fonament - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i):
| Oriental: | central /fu.nəˈmen/ |
|---|---|
| balear /fo.nəˈment/, /fu.nəˈmen/ | |
| Occidental: | nord-occidental /fo.naˈmen/ |
| valencià /fo.naˈment/, /fo.naˈmen/ |
- Rimes: -ent
- Etimologia: Del llatí fundamentum.
fonament m. (plural fonaments)
- Dipòsit de material sòlid, prèvi a la construcció d'un edifici, que es fa servir com a base ferma i anivellada.
«En l'última ampliació del Museu Picasso, just en fer els fonaments, vam corregir una alineació que va millorar clarament el projecte en fer que fos ortogonal amb la resta d'edificis existents.» ([1]) - Argument jurídic en què es basa una petició o demanda.
«Quan el Bisbe, perquè considera que l'escrit de demanda no té fonament, tant pel que fa a la no-consumació com a la falta d'una causa justa per a la concessió de la dispensa, en decreta la no-admissió,..» ([2])
Síl·labes: fo·na·ment (3)
Article corresponent a la
Viquipèdia