elegant - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí ēlegāns, segle XIV

elegant inv. ‎(plural elegants)

1. Persona que es distingeix per la seva manera de vestir o de fer polides.
2. Solució senzilla a un problema complicat.

• distingit, refinat, fi

• enginyós

• barroer

• recargolat, embolicat

• elegantment

Traduccions

• Alemany: elegant (de)

• Anglès: elegant (en)

• Búlgar: елегантен (bg) ‎(eleganten)

• Castellà: elegante (es)

• Coreà: 우아한 (ko) ‎(uahan)

• Danès: elegant (da)

• Esperanto: eleganta (eo)

• Francès: élégant (fr)

• Gallec: elegante (gl)

• Grec: κομψός (el) ‎(kompsós)

• Grec antic: κομψός (grc) ‎(kompsós)

• Hebreu: אֶלֶגַנְטִי‎ (he)

• Hongarès: elegáns (hu)

• Italià: elegante (it)

• Japonès: 優雅な (ja)

• Neerlandès: elegant (nl)

• Polonès: elegancki (pl)

• Portuguès: elegante (pt)

• Rus: элега́нтный (ru) ‎(elegantni)

• Serbocroat: elegantan (sh)

• Suec: elegant (sv)

• Turc: zarif (tr)

• Txec: elegantní (cs)

• Urdú: شائسته (ur)

• Vietnamita: thanh lịch (vi)

• Xinès: 典雅 (zh) ‎(diǎnyǎ)

• Síl·labes: e·le·gant (3)

• Anagrama: altegen

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

• Pronúncia (AFI): /ɛl.ə.ɡənt/

elegant ‎(comparatiu more elegant, superlatiu most elegant)

1. elegant

• Diccionari Anglès-Català de Codi Obert (DACCO)