Tit Livi (original) (raw)

Tit Livi

Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Patavium (Itàlia) (en) , 59 aC
Mort	Pàdua (Itàlia), 17 dC (74/75 anys)
Ocupació	Historiador, escriptor i poeta
Els drets d'autor han expirat

Tit Livi [Titus Livius] (Pàdua, 59 aC — Pàdua, 17 dC) fou un historiador romà.

• Des que fou fundada la ciutat.[1]

(en llatí) Ad urbe condita

Títol de la seva obra més coneguda, també abreviat com a.u.c. Segons la llegenda, Roma fou fundada per Ròmul l'any 753 aC.

Pàgina principal: Història de Roma

• La glòria menyspreada en el moment oportú, de vegades torna amb escreix.[1]

(en llatí) Spreta in tempore gloria interdum cumulatior redit.

Llibre II. § 47.

• Més val tard que mai.[1]

(en llatí) Potius sero quam numquam.

Llibre IV. § 2.

• La necessitat és l'última arma i la més poderosa.[1]

(en llatí) Necessitas ultimum et maximum telum est.

Llibre IV. § 28.

• Ai, dels vençuts![1]

(en llatí) Vae victis!

Llibre V. § 48.

Frase pronunciada pel cap gal Brennus durant el setge de Roma (390 ac). Accedí a negociar la seva retirada de la ciutat a canvi d'un rescat convingut per tots dos costats combatents. Aquest rescat consistiria en un botí de mil lliures romanes en or (uns 327 kg). Els romans van portar l'or i es van adonar que els pesos estaven modificats. Llavors, van protestar davant el cap dels Gals Brennus, qui es va limitar a llançar la seva espasa per afegir-la als pesos de la balança i va exclamar: "Vae Victis!".

• Qui menyspreï la glòria, la tindrà de debò.[1]

(en llatí) Gloriam qui spreverit, veram habebit.

Llibre XXII. § 32.

• Saps vèncer, Anníbal, però no saps aprofitar la victòria.[1]

(en llatí) Vincere scis, Hannibal, uictoria uti nescis.

Llibre XXII. § 51. — Maharbal

Paraules de Maharbal, general d'Annibal, retreient-li no marxar sobre Roma després de vèncer a la batalla de Cannas.

• Cal apreciar els amics pels fets, no per les paraules.[1]

(en llatí) Ex factis, non ex dictis amici pensandi.

Llibre XXXIV. § 49.

• Les amistats han d'ésser immortals; les enemistats, mortals.[1]

(en llatí) Amicitias immortales, mortales inimicitias esse debent.

Llibre XL. § 46.

1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Peris i Juan, 2001.

• Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.