bes - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i): (petó, besar)
| Oriental: | central /ˈbes/ⓘ |
|---|---|
| balear /ˈbəs/, /ˈbɛs/ | |
| Occidental: | /ˈbes/ |
- Pronúncia(i): (ves, be) /ˈbes/
- Rimes: -es
- Homòfons: beç (occidental), ves, vés
- Etimologia: [1] Del llatí bāsium, d’origen incert, segle XIV.
- Etimologia: [2] Variant de ves.
bes m. (plural besos)
És la forma tradicional en tot l’àmbit lingüístic. A Catalunya és literari, substituït per petó.
bes m. (plural bessos)
- Forma alternativa de ves.
bes f. pl.
- Forma plural de be.
bes
bes m. (plural **bes o beses o besos)
bes
- primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de cantar
Serets reyna et porets çiure en lo siti de la reyna vostra sor. E d’açò us fas sagrament e us en bes en la bocha. (Muntaner, Crònica) - primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de cantar
- tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de cantar
- tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de cantar
Peninsular: septentrional /ˈbes/, meridional /ˈbeh/
Americà: alt /ˈbes/, baix /ˈbeh/, austral /ˈbes/
bes f. pl.
- forma plural de be