Caragol (original) (raw)
Caragol
 Caragol |
|---|
| Projectes germans |
 Article a la Viquipèdia |
 Definició al Viccionari |
 Multimèdia a Commons |
| Taxonomia |
 |
El caragol (Helix sp) és un animal del gènere de mol·luscs gastròpodes , de la subclasse dels pulmonats, amb la conquilla helicoïdal i generalment dextrorsa, de mida i color variables segons les espècies.
- Banyada de cargol, a la casa porta dol.[1]
- Caragol primerenc treu bona banya.[2]
- Cargol i dona, tot l'any és bona.[3]
(var.) Pel juliol, ni la dona ni el cargol.[3]
(var.) Pel juliol, ni la dona ni el cargol, però tothom en vol. Cargol i dona, tot l'any és bona.[3]
(var.) Cargols, peres i pebrot volen vi ben fort.[4]
- El caragol surt quan plou, i l'homo quan fa sol.[2]
- Els caragols i els peixos, neixen amb aigua i moren amb vi.[2]
- Els caragols tornen a mesura.[2]
- Estudiant de foc i sol, no val un caragol.[2]
- Hisenda de molts, se la mengen els caragols.[2]
- Pel juliol, ni dona ni cargol.[5]
- Per Tots-Sants, castanyes i caragols amb banyes.[2]
- Quan el caragol se posa a llaurar, senyal que plourà.[2]
- Quan Sant Pere toca el timbal, els cargols surten a ballar.[6]
- Quan la gavina fa el caragol, mestral remou.[2]
- Quan lo caragol canta és quan està més trist.[2]
- Si vols menjar cargols, amb força salsa i picantons.[7]
- Un caragol no fa sinó una carrera.[2]
Recull de dites relacionades amb la cançó infantil Caragol treu banya:
- Caragol bover, treu la banya, o si no et mataré.[2]
- Caragol treu banya, anirem a sa muntanya; durem una carabasseta de vi, i tota mos la beurem p'es camí.[2]
- Caragol treu banya, fica't a la cabanya; caragol treu vi, fica't al muntanyí.[2]
- Caragol treu banya, puja a la muntanya; caragol bover, puja al taronger.[2]
- Caragol treu banya, te daré un puny de civada.[2]
- Caragol treu banya, ton pare a sa muntanya, ta mare en es molí, caragol caragolí.[2]
- Caragol treu banya, ton pare és a Espanya, ta mare a's molí i et farà una coca amb vi.[2]
- Caragol treu banyes, anirem a ses muntanyes; caragol bover, jo també hi vendré.[2]
- Cargol treu banyes, puja a les muntanyes; cargol treu vi, puja al muntanyi.[2]
- Cargol treu banyes, que el teu pare cou castanyes.[2]
- Qui quan surt a passejar
la casa se sol emportar?[8] - Un animal molt moll,
, no té ossos ni té espina
i tota la seva vida
ha de dur la casa al coll.[8] - Casa amunt i casa avall, arrossega que arrossega, sense que la perdi mai.[8]
- ↑ 1,0 1,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Caragol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Estruch i Subirana, 2010, p. 143.
- ↑ 4,0 4,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Amades, 1931, p. 163-164.
- ↑ Amades, 1982, p. 346.
- ↑ Fàbrega, 2021.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Millà i Reig, 1990.
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. IV. Estiu. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 9788434536739.
- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Estruch i Subirana, Maria. Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà (en català). Berga: L'Albí, 2010. ISBN 978-84-89751-82-8.
- Fàbrega, Jaume. 100 refranys sobre el menjar i el beure : la saviesa popular a taula. Valls: Cossetània, 2021. ISBN 9788413560441.
- Millà i Reig, Lluís. Segon llibre d'endevinalles. Barcelona: Millà, 1990. ISBN 8473041739.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.