Vent (original) (raw)

Vent

Ejiri a la província de Suruga de Katsushika Hokusai
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

El vent és el moviment de gasos a gran escala. A la Terra, el vent és el moviment en massa de l'aire. A l'espai exterior, el vent solar és el moviment de gasos o partícules carregades del Sol a través de l'espai, mentre que el vent planetari és la desgasificació d'elements químics lleugers de l'atmosfera d'un planeta cap a l'espai.

• Aigua menuda, vent que dura.[1]
• Amb bon vent, tothom és bon mariner.[2]

(var.) Amb bon vent, tothom navega.[2]

• Amb bon vent i barca nova es va lluny.[3]

(var.) Bon vent i barca nova.[4]

• Cel rogent, pluja o vent.[2]
• Després del gran vent, corre el gran torrent.[2]
• Fuig de vent acanalat i d'amic reconciliat.[2]

(var.) Guarda't d'home mal barbat i de vent acanalat.[2]

• La mar no es mou sense vent.[2]

(var.) No se meneja l'arbre si no fa vent.[2]

• Les males notícies, el vent les porta.[2]
• Lluna tapada, boira o ruixada; lluna lluent, sequedat o vent.[1]
• Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon forment.[2]
• Més val bon vent que força de rems.[2]
• Pescador de canya i moliner de vent, no els cal notari per fer testament.[5]
• Quan Déu vol, amb tot vent plou.[2]
• Quan passa el vent per la flauta, és hora de fer anar els dits.[2]
• Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps.[2]
• Qui sembra vents, cull tempestats.[2]
• Segons el vent s'han de trempar les veles.[2]
• Tant com ne plou, el vent n'eixuga.[2]

(var.) Tant com n'estén, el vent n'eixuga.[2]

• Un mateix vent, aquí li diuen bo i allà dolent.[6]
• Vent d'Aragó, aigua al balcó.[2]
• Vent de dalt, mal.[2]
• Vent de dalt al matí, trons a la tarda.[7]
• Vent de fora, aigua a terra.[2]
• Vent de Pallars, aigua al detràs.[2]

(var.) Vent de Pallars, pluja al detràs.[2]

• Vent marçal, fort temporal.[6]
• Vent marí sobre gelada, pluja o mar alterada.[6]
• Vent narbonès, ni plou ni aclareix, i quan s'hi posa, s'hi coneix.[2]
• Vent porta a port, i vent porte la mort.[6]
• Vent xerrador, no et faci por.[2]

(var.) Vent xerraire, vent merdaire.[2]

• A veure si ho sabeu
  què és el que us toca a la cara
  i no ho veieu?[8]
• Barrabàs truca a la porta
  amb un ram de flors que porta,
  no són fulles ni és ram,
  Barrabàs se'n torna al camp.[8]

(var.) Barrabàs truca a la porta
amb un ram de flors que porta;
no són fulles ni són ram.
Barrabàs se'n torna al camp.[9]

• Bufe i no tinc boca,
  córrec i no tinc peus,
  et pegue en la cara
  i tu no em veus.[10]
• El mateix jo sempre sóc.
  Faig encendre i apagar.
  Tant pare com faig
  marxar moltes coses d'aquest món.[10]
• Es sent i no es veu
  ni es pot agafar.[11]
• Fa viure i no és aliment
  i quan xiula no té boca,
  està fred i està calent
  i no el pot veure qui el toca.[8]
• Ningú no l'ha vist,
  ningú ni el coneix,
  però tots l'hem sentit.[10]
• No té braços ni mans
  i tomba mamparans.[12]
• Passa per les carreteres
  sense deixar mai roderes.[12]
• Què és, què és,
  que te pega en la cara
  i no el veus?[10]
• Quina és la cosa més atrevida?[8]
• Sempre et toco i no em veus,
  volo sense tenir ales,
  xiulo sense tenir boca
  i faig mal moltes vegades.[8]

(var.) Sempre que et toco no em veus,
volo sense tenir ales,
xiulo sense tenir boca
i faig mal moltes vegades.[9]

(var.) Sempre que et toque no em veus.
Vole sense tenir ales,
xiule sense tenir boca
i faig mal moltes vegades.[10]

• Sempre vaig corrents de quatres,
  tu no em veus ni em veuràs,
  i si qualque pic m'encontres
  sé cert que em coneixeràs.[8]
• Sempre vola com la fura;
  sempre vola, mai s'atura.[9]
• Sense mullar-se molt ni poc,
  neix enmig d'aigua i de llum,
  i brama quan li fan llum.[13]
• Te pec per devers sa cara
  i tu no em veus poc ni gens,
  si m'enfad xisc i pec xiulo
  si no tenc boca ni dents,
  i sense sebre de solfa
  faig sonar molts d'instruments.[8]
• Una cosa que mena força fressa i no es veu.[8]
• Una cosa, cosa,
  que no té carn
  ni ossos
  i roda pels sostres.[8]
• Vaig pel món movent esglai
  i ningú no m'ha vist mai.[13]
• Vola sense ales,
  arrenca soques,
  mata sens bales,
  i tu no el toques.[12]
• Volant corre per l'espai,
  tant si és de nit com de dia,
  sens que ningú em vegi mai
  ni em privi de fer ma via.
  Quan sóc fluix dono alegria,
  mes quan em poso irritat
  m'ho veureu tot dominat
  i per tot veureu marfuga:
  tot, cel i terra, es belluga
  si així ho vol ma voluntat.[12]
• Volo sense ales;
  et toco i no em veus;
  xiulo sense tenir boca
  i faig mal moltes vegades.[14]
• Sembla que hagin penjat una bruixa.[15]

Proverbi de vella creença popular utilitzada en dies de fortes ventades que dificultàven el trànsit

1. ↑ 1,0 1,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 14 maig 2026].
2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «vent». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
3. ↑ Parés i Puntas, 1999.
4. ↑ Pàmies; Palou; 2012, pp216.
5. ↑ Viladot-Puig, 2003.
6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Anton Trepat, Josep. Refranys de vora mar. Barcelona: Editorial Noya, S.A., 1995. ISBN 84-7486-088-1.
7. ↑ Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 275, Trons a remolar.
8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 8,8 Amades, 1982.
9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Llibre Endevinalles, 1925.
10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Martí i Adell, 1991.
11. ↑ Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Castellví, 1956.
13. ↑ 13,0 13,1 Bassols, 1994.
14. ↑ Salvà, 1983.
15. ↑ Amades, Joan «Tretze proverbis explicats». Revista del Centre de Lectura de Reus, Núm. 188, (desembre 1928), pàg. 329-339 [Consulta: 12 abril 2012].

Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "viladot" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.

• Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.
• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
• Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
• El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).
• Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
• Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").
• Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
• Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot).
• Piñeiro Costán, Montserrat; Ramos Ruiz, Jordi; Puigmalet, Joan. Beca Jaume Codina de Recerca d’Història Local (en català). El Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de Llobregat, 2013 (Col·lecció de textos locals). ISBN 978-84-87486-30-2