erudit - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /ə.ɾuˈðit/, occidental /e.ɾuˈðit/
• Rimes: -it
• Etimologia: Del llatí ērudītu(m), acusatiu de ērudītus ‎(‘instruït’), participi de ērudīo ‎(‘instruir, refinar’), segle XIV.

erudit m. ‎(femení erudita, plural masculí erudits, plural femení erudites)

1. Que té erudició, un ampli coneixement en una disciplina, especialment de la seva obra escrita.

• aciençat, culte, docte, instruït, lletrat, savi, versat

• inerudit

erudit m. ‎(plural erudits, femení erudita)

1. Persona amb erudició, molt culta, estudiosa.

• Síl·labes: e·ru·dit (3)

• Heterograma de 6 lletres (deirtu)

• Anagrama: reduït

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot