interrogar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Oriental: central /in.tə.ruˈɣa/
balear /in.tə.roˈɣa/, /in.tə.ruˈɣa/
Occidental: nord-occidental /in.te.roˈɣa/
valencià /in.te.roˈɣaɾ/, /in.te.roˈɣa/

interrogar trans.

  1. Preguntar formalment, amb una sèrie de preguntes.

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no normatives o col·loquials

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
perfet he has ha hem heu han ... interrogat
havem haveu
passat perifràstic vaig vas va vam vau van ... interrogar
vares vàrem vàreu varen
plusquamperfet havia havies havia havíem havíeu havien ... interrogat
passat anterioro perifràstic haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren ... interrogat
vaig haver vas haver va haver vam haver vau haver van haver
vares haver vàrem haver vàreu haver varen haver
futur perfet hauré hauràs haurà haurem haureu hauran ... interrogat
condicional perfet hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien ... interrogat
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
subjuntiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
passat perifràstic vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin ... interrogar
vaja vages vaja vàgem vàgeu vagen
perfet hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin ... interrogat
haja hages haja hàgem hàgeu hagen
plusquamperfet hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin ... interrogat
haguesses haguéssem haguésseu haguessen
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
passat anteriorperifràstic vagi haver vagis haver vagi haver vàgim haver vàgiu haver vagin haver ... interrogat
vaja haver vages haver vaja haver vàgem haver vàgeu haver vagen haver

Paradigmes de flexió: interrogo, interroga, interroguem
Vocal rizotònica: /ɔ/