-er - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): /ˈer/
• Etimologia: Del llatí vulgar *-airu, metàtesi de -arius, doblet de -ari.

-er m. ‎(nominal)

1. Forma noms amb el significat «ofici relacionat amb».
   fusta + -er → fuster

• (ofici): -aire, -ista

-er m. ‎(adjectival, femení -era)

1. Aplicat a un substantiu, forma adjectius amb el significat «procedència o origen».
   Brasil + -er → brasiler
2. Aplicat a un verb, forma adjectius amb el significat «propensió o aptitud».
   cridar + -er → cridaner

• (procedència): -às, -ès, -ívol, -enc, -esc, -í, -ista

• (propensió): -dís, -dor

• Obres de referència: DNV, GDLC

• Etimologia: [1] Del protogermànic *-ārijaz ‎(‘agent’). Sovint considerat un manlleu del llatí -arius. [2] Del protogermànic *warjaz ‎(‘defensor, resident’).

-er

1. El qui fa
   read ‎(‘llegir’) → reader ‎(‘lector’)
2. ofici, -ista
   trumpet ‎(‘trompeta’) → trumpeter ‎(‘trompetista’)
3. Col·lectiu d’un numeral
   forty-nine ‎(‘quaranta-nou’) → fortyniner ‎(‘membre de l'equip de futbol anomenat San Francisco 49’)
4. afeccionat a, amant de
   toon ‎(‘dibuixos animats’) → tooner ‎(‘afeccionat als dibuixos animats’)
5. més (comparatiu)
   often ‎(‘sovint’) → oftener ‎(‘més sovint’)
6. diminutiu
   splint ‎(‘tauló, tros de fusta’) → splinter ‎(‘estella’)

-er

1. resident, habitant
   New York ‎(‘Nova York’) → New Yorker ‎(‘novaiorquès’)

• Pronúncia (AFI):
• Etimologia: Del nòrdic antic -ari.

-er c. ‎(nominal)

1. Ofici relacionat amb.
   bage → bager