amo - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
Potser volíeu: amò
- Pronúncia(i):
| Oriental: | central /ˈa.mu/ⓘ |
|---|---|
| balear /ˈa.mo/, /ˈa.mu/ | |
| Occidental: | /ˈa.mo/ |
- Etimologia: Forma masculina de l’antic ama (‘dida’), segle XIV, del mossàrab *amma (‘posseïdor de béns’).
amo m. (plural amos, femení ama)
- Propietari i senyor d'alguna cosa.
- cap de casa
- (mallorquí, menorquí) masover
En balear no s’usa mai amb l’article salat: l’amo.
amo
- (central, nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amar.
- (nord-occidental col·loquial) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amar.
- (nord-occidental col·loquial) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amar.
amo m. (plural amos, femení ama)
amo
Síl·labes: a·mo (2)
Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre amo
amo
- Pronúncia (AFI): /ˈa.moː/
- Etimologia: Segons Karl Brugmann de l'arrel indoeuropea *am- («mare»), segons Olav Hackstein de l'arrel indoeuropea *am-, forma alternativa de *emo- («prendre»), segons Lewis i Short de l'arrel indoeuropea *sem- («unió»).
**amō (1a present?), amās (2a present), amāre (infinitiu), amāvī (perfet), amātum (supí)
- estimar, jo estimo
Amare aliquem ex animo.
Estimar algú amb tota l'ànima. - tenir relacions sexuals
Abiit quoque in Gazam et vidit ibi meretricem mulierem ingressusque est ad eam […] post haec amavit mulierem quae habitabat in valle Sorech et vocabatur Dalila.
Després d'això Samsó va anar a Gaza i havent vist una prostituta va anar per ella […] Després va tenir relacions carnals amb una dona que habitava a la vall de Sorec i que es deia Dalila.