Mare (original) (raw)

Mare

Mare i filla
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons

Una mare és la femella que pareix un animal o pon l'ou del que sortirà, i en algunes espècies el cria durant el primer període de vida.

• Mare, avui veuràs el teu fill o pontífex o bandejat.[1]

(en grec) ὦ μῆτερ, τήμερον ἢ ἀρχιερέα τὸν υἱὸν ἢ φυγάδα ὄψει.

«Cèsar». Vides paral·leles. Epígraf VII. — Juli Cèsar

• L'avarícia és la mare de tots els crims.[2]

(en llatí) Avaritia prima scelerum mater.

De Consulatu Stilichonis. Liber II. — Claudi Claudià

• La ignorància és mare de la felicitat i el goig sensual.[3]

(en italià) L'ignoranza è madre de la felicità e beatitudine sensuale.

Gli Eroici Furori. Part I, Dialogo II. — Giordano Bruno

• Si la pobresa és la mare dels crims, la manca d'esperit és el pare.[4]

(en francès) Si la pauvreté est la mère des crimes, le défaut d'esprit en est le père.

«De l'home». Caràcters, 1688. — Jean de La Bruyère

• La ignorància és la mare de les tradicions.[5]

(en francès) L'ignorance est la mère des traditions.

Essai sur les causes qui peuvent affecter les esprits. — Montesquieu

• Feu les dones criatures racionals i ciutadanes lliures, i seran ràpidament bones mullers i mares, sempre i quan, els homes no descuidin els deures de marits i pares.[6]

(en anglès) Make women rational creatures, and free citizens, and they will quickly become good wives, and mothers; that is — if men do not neglect the duties of husbands and fathers.

Chap XII. Of national education. A Vindication of the Rights of Woman, 1792. — Mary Wollstonecraft

• El futur d'un infant és obra de la seva mare.[7]

(en francès) L'avenir d'un enfant est loeuvre de sa mère.

— Napoleó Bonaparte

• L'hàbit del fracàs és purament mental i és la mare de la por.[8]

(en anglès) The habit of failure is purely mental and is the mother of fear.

Chap. XV. Why charity? My Life and Work. — Henry Ford

• Has de vèncer la teva mare mentre sigui jove.[9]

(en francès) Il faut battre sa mère pendant qu’elle est jeune.

Proverbe 40. 152 proverbes mis au goût du jour, 1925. — Paul Éluard

• La imaginació és mare de la por; la por pare de la gelosia, de la crueltat, de la poesia i d'altres cent mals.[10]

(en castellà) La imaginación es madre del temor; el temor padre de los celos, de la crueldad, de la poesía y otros cien males.

«De la imaginación». Manuscrito cuervo, 1949-1950. — Max Aub

• Entre la justícia i la meva mare, escullo la meva mare.[11]

(en francès) Entre la justice et ma mère, je choisis ma mère.

Frase atribuïda popularment a Albert Camus. La frase té el seu origen en la resposta d'una pregunta sobre la guerra d'independència d'Algèria i el Front Nacional d'Alliberament d'Algèria (FLN) d'un estudiant d'origen algerià. Aquesta conferència de premsa fou celebrada el 16 d'octubre de 1957, després de rebre el Premi Nobel de Literatura de l'any 1957. La seva resposta original fou: “En aquest moment, les bombes poden caure en els tramvies d'Algèria. La meva mare pot trobar-se dins d'aquests tramvies. Si aquesta és la seva justícia, prefereixo la meva mare.” (En ce moment, on lance des bombes dans les tramways d’Alger. Ma mère peut se trouver dans un de ces tramways. Si c’est cela la justice, je préfère ma mère).
Per altra banda, hi ha una altra versió documentada de la frase: “Crec en la justícia però abans defensaré la meva mare que la justícia.” (Je crois à la Justice, mais je défendrai ma mère avant la Justice).

• Seré dona i mare primer, després Primera Dama.[12]

(en anglès) I'll be a wife and mother first, then First Lady.

— Jacqueline Kennedy Onassis

• Els meus metges em van dir que mai tornaria a caminar. La meva mare em va dir que ho faria. Vaig creure la meva mare.[13]

(en anglès) My doctors told me I would never walk again. My mother told me I would. I believed my mother.

— Wilma Rudolph

• Catalunya és la terra on vaig néixer i l'estimo com una mare...[14]

— Pau Casals

• La Ventafocs és un exemple per a la nostra vida pels valors que representa. Rep maltractaments sense dir ni piu, troba consol en el record de la seva mare.[15]

(en castellà) La Cenicienta es un ejemplo para nuestra vida por los valores que representa. Recibe los malos tratos sin rechistar, busca consuelo en el recuerdo de su madre.

