídico para la Mujer" durant els anys noranta del segle passat. Pel que fa a l'activitat creativa, el fons inclou un important nombre d'originals mecanoscrits de la seva producció en l'àmbit autobiogràfic, la novel·la, el teatre, l'assaig, el món de l'edició i l'activitat periodística. Així mateix, el fons incorpora un volum notable de correspondència en l'àmbit espanyol i internacional. Pel que fa a l'activitat política, destaca la documentació judicial i penitenciària dels darrers anys del franquisme. El fons aplega també el testimoni de la participació de la productora en nombrosos congressos i conferències d'àmbit internacional, viatges, entrevistes i publicacions sobre Lidia Falcón. Finalment, com a recursos d'informació hi ha dossiers temàtics de tema jurídic i feminista, publicacions periòdiques, documentació impresa i retalls de premsa. En el seu conjunt el fons permet una aproximació detallada i completa a la trajectòria professional, a la producció creativa i a l'activitat de la productora dins la lluita feminista, aspecte, aquest darrer, que cal complementar amb la documentació conservada dins el fons "Partido Feminista de España - Club Vindicacion Feminista".[14]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Lidia Falcón O’Neill | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 octubre 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 La Sexta, el diari gratuït ADN i els guionistes de la sèrie El Cor de la ciutat, guanyadors del Premi Lliri que atorga l'ADPC Associació de Dones Periodistes de Catalunya, 18 de setembre de 2007
  3. ↑ Entrevista a Lidia Falcón Diari Ideal de Jaén, 2 de setembre de 2007, (castellà)
  4. ↑ Fitxa de Lidia Falcón a l'IMDB
  5. ↑ CSA. «Enriqueta O'Neill de Lamo trabajó para la censura franquista» (en castellà), 11-08-2017. [Consulta: 23 gener 2018].
  6. ↑ «Entrevista a Lídia Falcón». [Consulta: 23 gener 2018].
  7. ↑ Corresponsalía Barcelona «Ha muerto el periodista José Bernabé Oliva». , 03-01-1960, p. 74 [Consulta: 23 gener 2018].
  8. ↑ «L'Arxiu Nacional de Catalunya conserva a Catalunya els fons del feminisme de Lidia Falcón». Arxiu Nacional de Catalunya, 03-05-2012. Arxivat de l'original el 2013-12-31. [Consulta: 27 agost 2012].
  9. ↑ «Representantes de la izquierda catalana rechazan la independencia». El País. EFE, 09-10-2014 [Consulta: 9 octubre 2014].
  10. ↑ «El Partido Feminista equipara a las mujeres trans con “puteros, proxenetas y compradores de niños”» (en castellà), 16-10-2018. Arxivat de l'original el 2019-12-21. [Consulta: 17 desembre 2019].
  11. ↑ «Carta abierta a Raúl Solís» (en castellà), 17-10-2018. [Consulta: 17 desembre 2019].
  12. ↑ «La inaceptable Ley Trans» (en castellà), 16-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  13. ↑ «La Federación Trans acusa al Partido Feminista de cometer delito de odio» (en castellà). [Consulta: 17 desembre 2019].
  14. ↑ «Lidia Falcón». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: juny 2013].