aliment - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí alimentum, segle XIII.

aliment m. ‎(plural aliments)

1. Allò que serveix per alimentar el cos.

• alimentar

• alimentós

• nutrient, menjar

Traduccions

• Alemany: Nahrung (de) f., Lebensmittel (de) n.
• Anglès: food (en), foodstuff (en)
• Basc: elikagai (eu)
• Castellà: alimento (es)
• Eslovac: jedlo (sk) n.
• Esperanto: nutraĵo (eo)
• Francès: aliment (fr), nourriture (fr)
• Italià: cibo (it), alimento (it)
• Llatí: alimentum (la), pabulum (la)
• Llengua de signes catalana: MENJAR (csc)
• Polonès: pokarm (pl) m.
• Portuguès: alimento (pt) m.
• Romanès: aliment (ro) n.
• Rus: пи́ща (ru) f. ‎(pisxa)

aliment

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alimentar.

• Síl·labes: a·li·ment (3)

• Heterograma de 7 lletres (aeilmnt)

• Anagrames: alentim, enaltim, lamenti, lamentí, maleint

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: aliment

aliment n. ‎(plural alimente)

1. aliment

• mâncare