pot - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): /ˈpɔt/
• Rimes: -ɔt
• Etimologia: Nom: Del llatí tardà pottus ‎(‘mena de vas’), d’origen preromà probablement precèltic, del protoindoeuropeu *pod- ‎(‘atuell, receptacle’), segle XIV. Compareu amb el letó pods ‎(‘pot’), lituà púodas ‎(‘pot, tupí’), prussià podalis. Cognat de l’occità pòt i de l’aragonès pote, difós en altres llengües per l’occitanisme francès pot.
• Etimologia: Verb: Del llatí potest, del verb tardà potēre mantingut del clàssic posse.

pot m. ‎(plural pots)

1. Vas per a guardar-hi coses.

• potassa, potassi, potatge, potinga

Traduccions

• Alemany: Büchse (de) f., Kanne (de) f., Krug (de) m., Vase (de) f., Behälter (de) m., Gefäß (de) n.
• Anglès: pot (en)
• Aragonès: pote (en) m.
• Basc: poto (eu), pote (eu)
• Castellà: bote (es) m., pote (es) m.
• Francès: pot (fr) m.
• Occità: pòt (fr) m.

pot

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de poder.

• Síl·labes: 1

• Anagrames: opt (alfagrama), top (revers)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat

pot m. ‎(plural pots)

1. pot
2. llavi
   «A les fembres tolre lo nas, el pot, e les oreyes, e les mamelles, e si obs es, cremar en foch.» (Usatges de Barcelona)

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

• Pronúncia (AFI): /pɒt/ àudio (EUA) ⓘ

pot ‎(plural pots)

1. ansat, tupí

• pot. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].