afront - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -ont
• Etimologia: De afrontar, segle XIII

afront m. ‎(plural afronts)

1. Ofensa greu feta a la cara, públicament.
2. Vergonya, deshonor.

afront

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de afrontar.

• Síl·labes: a·front (2)

• Heterograma de 6 lletres (afnort)

• Anagrama: fotran

• Obres de referència: DIEC, GDLC

afront

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de afrontar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de afrontar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de afrontar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de afrontar