gros - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: Gros

• Pronúncia(i): /ˈɡɾɔs/ⓘ
• Rimes: -ɔs
• Etimologia: Del llatí grossus ‎(‘gras, gruixut’), segle XIII.

gros m. ‎(femení grossa, plural masculí grossos, plural femení grosses)

1. Considerable en volum.
   S'ha comprat un cotxe molt gros.

S’usa l’adjectiu gros quan es refereix al volum i s’usa l’adjectiu gran quan es refereix a les mesures físiques, inclosa la capacitat, o la quantitat i intensitat.

• El dit gros (pel volum); una piscina gran (per la capacitat).
• Una olla grossa (voluminosa); una olla gran (d’alta capacitat).

Amb substantius no físics hi ha fluctuació. És més habitual usar gros amb l’adjectiu posposat i usar gran amb l’adjectiu anteposat.

• petit, prim

• engrossir

• grosser

gros m. ‎(plural grossos)

1. La part més important d'un tot.
   El gros de què va passar ja està explicat.
2. Moneda de plata múltiple del diner.

• resta

• nucli

• Síl·labes: 1

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia(i):

Peninsular: septentrional /ˈɡɾos/, meridional /ˈɡɾoh/

Americà: alt /ˈɡɾos/, baix /ˈɡɾoh/, austral /ˈɡɾos/

• Rimes: -os
• Etimologia: Del català gros.

gros m. ‎(plural groses)

1. gros ‎(‘moneda’)

gros n. ‎(plural grossen)

1. grossa

gros

1. grossa