marxa - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /ˈmar.ʃə/ⓘ, occidental /ˈmaɾ.t͡ʃa/
• Rimes: -aɾtʃa
• Etimologia: Del verb marxar, segle XVII

marxa f. ‎(plural marxes)

1. Acció de marxar, desplaçar-se, un grup de persones.
   Iniciaran la marxa els més petits, que marcaran el ritme, si no els deixaríem enrere sense adonar-nos-en.
2. Estat actiu d'una màquina.
   L'ascensor ja està en marxa.
3. Cadència a la qual avança una persona o una màquina.
   No t'he pogut seguir perquè portaves una marxa molt ràpida.
4. (Medicina) Manera de caminar.
5. (pilota valenciana) Cadascun dels dos tacs de fusta marcats amb un número, l'u o el dos, que s'utilitzen per a indicar el punt on s'ha fet ratlla.
6. Acció d'abandonar un lloc.
   La marxa de talents professionals cap a altres països és deguda als salaris baixos.

• caminada, desplaçament, desfilada, manifestació
• funcionament
• ritme, velocitat
• fugida, migració, sortida

Acció de marxar, desplaçar-se, un grup de persones

• Alemany: Marsch (de) m.
• Castellà: chaza (es)

Acció d'abandonar un lloc.

marxa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de marxar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb marxar.

• Síl·labes: mar·xa (2)

• Anagrama: xamar

• Article corresponent a la Viquipèdia

• marxa. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.