Garsa (original) (raw)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Infotaula d'ésser viuGarsa

Pica pica Modifica el valor a Wikidata
Pica pica pica Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICN risc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Alimentació omnívor Modifica el valor a Wikidata
Envergadura 56 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes 9,9 g (pes en néixer)221 g (pes adult, mascle)191 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Cries 5,3 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Superregne Holozoa
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Passeriformes
Família Corvidae
Gènere Pica
Espècie Pica pica Modifica el valor a Wikidata(Linnaeus, 1758) Pica pica Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Protònim Corvus pica Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Distribució de les diferents subespècies Modifica el valor a Wikidata

La garsa eurasiàtica[1] o senzillament garsa[2] o blanca[3] (Pica pica) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels còrvids.[4] És distribuïda per tota la regió paleàrtica, de la península Ibèrica al Japó

Habita a tot Europa (excepte a Islàndia, Còrsega, Sardenya i les Balears), i per Àsia des de les zones temperades fins a la Sibèria oriental. Té algunes subespècies.

Garsa

És fàcil d'identificar pel color, blanc al ventre i a les ales, i negre a la resta del cos, amb irisacions de to blau, verd o morat a les vores de les ales i a la cua. Fa uns 46 centímetres de llargada.

És un ocell molt sociable i gregari a l'hivern. A l'estiu i a la primavera es desplaça en parella, mentre que a la tardor i a l'hivern s'aplega en estols més grans. És omnívor; s'alimenta d'insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i pollets d'altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues.

Les garses s'aparellen per tota la vida, i la parella roman junta també fora de la temporada de cria.[5][6] Cada any, a principi de primavera, construeixen un niu nou, de forma esfèrica amb una o dues entrades laterals,[5] situat habitualment a la capçada d'un arbre però de vegades també entre matolls.[6] La femella pon de sis a vuit ous i els incuba durant disset o divuit dies,[6][5] i els pollets, que neixen nus, es queden al niu de 22 a 27 dies.[6] La cria de la garsa és parasitada pel cucut reial, que pon els ous en nius de garsa perquè les garses els incubin i li criïn els polls.[5]

En català, hi ha una dita popular «donar garsa per perdiu» o bé «donar garsa per colom», que s'utilitza quan es vol enganyar algú tot donant-li quelcom que sigui de qualitat inferior a allò que espera.

En general, en català s'associa «garsa» amb un lladre o una persona que procura adquirir massa coses en perjudici d'altres. També es diu que es tornen boges per les coses brillants.

Les garses és una obra de teatre modernista i sociològic català d'Ignasi Iglésias que fou molt popular el segle passat.

Altres espècies d'ocells també s'anomenen garsa:

  1. «Garsa». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10-01-2020 (català)
  2. «garsa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «blanca». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. «Tree of Life». Arxivat de l'original el 2007-10-31. [Consulta: 28 octubre 2007].
  5. 1 2 3 4 Rodríguez de la Fuente, F.. Enciclopedia Salvat de la Fauna. 4. Pamplona: Salvat, 1970, p. 268-272.
  6. 1 2 3 4 SAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984. Ed. Blume (Original alemany Landvögel Múnic, 1982) (castellà)