droga - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -ɔɡa
• Etimologia: Incerta. Podria venir de l'holandès droog vat(«barril sec») que era on es transportaven les herbes remeieres. També podria venir de l'àrab دواء ‎(duuā, ‘medicina’) o del persa dārōg («herba remeiera»).

droga f. ‎(plural drogues)

1. Substància que afecta al sistema nerviós alterant la conducta i pot crear addicció.
2. Qualsevol cosa que crea addicció.
   El futbol és la seva droga.
3. Qualsevol substància usa com a ingredient en química, en farmàcia o en tintoreria.

• drogar
• drogoaddicció
• drogoaddicte
• drogodependència
• drogodependent
• droguer
• drogueria
• droguista

Traduccions

• Albanès: narkotik (sq) m.
• Alemany: Droge (de) f.
• Anglès: drug (en)
• Àrab: مُخَدِّر‎ (ar) m.
• Armeni: թմրամիջոց (hy) ‎(tmramidjotx)
• Belarús: нарко́тык (be) m. ‎(narkótik)
• Búlgar: дро́га (bg) f. ‎(droga)
• Castellà: droga (es)
• Danès: stof (da) n., narko (da) n.
• Eslovac: droga (sk) f.
• Eslovè: droga (sl) f.
• Estonià: uimasti (et)
• Finès: huume (fi)
• Francès: drogue (fr)
• Gal·lès: cyffur (cy) m.
• Georgià: ნარკოტიკი (ka) ‎(narkòtiki)
• Grec: ναρκωτικό (el) n. ‎(narkotikó)
• Hebreu: סַם (he) m.
• Hindi: मादक (hi)
• Hongarès: drog (hu)
• Indonesi: narkoba (id)
• Islandès: eiturlyf (is) n.
• Italià: droga (it)
• Japonès: 麻薬 (ja)
• Letó: narkotika (lv) f.
• Lituà: narkotikas (lt) m.
• Llatí: medicamentum (la) n.
• Macedoni: дрога (mk) f.
• Neerlandès: drug (nl) m.
• Nepalès: मादक (ne)
• Noruec: narkotikum (no) n.
• Persa: مخدر‎ (fa)
• Polonès: używka (pl) f., narkotyk (pl) m.
• Portuguès: droga (pt) f.
• Romanès: narcotică (ro) f.
• Rus: нарко́тик (ru) m. ‎(narkótik)
• Serbocroat: дро́га (sh), droga (sh), наркотик (sh), narkotik (sh)
• Suec: drog (sv) c.
• Tadjik: мухаддир (tg)
• Tagal: droga (tl)
• Txec: droga (cs) f.
• Ucraïnès: нарко́тик (uk) m. ‎(narkòtik)
• Vietnamita: thuốc mê (vi)
• Xinès: 毒品 (zh) ‎(dúpǐn)

droga

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de drogar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb drogar.

• Síl·labes: dro·ga (2)

• Anagrames: dargó, drago, dragó, Dragó, gorda

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia(i):

Peninsular: \ˈdɾo.ɣa\

Americà: alt /ˈd͡zo.ɡa/, baix \ˈdɾo.ɣa\

• Rimes: -oɡa
• Etimologia: Del francès drogue.

droga f. ‎(plural drogas)

1. droga

• drogar

• drogadicción

• drogata

• Síl·labes: dro·ga (2)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre droga

• droga. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].

• Pronúncia (AFI): /ˈdrɔ.ɡa/

droga f.

1. camí, carretera

droga

1. femení nominatiu i vocatiu singular de drogi

• Síl·labes: dro·ga (2)