pudor - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
| Oriental: | central /puˈðo/, balear /puˈðo/ |
|---|---|
| septentrional /puˈðu/ | |
| Occidental: | nord-occidental /puˈðo/, valencià /puˈðoɾ/ |
- Rimes: -o(ɾ)
- Etimologia: Masculí: del llatí pudor, segle XIV.
- Etimologia: Femení: del llatí putor, segle XIX.
pudor m. (plural pudors)
- Sentiment de modèstia, de vergonya, especialment referida a mostrar-se nu o vulnerable davant dels altres.
Sentiment de modèstia o vergonya
pudor f. (plural pudors)
- Mala olor, olor desagradable.
Mala olor
Grec antic: βρῶμος (grc) m. (brômos), δυσωδία (grc) f. (dysōdía)
Romaní: khand (rom) f.
Síl·labes: pu·dor (2)
Pronúncia(i):
Peninsular: \puˈðoɾ\
Americà: alt /p(u)ˈdoɾ/, baix \puˈðoɾ\
pudor m. (plural pudores)
- pudor (sentiment)
- Síl·labes: pu·dor (2)