Presentació d'un llibre de contes infantils comentats per ella mateixa, 11 de juny de 2001. — Ana Botella

• Hi han coses que hem d'anar molt alerta amb la broma: la mare, la pàtria, la llengua, la fe, no ho toquem massa.[16]

Programa de televisió Telemonegal, 7 d'octubre de 2008. — Lluís Martínez i Sistach

• La flaquedat és la mare de tots els mals.[17]
• La mare tonta és, si el fill no riu al cap d'un mes.[17]
• Mare, el Pere em toca! Toca'm Pere, ara que la mare no ho veu.[17]
• Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tota la casa.[18]
• Mare o muller, tant és.[18]
• Mare que no cria, més que mare és tia.[17]
• Mare vella que té un fill, a la pubilla de no casar-se posa en perill.[17]
• Mare reservada, filla assegurada.[18]

(var.) Mare recatada, filla assegurada.[17]

• Mare que no cria, més que mare és tia.[18]
• Mare vella que té un fill, a la pubilla de no casar-se posa en perill.[18]
• Matrimoni sense fills, arròs sense oli.[18]

Pàgina principal: Parentiu

• Certa persona tan bona serà
  que res no ens demana
  i tot ens ho dóna.[19]
• Hi pens i hi torn a pensar
  i de pensar-hi em torn loca:
  Sa sogra de sa dona d'es meu germà,
  a jo quin parentesc m'hi toca?[20]
• Jo tinc una tia,
  ella una germana
  que no és tia meva.
  Endevina-ho ara.[21]
• La sogra del marit de ma germana què em serà a mi?[22]
• Só germana de la teva tia i no et só tia.[22]

(var.) Sóc germana de ta tia,
i no sóc ta tia.
Qui sóc?[19]

• Són dues germanes,
  mentida no és,
  l'una és tia meva
  i l'altra no ho és.[22]
• Un germà carnal del meu oncle
  carnal que no m'era oncle, què m'era?[22]

Es refereix als pares.

1. ↑ Plutarc, 1942.
2. ↑ Peris i Juan, 2001.
3. ↑ Harbottle; Dalbiac, 1909.
4. ↑ «Jean de La Bruyère a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. Arxivat de l'original el 1371904996. [Consulta: 30 març 2013].
5. ↑ «Montesquieu a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. Arxivat de l'original el 1377427686. [Consulta: 30 març 2013].
6. ↑ Wollstonecraft, Mary. A vindication of the rights of woman. Londres: J. Johnson, 1892. [Enllaç no actiu]
7. ↑ «Napoléon Bonaparte a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. Arxivat de l'original el 1380370315. [Consulta: 30 març 2013].
8. ↑ Ford, 1923.
9. ↑ Éluard; Péret, 1925.
10. ↑ Aub, 1999, p. 93.
11. ↑ Lançon, Philippe. «Camus, cet étrange ami». Libération, 02-01-2010. [Consulta: 3 novembre 2014].
12. ↑ Lewis, Jone Johnson. «Jacqueline Kennedy Onassis Quotes». About Women's History. About.com., cop. 2012. Arxivat de l'original el 1353258361. [Consulta: 13 agost 2012].
13. ↑ Lewis, Jone Johnson. «Wilma Rudolph Quotes». About Women's History. Arxivat de l'original el 1441503798. [Consulta: 3 desembre 2015].
14. ↑ «Fundació Pau Casals». Sant Salvador, El Vendrell: Fundació Pau Casals. Arxivat de l'original el 1583991091. [Consulta: 2 abril 2012].
15. ↑ «Las 'perlas' de Ana Botella». 20 minutos, (28-11-2013) [Consulta: 15 gener 2015].
16. ↑ «Telemonegal 220». Barcelona Televisió, 07-10-2008. [Consulta: 17 juliol 2014].
17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 Pujol i Vila, 1999, p. 128.
19. ↑ 19,0 19,1 Martí i Adell, 1991.
20. ↑ Castellví, 1956.
21. ↑ Llibre Endevinalles, 1925.
22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 Amades, 1982.

• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
• Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
• El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).
• Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
• Aub, Max. Manuscrito cuervo. Segorbe: Fundación Max Aub, 1999. ISBN 8492385855.
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
• Ford, Henry. My life and work. Garden City, New York: Doubleday, Page & Company, 1923 [Consulta: 20 setembre 2015].
• Harbottle, Thomas Benfield; Dalbiac, Philip Hugh. Dictionary of Quotations (Italian). London: Swan Sonnenschein, 1909.
• Éluard, Paul; Péret, Benjamin. 152 proverbes mis au gout du jour (en francès). Paris: La Révolution Surréaliste, 1925.
• Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.
• Plutarc. Vides paral·leles. Vol. II, part 4a. Alexandre i Cèsar. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1942.
• Pujol i Vila, Josep (comp.). 5000 refranys de nostra terra (en català). Tarragona: Arola, 1999. ISBN 8495134292.