Núvol (original) (raw)

Núvol

Núvols
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

Un núvol és un conjunt de diminutes gotes d'aigua o de partícules de glaç suspeses en l'aire.

Núvol de fum, aigua al damunt.

Núvolada negra, porta pega

• Del sol de l'hivern i dels núvols d'estiu, enganyats eixiu.[1]
• Dia núvol i posta clara, mal temps prepara.[2]
• Llamp a llevant i núvol roig a ponent, senyal de gran vent.[2]
• Lluna plena es menja els núvols.[3]
• Nit de núvols, dia serè.[2]
• Núvol barbut, vent corregut.[3]
• Núvol de fum, aigua al damunt.[3]
• Núvol groguenc, porta el vent.[3]
• Núvol rodó, vent o neu en abundor.[3]
• Nuvolada baixa, aigua segura.[3]
• Nuvolada de migdia, aigua per tot el dia.[3]
• Nuvolada negra, cap a terra.[3]
• Nuvolats de caparrot, aigua prop.[3]
• Nuvolats de paparra, mal temps.[3]
• Núvols a muntanya, aigua segura (o pluja segura).[4]
• Núvols a Rosselló, pluja en abundor.[4]
• Núvol barbut, vent corregut.[2]
• Núvol de fum, aigua al damunt.[2]
• Núvol rodó, vent o neu en abundor.[2]
• Núvolada de migdia, aigua per tot el dia.[2]
• Núvolada lluent porta vent.[2]
• Núvolada negra, porta pega.[2]
• Núvols a la posta, guergal a la porta.[2]
• Núvols al matí i consell tardà, tot és aire.[2]
• Núvols de Morella a Salàs, mal pas.[5]
• Núvols de Salàs a Morella, a la meravella.[5]
• Núvols en creu, vent a la porta.[4]

(var.) Núvols en creu, aigua al peu.[2]

(var.) Núvols en creu, aigua o neu.[2]

(var.) Núvols en creu, aigua veureu.[2]

• Núvols per Sant Magí, la pluja és pel camí.[6]
• Quan Déu vol, sense núvols plou.[4]
• Si els núvols van cap a la muntanya, posa el blat a la cabanya; si els núvols van cap al pla, posa el blat a soleiar.[2]
• Si està núvol el dia de Sant Fruitós, any de poca fruita.[7]
• Si Montserrat els núvols han tapat, aigua pel Llobregat.[8]
• Si Sant Fruitós passa núvol, els sarments no carreguen.[7]
• Si Montsià porta capell, pica espart i fes cordell.[9]

El Capell és el núvol allargat que a sovint es posa al cim d'aquesta muntanya, que quan aparéix indica pluja, per la qual cosa no es pot treballar al camp.

• Al cel sóc
  aigua a l'església sóc de fum
  sóc de pols a la terra
  i sóc un tel en els ulls.[10]
• El sol és qui em dóna vida
  i ell qui em sol acabar,
  i encar que de l'aigua eixida,
  a l'aire torno a parar.[11]
• Jo en sé un llençol molt gros
  que no es pot pas plegar
  i un grapat d'unces d'or
  que no es poden comptar.[11]

Els núvols i els estels

• Posat en el cel sóc aigua
  posat en la terra sóc pols.[12]

(var.) Posat en el cel sóc aigua,
posat en la terra, pols:
dins de l'església sóc fum.
Apa, contesta qui sóc.[13]

(var.) Posat en el cel sóc aigua,
posat en la terra, pols:
i fum si estic a la cuina.
Apa, contesta qui sóc.[11]

(var.) Posat en el cel sóc aigua,
posat en la terra pols,
dins l'església sóc fum.
endevina el que sóc.[10]

• Sense cames camina d'ací allà,
  des de l'Índia a la Xina.[14]
• Tresc amunt i de vegades plor
  tant d'hivern com d'estiu,
  i de ses meues plorades
  es pagès s'alegra i riu.[10]
• Un llençol apedaçat
  que punta d'agulla no l'ha tocat.[12][10]

(var.) Un llençol apedaçat
que l'agulla no ha tocat.[11]

(var.) Un llençol ben apedaçat,
punta de rella no hi ha tocat.[15]

• Caure una cosa dels núvols.[16]

Venir sense haver estat esperada.

• Estar als núvols.[16]

No estar gens informat tocant a una qüestió.

• Estar per damunt els núvols.[4]

Estar a un preu inassequible.

• Posar algú als núvols.[4][16]

(var.) Posar damunt els núvols.

Elogiar excessivament.

• Llegany

1. ↑ Conca, 1988.
2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 Amades, 1938.
3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Parés i Puntas, 1999.
4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «nuvol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
5. ↑ 5,0 5,1 Manent, Albert. Els noms populars dels núvols, boires i vents: Ribera d'Ebre i Terra Alta. [Riudoms]: Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar" (CERAP), 1997. ISBN 8492168811.
6. ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Núvol» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
7. ↑ 7,0 7,1 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 575-578. [Enllaç no actiu]
8. ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 18 maig 2026].
9. ↑ Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector septentrional.. València: L’Estel, 1968, p. 83.
10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Amades, 1982.
11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Castellví, 1956.
12. ↑ 12,0 12,1 Salvà, 1983.
13. ↑ Bassols, 1994.
14. ↑ Martí i Adell, 1991.
15. ↑ Serra i Boldú, 1922.
16. ↑ 16,0 16,1 16,2 «nuvol». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 3 de juny de 2012]

• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
• Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
• Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
• Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
• Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.
• Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).