Garsa (original) (raw)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Infotaula d'ésser viuGarsa

Pica pica Modifica el valor a Wikidata
Pica pica pica Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICN risc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Alimentació omnívor Modifica el valor a Wikidata
Envergadura 56 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes 9,9 g (pes en néixer)221 g (pes adult, mascle)191 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Cries 5,3 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Superregne Holozoa
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Passeriformes
Família Corvidae
Gènere Pica
Espècie Pica pica Modifica el valor a Wikidata(Linnaeus, 1758) Pica pica Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Protònim Corvus pica Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Distribució de les diferents subespècies Modifica el valor a Wikidata

La garsa eurasiàtica[1] o senzillament garsa[2] o blanca[3] (Pica pica) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels còrvids.[4] És distribuïda per tota la regió paleàrtica, de la península Ibèrica al Japó

Habita a tot Europa (excepte a Islàndia, Còrsega, Sardenya i les Balears), i per Àsia des de les zones temperades fins a la Sibèria oriental. Té algunes subespècies.

Garsa

És fàcil d'identificar pel color, blanc al ventre i a les ales, i negre a la resta del cos, amb irisacions de to blau, verd o morat a les vores de les ales i a la cua. Fa uns 46 centímetres de llargada.

És un ocell molt sociable i gregari a l'hivern. A l'estiu i a la primavera es desplaça en parella, mentre que a la tardor i a l'hivern s'aplega en estols més grans. És omnívor; s'alimenta d'insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i pollets d'altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues.

Les garses s'aparellen per tota la vida, i la parella roman junta també fora de la temporada de cria.[5][6] Cada any, a principi de primavera, construeixen un niu nou, de forma esfèrica amb una o dues entrades laterals,[5] situat habitualment a la capçada d'un arbre però de vegades també entre matolls.[6] La femella pon de sis a vuit ous i els incuba durant disset o divuit dies,[6][5] i els pollets, que neixen nus, es queden al niu de 22 a 27 dies.[6] La cria de la garsa és parasitada pel cucut reial, que pon els ous en nius de garsa perquè les garses els incubin i li criïn els polls.[5]

En català, hi ha una dita popular «donar garsa per perdiu» o bé «donar garsa per colom», que s'utilitza quan es vol enganyar algú tot donant-li quelcom que sigui de qualitat inferior a allò que espera.

En general, en català s'associa «garsa» amb un lladre o una persona que procura adquirir massa coses en perjudici d'altres. També es diu que es tornen boges per les coses brillants.

Les garses és una obra de teatre modernista i sociològic català d'Ignasi Iglésias que fou molt popular el segle passat.

Altres espècies d'ocells també s'anomenen garsa:

  1. ↑ «Garsa». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10-01-2020 (català)
  2. ↑ «garsa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. ↑ «blanca». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. ↑ «Tree of Life». Arxivat de l'original el 2007-10-31. [Consulta: 28 octubre 2007].
  5. 1 2 3 4 Rodríguez de la Fuente, F.. Enciclopedia Salvat de la Fauna. 4. Pamplona: Salvat, 1970, p. 268-272.
  6. 1 2 3 4 SAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984. Ed. Blume (Original alemany Landvögel Múnic, 1982) (castellà)